És hora de menjar. A la taula hi ha un plat de sopa de carabassa i unes rodanxes de lluç. Amb un menú així és fàcil endevinar, tot i que sempre hi ha excepcions, quina serà la reacció de l’infant: esbufecs, queixes i una súplica. Prefereix patates fregides i una hamburguesa. Què fem? La psicopedagoga Anna Serra Dolcet explica que, davant d’una situació com aquesta –en què el repte dels límits treu el cap–, els progenitors senten una amalgama d’emocions, que van des de la frustració, passen per la preocupació del "si no menja" i arriben fins a la culpa. Una resposta ràpida, habitualment, sol ser “et menges això perquè ho dic jo” o “cuino una altra cosa perquè la qüestió és que acabis menjant”. Entre l’autoritarisme i la permissivitat, però, hi ha, segons Serra, un espai de diàleg (segons l’edat), d’obertura i de propostes ben diverses, a partir de les quals tothom se’n beneficiaran.

Són dies de disfresses i de Carnestoltes i, a banda de pintar-se la cara o disfressar-se de la darrera superheroïna o personatge de la factoria Disney o Marvel, toca menjar bé i, sobretot, menjar com cal tot seguint els costums de casa nostra. Al contrari del que diu la saviesa popular, doncs, al Carnaval no tot s'hi val en l'àmbit gastronòmic, perquè el calendari tradicional assenyala ben bé quins són els àpats que es poden fer i els que no. De fet, durant aquesta festa és possible passar-se gairebé tota la setmana menjant àpats calòrics, amb presència de porc i ous, menges prohibides durant les jornades posteriors de Quaresma i, per tant, de dejuni. Així, entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra és tradició (d'arrel cristiana) atipar-se al màxim per passar després a un estadi de meditació, en dejú, fins a la Pasqua de Resurrecció, el 28 de març. Enguany, el 8 de febrer tornarà a Barcelona la reina Belluga, monarca dels poca-soltes, amb una festa que donarà lloc a la celebració més esbojarrada de totes fins al dia 14.

M’agrada anar a restaurants per veure dinar la gent sola. Barcelona deu ser una de les ciutats on hi ha més persones que mengen com escuradents drets, orfes en una taula. Aquests locals, sobretot de l’Eixample, on encara com paracaigudistes puntuals aterren aquests éssers que semblen venir d’una Barcelona antiga: a voltes del fum d’una revolució industrial, d’altres de les ulleres d’ombra franquista, però també d’una permanent copa de cava de Jocs del 92. Tots tristos.

En som tots conscients, venen dies d’àpats copiosos, de consumir aliments que no acostumem a portar-nos a la boca o, almenys, no amb la freqüència amb què ho farem, A més, durant les Festes de Nadal encadenem un àpat rere l’altre sense gaire treva. Segons les nostres tradicions, tenim dos grans blocs: un a l’inici de les festes amb el tió, el dia de Nadal i el de Sant Esteve. Posteriorment, el segon, que inclou la nit de Reis i el dia de Reis, sense deixar de banda la nit de Cap d'Any i, en algunes famílies, el tradicional dinar el dia 1 de gener, en els quals també acostumem a fer algun excés.

La irregularitat en els àpats dels caps de setmana podria estar relacionada amb l'obesitat. Així ho determina un estudi de la Universitat de Barcelona que s'ha publicat a la revista científica Nutrients i que demostra la importància de la regularitat en les menjades per controlar el pes. Els resultats es van obtenir independentment d'altres factors com la qualitat de la dieta, el nivell d'activitat física que es realitza i la diferència en els horaris de descans.