Dos anys i mig després, el Barça es retroba amb Quique Setién (diumenge, 21 h, Movistar). El tècnic va posar-se al timó d'una nau que s'encaminava cap al naufragi, esportiu, social i econòmic, tot i que ni el més gran dels pessimistes podia imaginar llavors tot el que passaria en els poc més de 200 dies que el càntabre va dirigir el Barça. I el que va arribar després, esclar. Ara Setién intenta refer la seva carrera al Vila-real i es troba amb un Barça que ha renascut, com un ocell fènix.

La Premier League ho ha tornat a fer. A cop de talonari, la competició de futbol més rica del planeta ha anat a pescar a un mercat extern i ha capgirat els plans d'un equip. En aquest cas, la víctima és el Vila-real i el botxí, l'Aston Villa. Unai Emery, que ja va estar temptat el curs passat d'acceptar la pluja de milions del Newcastle, agafa el conjunt groguet "a contrapeu" quan tot just s'han disputat onze jornades de Lliga i quatre de la Conference League. L'operació, en el fons, s'ha resolt de forma senzilla: el conjunt de Birmingham, 15è classificat de la Lliga anglesa, ha pagat els sis milions de la clàusula de rescissió d'Emery, que tenia contracte en vigor.

El pas de Quique Setién pel Barça encara causa estralls tant al vestidor com als despatxos. El tècnic que havia de fer millorar el rendiment de la plantilla després de la destitució d'Ernesto Valverde, de la negativa de Xavi per fer salt a la banqueta del Camp Nou i de l'opció descartada de Pochettino, continua amb fronts sense tancar. I això que va ser un dels primers que va pagar les conseqüències del naufragi de Lisboa (2-8 contra el Bayern), símbol definitiu d'una deriva que també va causar el burofax de Messi i la dimissió en bloc de la junta de Josep Maria Bartomeu.

La nit del 13 al 14 de gener del 2020, mentre la major part dels catalans ignoraven les notícies que arribaven de Wuhan, Josep Maria Bartomeu va perdre els nervis. "Cal tancar el tema com sigui", va cridar als seus ajudants. Gairebé de matinada el president del Barça vivia penjat del telèfon, anant amunt i avall per l’hotel on estava reunit amb el representant d’Ernesto Valverde, amb qui havia de signar la liquidació del contracte, i a pocs metres de l’habitació on s'esperava Quique Setién. "No es va saber gestionar aquell relleu", admet un directiu pròxim a les negociacions. Valverde havia estat acomiadat després de caure a les semifinals de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. I com que no es va poder fitxar Xavi Hernández, va acabar arribant Setién al Barça. Era l’inici del final.

Ja abans del coronavirus alguns treballadors del Barça s’intercanviaven imatges per telèfon en què es comparava el club amb el Titanic. Amb un toc d’humor negre es definia l’entitat com un vaixell a la deriva, mentre més d’un es preguntava quina seria la pròxima reunió que acabaria de matinada. L’any 2020 va començar, de fet, amb la destitució d’Ernesto Valverde. En lloc seu es va escollir Quique Setién en una reunió mal gestionada que es va acabar el 13 de gener poc abans de mitjanit: en un hotel, Josep Maria Bartomeu no aconseguia signar la liquidació del contracte de Valverde just a pocs metres de l’habitació on esperava el seu contracte Setién.

L'exentrenador del Barça, Quique Setién, ha concedit una entrevista al diari El País. En conversa amb l'exseleccionador espanyol i extècnic del Reial Madrid Vicente del Bosque, el càntabre ha passat revista a la seva etapa a la banqueta blaugrana, marcada pels mals resultats –amb el 2-8 a Lisboa contra el Bayern com a principal símbol– i per una relació millorable amb els principals futbolistes de la plantilla, començant per Leo Messi.

La relació entre Quique Setién i el Barça no ha acabat com cap de les dues parts havia imaginat. El tècnic càntabre va anunciar que interposarà accions legals contra el club blaugrana “per no complir amb els contractes laborals” estipulats després de la seva destitució. En un comunicat signat per ell mateix i els seus ajudants Eder Sarabia, Jon Pasqua i Fran Soto, l’entrenador va avançar que la directiva de l’entitat culer estudia reubicar els seus col·laboradors.

“El que us puc assegurar és que el meu equip jugarà bé”. Quique Setién va fer-se presoner -sense saber-ho- d’una promesa amb regust electoral el dia de la seva primera compareixença com a tècnic del Barça que li costaria el càrrec set mesos després. El ja extècnic blaugrana va haver de defensar la seva arribada (per perfil mediàtic baix) en el mercat d’hivern des de l’estil totèmic i especialment la personalitat de Johan Cruyff per poder aplicar-lo en un vestidor ple d’egos de primera fila. Era una única carta. Josep Maria Bartomeu havia comprat el paquet romàntic per maquillar la sensació d’inestabilitat de l’etapa d’Ernesto Valverde. Una decisió precipitada per l’eliminació a les semifinals de la Supercopa d’Espanya i en un context de mínims, assumint que s’apostava pel pla C o D perquè no hi havia més marge de maniobra. Setién no va poder traduir la seva particular oportunitat en resultats.

Va començar la vetllada fent-se selfies amb Eder Sarabia i la va acabar, quan Philippe Coutinho ja havia arrodonit la històrica desfeta, rendit a la banqueta. Tot apunta que Quique Setién va escriure a Lisboa el seu últim capítol com a entrenador del Barça. Així ho va deixar entreveure el president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, en l’entrevista que va concedir per demanar disculpes a l’afició i anunciar decisions per als pròxims dies. I sembla que el tècnic càntabre està disposat a entomar-ho tot i tenir contracte en vigor: “Soc conscient del que pot suposar una derrota com aquesta. Hem d’analitzar tot plegat des d’una perspectiva més àmplia. Sé que la credibilitat d’un entrenador disminueix després d’una desfeta així”. Setién, substitut de Valverde al gener, va perdre al juny la Lliga davant d’un Madrid de mínims i ahir va quedar retratat en la pitjor derrota europea de la història blaugrana, dolorós punt final de la primera temporada en blanc del club en 12 anys. Ni els resultats ni la seva aportació l’ajudaran a conservar el càrrec.

Tot està controlant, sempre, sota qualsevol circumstància. Josep Maria Bartomeu ha après durant les últimes temporades a gestionar les relliscades esportives del Barça amb fugides endavant, esprement el pulmó econòmic per fitxar noves estrelles mundials i fent-se seva l’àrea esportiva per evitar subdebats en l’entorn. L’eliminació d’ahir contra el Bayern (2-8) supera qualsevol exercici malabarista. La derrota més crua de la història del club, que posa punt final al seu cicle més gloriós, tindrà conseqüències.

Lisboa quedarà per a la història i Piqué en va estar totalment conscient després del partit. “Vergonya és la paraula. No podem competir així. No podem anar així per Europa. No és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada. Espero que serveixi d’alguna cosa. El club necessita canvis”, va dir el capità blaugrana després de la derrota del Barça contra el Bayern als quarts de final de Lisboa (2-8). Sense voler assenyalar jugadors ni tècnic, el català va fer una forta autocrítica i es va posar a disposició per fer els canvis que siguin necessaris: “Soc el primer que m’ofereixo a marxar del Barça si ha de venir sang nova. Ara ja sí que hem tocat fons. Tots hem de pensar què és el millor per al Barça. El fi de cicle no sé com catalogar-lo. Hem tocat fons i calen canvis. No només dels jugadors. No estem anant pel bon camí. No hi ha més, no es pot emmascarar el que veiem al camp. El partit és inacceptable per a un club com el FC Barcelona", va insistir el central.

Després d’anys d’una lenta decadència, el Barça s’ha convertit en la riota de tot Europa. El vell campió, aquell equip que feia por quan guanyava, va patir la pitjor derrota europea de la seva història, convertit en una joguina en mans d’un Bayern que encara hauria pogut fer més gols (2-8). No va servir de res Roma i Anfield. A Roma van ser tres gols, a Anfield, quatre. I contra el Bayern, vuit. I els dos últims, obra de Coutinho, un jugador propietat del Barça. Una broma de mal gust. No ha servit de res perdre la Lliga, jugar cada cop més lent i veure com inversions milionàries acaben a la banqueta, sense poder prendre el relleu d’uns jugadors que ja han donat el millor futbol que tenien. Els senyals de decadència dels últims anys, en lloc de permetre un canvi de rumb, van convertir-se en el preludi de la desfeta final, a Lisboa. En un estadi trist i buit, tan trist i tan buit com el joc dels blaugranes. Una derrota que tanca un cicle, que acaba amb una època, que anticipa revolucions. De la desfeta de Lisboa no se’n salva ningú, dels despatxos al terreny de joc, ja que en el fons va ser l’últim capítol d’una temporada plena d’errades imperdonables. El pressupost més alt d’Europa ha acabat convertit en una broma de mal gust.

Quique Setién no està espantat, però respecta el Bayern. El tècnic blaugrana, a la prèvia del partit dels quarts de final, ha afirmat: "No podem minimitzar el perill del rival, les seves estadístiques i el seu joc parlen per si sols, però tenim molta confiança. Ells tenen molt de potencial, però també nosaltres. Serà un partit molt igualat, amb alternatives". L'entrenador ha imaginat un partit "molt igualat", i ha dit que no li cal escoltar la gent del Bayern per motivar-se. "Quan arriba un partit així no et cal més motivació, però una cosa és el que digui la gent al Bayern i una altra de ben diferent el que passarà a la gespa".

“Només puc garantir una cosa: que el meu equip jugarà bé”. Aquesta va ser la declaració d’intencions de Quique Setién al gener, en la seva presentació com a tècnic del Barça. Avalat per haver portat el Betis i el Las Palmas a practicar un futbol vistós, el càntabre, cruyffista reconegut, apareixia a l’horitzó blaugrana com la persona indicada per restaurar (a mig curs) la prioritat per la possessió de la pilota, l’ocupació intel·ligent dels espais, el predomini del talent, l’aposta pels joves i tot un reguitzell de constants que amb Ernesto Valverde s’havien anat perdent.

Quique Setién s'ha mostrat satisfet amb el joc de l'equip després de la qualificació per als quarts de final de la Lliga de Campions. "Era el que buscàvem [classificar-se], havíem de fer primer aquest pas. L'equip ha estat molt bé i s'ha merescut la victòria".

El Barça que reprèn avui el camí a la Champions genera, en el millor dels casos, la mateixa incertesa que aquell equip indefinit de les primeres setmanes amb Quique Setién a la banqueta que va empatar a Nàpols. I no és tant perquè en aquest lapse de temps s’hagi escapat la Lliga com perquè no ha passat res que augmenti la seva credibilitat futbolística.

Mig any després de jugar el partit d'anada a l'estadi de San Paolo, el Barça rep el Nàpols aquest dissabte en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. El món s'ha aturat per una pandèmia entre els dos partits, que ha condicionat el dia a dia de tothom. Al Barça, les coses no han acabat d'anar bé. S'ha perdut la Lliga i la Champions queda com a única opció per salvar la temporada. Setién, de fet, ha convocat tot just 13 futbolistes del primer equip, perquè no ha pogut recuperar Ousmane Dembélé i Samuel Umtiti, que no han rebut l'alta, a diferència de Griezmann, Lenglet i Araujo, que s'han recuperat i entren a la llista. Arthur Melo segueix fora, negant-se a jugar de nou amb un Barça que té les baixes de Sergio Busquets i Arturo Vidal, sancionats. Per poder completar la llista, Setién ha convocat jugadors del filial com Monchu, Mingueza, Konrad, Reis i Jandro, a més de Riqui Puig i Ansu Fati.

El partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Nàpols s’acosta de mica en mica i Quique Setién no les té totes. El tècnic càntabre, que ahir a la tarda va donar festa als jugadors, només disposa de 14 homes del primer equip per afrontar el matx. A les baixes de Sergio Busquets i Arturo Vidal per sanció, a principis de setmana s’hi ha afegit Arthur Melo, que segueix encaparrat en no tornar del Brasil. Malgrat que l’entorn del jugador explica que vol arribar a un acord amb el club per rescindir ja el contracte, sense haver de tornar-se a posar la samarreta blaugrana, el Barça segueix decidit a respectar els acords del traspàs d’Arthur a la Juve, operació en què hi ha inclòs que Pjanic vingui al Barça. Però tot la temporada que ve. Setién, però, ja es va fent la idea que Arthur, encara que torni, segurament no jugarà, atès el seu punt de vista.

Ousmane Dembélé podria arribar al partit contra el Nàpols. El francès ha estat la gran novetat en la tornada als entrenaments del Barça, que ja prepara els vuitens de finals de la Lliga de Campions del 8 d’agost.