M’he permès fer servir el títol de la nouvelle d'Honoré de Balzac per encapçalar el meu article sobre la del romanès jueu Max Blecher (1909-1938) perquè, a mesura que l’anava llegint –admirat–, se m’imposava la impressió de trobar-me davant una obra mestra d’un autor –em cal reconèixer-ho– de qui, fins fa ben poc, no en sabia res. Com explica D. Sam Abrams al pròleg, aquest del 1936 és el primer títol d’una trilogia que van completar Cors cicatritzats (1937) i Cau il·luminat. Diari de sanatori, obra que l’autor va acabar abans de morir, però que no es va publicar fins al 1971. Els vers amants de la literatura no s’haurien de perdre aquesta joia amb majúscules!

"Fins ara, en els estudis de la difusió del haiku a Espanya, el paper de la literatura catalana ha estat ignorat gairebé totalment fora de Catalunya", explica Yoshiko Tazawa, professora a la Universitat de Kanzai, al Japó, que ha dedicat diversos assajos a divulgar aquesta forma poètica, tant pel que fa a la pràctica a dins del seu país com pel que fa a la seva repercussió internacional. L'últim és Como una ballesta en el aire azul (Ediciones Invisibles, 2024), en què dedica una part important del volum a explorar els orígens del conreu del haiku a Catalunya.

És molt difícil seguir la pista a D. Sam Abrams (Beckley, 1952). La quantitat d'articles, pròlegs, traduccions i edicions que ha signat en gairebé mig segle de feina és abassegadora. I no té cap intenció d'afluixar el ritme, tot i que acaba de fer 70 anys. D. Sam Abrams, el compromís amb la literatura, editat per Isabel Graña per a Lleonard Muntaner, és una selecció de textos apareguts a la premsa durant l'última dècada, amb algun excurs cap enrere. És una bona porta d'accés a la multiplicitat d'interessos de l'autor, que van des de Herman Melville i James Joyce a Joan Sales, Clementina Arderiu, Màrius Sampere i Sylvia Plath.

Ja han passat tres dècades des que Antoni Clapés va convocar Víctor Sunyol en un bar de Barcelona i, “al voltant d’una taula petita en un espai obert arran de carrer”, li va fer una doble proposta: primer, inaugurar la col·lecció de plaquettes de poesia d’una nova editorial que volia impulsar; segon, formar part d’un nou projecte editorial, Cafè Central.

"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra de Miquel Martí i Pol. Demà farà deu anys de la mort del poeta. "La memòria històrica té tendència a aprimar-se -recorda l'editor Àlex Broch-. Les lletres catalanes, però, anem sumant bagatge, i hi ha aniversaris que permeten l'oportunitat de commemorar obres valuoses". En opinió de Broch, el desè aniversari de la mort de Martí i Pol és una bona ocasió per "aconseguir fidelitzar un nucli de lectors que mantinguin viva la seva poesia". La reedició de l'obra completa en butxaca fa cinc anys, les adaptacions musicals, la presència a les escoles i el prestigi acadèmic -aquest mateix octubre es va celebrar el Segon Col·loqui Internacional a la Universitat de Vic- ajuden a mantenir viva la mirada honesta del poeta.