Des que va arribar a l’Espanyol, el gener del 2020, Leandro Cabrera (Montevideo, 1991) només ha pogut disputar tres partits amb públic com a local a l’RCDE Stadium. L’uruguaià, un dels quatre capitans de l’actual plantilla blanc-i-blava, espera que el retorn de l’afició –uns 11.000 espectadors– a l’estadi 538 dies després serveixi com a al·licient per afrontar el retorn a Primera d’un equip que aquest dissabte (19.30 h, M. LaLiga) rep el Vila-real. 

“Em considero un jugador agressiu, contundent, atent a tot el que passa i que intenta no desconcentrar-se mai. En el joc aeri, també em prova fer algun gol a banda de refusar pilotes”. Així s’ha descrit un Leandro Cabrera que arriba a l’RCDE Stadium per aportar l’esperit competitiu característic dels jugadors uruguaians. Agraït per l’aposta ferma del club blanc-i-blau, ha explicat els motius que l’han portat a canviar la comoditat amb què vivia a Getafe pel repte que l’espera a l’Espanyol: “El punt fort ha estat l’Espanyol en si, una institució molt gran amb molta història de pes, una afició compromesa amb l’equip i un projecte a llarg termini que sedueix molt. M’ho prenc com un repte, és un pas endavant en la meva carrera”.

Any nou, vida nova. O més ben dit, decisions encertades, per a un Espanyol al qual el 2020 li està anant força bé. En bona mesura, gràcies a un seguit de canvis dràstics que han servit per sacsejar una entitat que espera allunyar-se del calvari amb l'última revolució xinesa. “No escatimarem esforços, aviat sortirem d’aquesta situació”, va anunciar Chen Yansheng al desembre, a la junta d’accionistes de l’Espanyol. Aquella premonició no era gratuïta, sinó una declaració d’intencions basada en plans reals. O el que és el mateix: en un canvi en la política esportiva que ha de servir, com a mínim, per salvar el curs actual i evitar el descens.