Un altre arxiu artístic català que se'n va a Santander. L'empresari i col·leccionista privat Jose María Lafuente ha comprat els 8.000 objectes de cuina i gastronomia que formen l'arxiu FoodCultura d'Antoni Miralda i que fins ara es trobava a Barcelona. L'Archivo Lafuente ja va adquirir el 2019 un gruix d'obra de l'underground barceloní dels anys 70 i 80 (noms que van de Nazario a Ajoblanco), cosa que va disparar les alarmes pel desinterès de les institucions catalanes. Finalment, el 2022 el ministeri de Cultura dirigit aleshores per Miquel Iceta va comprar aquell arxiu, que hauria d'acabar a la nova seu càntabra del Museu Reina Sofia, que aquest any ha posat la primera pedra. L'arxiu FoodCultura de Miralda no tindrà el mateix destí, sinó que forma part d'un nou projecte que el col·leccionista Lafuente està iniciant, que té a veure amb "arxius particulars, estranys, únics, vinculats a artistes" i que ha de donar "nova vida, continuïtat i extensió" al material de Miralda, confirma a l'ARA el mateix artista. Miralda té el compromís de Lafuente que FoodCultura s'obrirà al públic i a altres artistes. "S'ha d'obrir, s'ha d'ensenyar", insisteix Miralda.

La mítica model Twiggy va sacsejar el cànon de bellesa dels anys seixanta amb la seva figura menuda i andrògina, el pentinat pixie i els ulls molt maquillats. També amb les ulleres enormes que portava i les minifaldilles pioneres que va lluir. En realitat, Twiggy era una adolescent anglesa de classe obrera anomenada Lesley Hornby, i va passar a la història com “la primera supermodel d’abast global”, com diu el director de La Virreina, Valentín Roma, amb motiu de l’exposició que el centre dedica a partir d'aquest dijous a la fotografia de moda d’Antoni Miralda a la revista Elle, on Twiggy va tenir un paper estel·lar. “La potència de Twiggy superava la roba que portava”, explica Roma. Al catàleg de la mostra, titulada Miralda i Elle, Roma posa en paral·lel la trajectòria de la model i la de l'artista. “El 1966, sent una desconeguda, Twiggy va ser nomenada rostre de l’any pel diari Daily Express, i poc després va abandonar la seva Anglaterra natal per establir-se a París i més endavant als Estats Units, seguint el mateix periple que Miralda. Quan l’artista va fotografiar-la per a Elle, tots dos en la vintena, Twiggy estava en ple apogeu de la seva popularitat", explica Roma, que també és el comissari de la mostra. Com a curiositat, la mostra inclou una fotografia poc habitual de Twiggy somrient. “A París vaig descobrir tot un món, i dialogar amb tot allò va ser formidable”, reconeix Miralda. 

Per edat i per formar part d'una nissaga del món del vi, el destí més previsible de Pilar Carbonell hauria sigut dedicar-se al món de l'empresa i no emprendre la trajectòria apassionant d'una galerista d'art. Per reblar el clau, Pilar Carbonell no va voler traslladar-se a Barcelona sinó, com diu ella mateixa, "crear la necessitat" d'una galeria d'art a Vilafranca del Penedès: el resultat va ser Palmadotze, que va obrir les portes gairebé coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, i que el 2013 es va traslladar a la Masia Mas Pujó, envoltada de vinyes i cellers del negoci familiar, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. "Vam començar a Vilafranca, volíem estar a Vilafranca, però podem exportar els artistes i estar dins el món de l'art", afirma Pilar Carbonell amb motiu del 30è aniversari de la galeria Palmadotze, que celebra amb una exposició de dos degans de l'art contemporani guanyadors del Premio Velázquez, Antoni Miralda i Antoni Muntadas.