<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - diables]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/diables/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - diables]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El que s'ha dit queda dit]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/s-dit-queda-dit_129_4805985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4b4554a7-abff-44f5-9ff4-9e563eef74e9_16-9-aspect-ratio_default_1033124.jpg" /></p><p>A Catalunya tenim el fenomen dels balls parlats: el ball de diables, els malcasats i els bandolers, per exemple. Cada any, per les festes majors, s’esperen amb curiositat els versots en què, normalment, surten ben escaldades les personalitats del municipi en qüestió. Tots tenim un baròmetre per decidir subjectivament si és o no ofensiu el que s’ha dit. Allò que per a alguns és massa fort, per a d’altres és humor negre. Les personalitats són d’àmbit públic i és el que els toca patir; en són conscients, i encara sort que s’han d’empassar bilis només un cop l’any. Però malgrat la seva posició pública, crec que no tot s’hi val. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Batlle]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/campdetarragona/s-dit-queda-dit_129_4805985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 20 Sep 2023 07:34:45 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4b4554a7-abff-44f5-9ff4-9e563eef74e9_16-9-aspect-ratio_default_1033124.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Quim Masferrer, Buhos, la Festa Loca FM i la Maravella, els plats forts]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4b4554a7-abff-44f5-9ff4-9e563eef74e9_16-9-aspect-ratio_default_1033124.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Els correfocs són màgia i volem fer-ne el documental més impressionant"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/comarquesgironines/correfocs-son-magia-volem-ne-documental-mes-impressionant_128_4529266.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/88b131e6-d16e-4a07-abcd-24d81cee8f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Sopava en una terrassa de Ciutat Vella, a Barcelona, quan va començar a sentir tot d’explosions. Es va espantar. De cop, va veure moltes guspires. Però la gent, en lloc de córrer, s’hi unia. Eren les Festes de la Mercè de fa vuit anys i Tom Sweetland per primer cop va topar amb un correfoc. Va al·lucinar. Com a director independent de documentals i fotògraf va pensar que era una història que calia ser explicada a la resta del món. O almenys, a casa seva: al Regne Unit, on fins ara ha gravat la majoria de documentals, que s’han vist a National Geographic i diferents festivals i canals britànics. D’on venia aquesta tradició? Qui hi havia darrere de les persones que escopien foc? Qui enginyava les criatures fantàstiques que els acompanyen? Després d’anys d'investigació i d’espera –pel coronavirus–, des d’ahir que és a Girona per gravar durant cinc dies els Diables de l’Onyar. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mariona Ferrer i Fornells]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/comarquesgironines/correfocs-son-magia-volem-ne-documental-mes-impressionant_128_4529266.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Oct 2022 11:55:41 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/88b131e6-d16e-4a07-abcd-24d81cee8f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El director i fotògraf britànic Tom Sweetland abillat amb la càmera gravant el tràiler del documental sobre els Diables de l'Onyar el passat estiu.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/88b131e6-d16e-4a07-abcd-24d81cee8f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Director independent de documentals i fotògraf]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense “costo”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-sense-costo_129_1132596.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La regió espanyola de Múrcia (a part de tenir un programa televisiu radiant anomenat <em>Murcia, qué hermosa eres</em>) compta amb una universitat catòlica. I el president d’aquesta universitat catòlica considera que la vacuna del coronavirus està feta (en connivència amb Bill Gates) per poder-nos implantar xips al cervell (“<em>chis</em>”, ho pronuncia ell) per controlar-nos. Bill Gates és l’anticrist. Deixa enrere, doncs, <a href="https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-dimoni-destruir-espanya_129_1133155.html">el gran Jorge Fernández Díaz</a>, que només va dir que el dimoni vol destruir Espanya (cosa que em fa pensar en la cançó <em>El dimoni dins jo</em>), i el bisbe Cañizares, que només va dir que la vacuna del coronavirus està feta amb “fetus avortats”. Suposo que les seves paraules estan inspirades en les de Miguel Bosé, que també deia el mateix. I que ja ens en va donar una pista quan va crear <em>Don Diablo</em> i -per què no dir-ho?- <em>Noche blanca en Munich</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Empar Moliner]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-sense-costo_129_1132596.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jun 2020 19:39:37 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[“Sin costo alguno” també pot voler dir sense “hachís”, amics]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Porca ja és mare]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/porca-ja-mare_1_2600863.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/80bb471e-1fac-49aa-81d1-ca06c1e0c885_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Ha nascut aquest divendres. No se sap si és mascle o femella, i possiblement no s’arribi a saber mai. I tampoc té un pare conegut. Però ja té nom. És l’Espurna. I els veïns del barri de Sant Antoni de Barcelona l’esperen des que, el mes d’abril de l’any passat, es va començar a anunciar a través de les xarxes socials que la Porca, la bèstia de foc del barri, estava embarassada i havia decidit ser mare. Tot va començar, diuen els que la coneixen, una nit de bogeria de festa major amb un fogós desconegut. "És el meu cos i jo decideixo", anunciava la Porca, que té 25 anys, abans de presentar-se com a "futura mare monoparental". I l’embaràs s’ha allargat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Ortega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/porca-ja-mare_1_2600863.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jan 2020 21:20:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/80bb471e-1fac-49aa-81d1-ca06c1e0c885_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'Espurna, la filla de la Porca, serà la bèstia dels Trapelles de Sant Antoni, la colla de diables infantil]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/80bb471e-1fac-49aa-81d1-ca06c1e0c885_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El barri de Sant Antoni es bolca en el naixement de la seva nova bèstia de foc]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
