"Dos jueus, tres opinions". Com suggereix l'antiga expressió hebrea, la comunitat jueva és, abans que res, plural. "A Catalunya hi afegim «i quatre sinagogues»", bromeja el barceloní jueu Marc Heymann. Des que els atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre van fer revifar el conflicte al Pròxim Orient, la comunitat jueva s'ha vist exposada, de rebot, a la primera línia de l'opinió pública, i sovint s'ha vist forçada a posicionar-se. Però de matisos, asseguren, n'hi ha tants com jueus viuen a Catalunya: prop de 15.000.

El mite de Narcís a Girona arrenca del segle XI, sobre un personatge que pretesament hauria viscut en el segle III-IV. Abans el culte a aquest sant era completament desconegut. Però, tot i la manca d’historicitat, la figura va assolir una gran transcendència ciutadana, que des dels temps més foscos de l’Edat Mitjana es projectà fins a l’era atòmica. Un fenomen realment interessant des del punt de vista de la psicologia, la història i la religió, i una ficció que segurament va fer menys colpidors els traumes personals i col·lectius.

Tres llibres sobre la història de la comunitat jueva a Catalunya es podran aconseguir amb l'ARA a partir d'aquest dissabte 5 de setembre. Un és Catalunya: 50 indrets jueus de l’Edat Mitjana, una selecció de 50 llocs rellevants per les restes materials que ens n’han quedat, per la documentació que ha sobreviscut als seus arxius i per ser l’origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala. Es podrà adquirir per 24,95 euros (i amb 5% de descompte per a subscriptors).

Tal com hem vist al llarg d’aquesta sèrie sobre l’activitat del contraespionatge francès a Barcelona entre el 1943 i el 1945, el principal objectiu dels seus informes eren els serveis d’intel·ligència i espionatge de les forces de l’Eix establerts a la Ciutat Comtal. De tant en tant, però, també van col·laborar amb altres grups al servei dels aliats. És el cas que ens ocupa avui dels germans Sequerra.

Sinagogues, banys rituals, escoles, forns, escorxadors, cellers, cementiris... però també impostos, col·lectes, avalots, persecucions, prohibicions, restriccions... Catalunya va ser terra d'acollida de jueus, però la seva història és plena d'episodis d'humiliació i discriminació.