Davant el fort episodi de pluges que es preveu que afecti Catalunya durant les pròximes hores, el Servei Meteorològic i Protecció Civil han fet una crida generalitzada a la calma, però sense abaixar la guàrdia: caldrà ser curosos en els desplaçaments, evitar les zones inundables i estar pendents del temps si es fan activitats a l'aire lliure.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest dijous, al far de Sant Sebastià de Palafrugell (Baix Empordà), el projecte de digitalització de les observacions meteorològiques dutes a terme entre mitjans del segle XIX i mitjans del segle XX en nou fars emblemàtics de la Costa Brava. Amb aquest projecte, que ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona, s’han aconseguit catalogar i emmagatzemar digitalment un conjunt de 44.168 imatges que contenen les observacions del temps dels fars de Sant Sebastià, el Cap de Creus, Cadaqués, Tossa de Mar, el Port de la Selva, Palamós, Roses, les Illes Medes i Sant Feliu de Guíxols entre els anys 1853 i 1956.

Durant aquest migdia de diumenge, la pluja ha caigut amb força al litoral central de Catalunya. La tempesta ha descarregat amb intensitat i ha generat alguns problemes en alguns baixos d'edificis i zones inundables properes al mar. Les quantitats acumulades superen els 60 mm en alguns punts. Al Vendrell, per exemple, s'han enregistrat 30 mm en 30 minuts i ja s'hi han acumulat 41 mm en total. Una altra localitat afectada per la pluja és Sitges, com demostra un vídeo que ha publicat el meteoròleg Gori Masip a la xarxa X.

El 30 d’agost del 2022 a la tarda una tempesta va provocar una forta pedregada en algunes localitats de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i, sobretot, el Baix Empordà, que va acabar causant la mort d’una nena de 20 mesos i va deixar més d’una seixantena de persones ferides. El fenomen va ser insòlit: mai no s’havien registrat pedres de fins a 11 cm de mida, tan grans com un plàtan.

Ha estat un procés llarg, però ja la tenim aquí: surt a la llum la nova app del Meteocat. Una eina que neix amb l’objectiu que tothom pugui tenir al mòbil una aplicació del temps acurada a la zona on es troba amb dades en estricte directe i de proximitat. Fins avui les aplicacions convencionals del temps es basaven només en models meteorològics i amb dades molt generals, sovint amb informació elaborada des d’altres indrets d’Europa o dels Estats Units. Això fa que, per exemple, a Barcelona les dades de referència siguin sovint les de l’aeroport, normalment molt diferents de les del centre de la ciutat. Ara la nova aplicació de meteorologia catalana resol aquestes mancances i permet que cada persona se la pugui programar a mida segons les seves necessitats.

Era l’hora de la migdiada d’un dissabte de finals d’agost a la Sénia, quan de sobte una negror molt intensa es va apoderar del cel. Els testimonis asseguren que just abans que comencés la pedregada no tronava ni llampegava, un fet curiós que també van explicar testimonis de la pedregada de la Bisbal d’un any abans. Van ser uns 20 minuts d’una pedregada que va deixar caure blocs de gel d’una grandària de fins a deu centímetres, com ja havia passat el 2022 en la potser més coneguda pedregada de la Bisbal d’Empordà. El resultat: més de 200 cotxes amb vidres trencats, claraboies foradades, però en aquest cas cap dany personal important.

El Servei Meteorològic de Catalunya es trasllada. A finals de maig deixarà la seu del carrer Berlín de Barcelona per anar-se’n a Doctor Roux. El motiu, un contracte signat el 2013 i prorrogat el 2018 amb Colonial que suposava a partir del 31 de gener un increment del preu del 21%. L’acord que va validar el llavors director del Meteocat Oriol Puig incloïa una clàusula de penalització que ha agafat per sorpresa a tothom: cada dia que passava a partir del 31 de gener, si l’ens públic seguia a les instal·lacions del carrer Berlín, havia de pagar el triple a la propietària de l’immoble, que ara depèn d’un fons d’inversió anglès: Nockton Invest SL. Això li podria suposar a l’administració prop de 200.000 euros addicionals.

És excepcional la forta pedregada que va caure ahir a la Bisbal d’Empordà?

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat una multa de 7.800 euros a l'exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) Oriol Puig imposada per l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) el gener del 2020. L'organisme li va imposar la sanció, cap al 10% del seu sou anual, per ser "facilitador" necessari i "impulsor" d’un "càrtel" de dues empreses que es van repartir diversos concursos públics del mateix Meteocat. Els càrtels son els acords entre diferents empreses per evitar la mútua competència i regular així la producció. En una sentència de deu pàgines, el TSJC no descarta els fets, però creu que no es pot sancionar Puig sense sancionar prèviament també el mateix Meteocat.

Les conclusions a què ha arribat la Sindicatura de Comptes després d'analitzar les xifres del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es podrien resumir en el fet que els responsables d'aquesta empresa pública se saltaven la normativa per poder fer i desfer al marge de qualsevol control. Així, podien adjudicar contractes públics o subvencions a dit i sense haver de donar explicacions. Moltes d'aquestes operacions eren irregulars. El diari ARA ja va publicar una investigació el setembre del 2018 per denunciar que l'organisme, que aleshores estava dirigit per Oriol Puig, havia adjudicat diferents serveis i treballs de manera irregular. Alguns processos havien tirat endavant amb l'única firma del director (vulnerant la regulació d'aquest ens públic) perquè els tècnics no volien autoritzar que es paguessin uns preus que consideraven inflats.

El Govern invertirà 5,7 milions d'euros en tres anys per modernitzar la xarxa de radars del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Ho ha anunciat aquest matí la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en una visita a l'SMC, la primera des que Sarai Sarroca va substituir Eliseu Vilaclara com a directora del Meteocat, fa poques setmanes.

Sarai Sarroca és la nova directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). La meteoròloga, fins ara a Betevé, es converteix d'aquesta manera en la primera dona a dirigir aquest organisme que té més de 100 anys d'història, des que l'any 1921 el creés la Mancomunitat de Catalunya. Els canvis en la direcció del Servei arriben mesos després de la creació del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que lidera Teresa Jordà. Abans es tractava d'un organisme dependent de Territori i Sostenibilitat. Precisament, en el marc dels canvis departamentals, segons fonts de la conselleria, s'ha d'emmarcar el nomenament de Sarroca, que substitueix Eliseu Vilaclara al capdavant del Meteocat.

Era l'any 1936 quan el director i fundador del Servei Meteorològic de Catalunya, Eduard Fontserè, va publicar un article sobre els primers anys d'observació fenològica al país. Feia només quatre anys que s'havia creat un grup de treball de meteorologia agrícola, però llavors el doctor Fontserè ja podia aportar informació, per exemple, sobre l'arribada de les orenetes a Barcelona: amb dades de deu anys enrere, de mitjana, arribaven el 23 de març.

Un cop acabats els mesos de tardor (setembre, octubre i novembre), el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat un butlletí per fer balanç d'una tardor que, a grans trets, ha sigut seca i entre normal i càlida. D’un mes a l’altre, però, la situació ha sigut ben diferent.

Deixem enrere un mes d'octubre en què el fred i la neu han sigut protagonistes com ben poques vegades aquestes últimes dècades. Si bé en molts sectors del centre i sud de la costa i del prelitoral només cal remuntar-se fins a l’octubre del 2010 per trobar-ne un de més fred, en altres sectors cal anar fins al 2003 o el 1998. En el cas de Raimat, al Segrià, feia vint-i-set anys que no es registrava un octubre tan fred, segons dades del Meteocat.

Els últims dotze mesos han sigut clarament plujosos a Catalunya. L'informe sobre l'any pluviomètric que ha fet públic avui el Meteocat revela que en alguns punts de les Terres de l'Ebre i en altres sectors puntals de la costa les precipitacions han arribat a ser més d'un 70% superiors a la mitjana climàtica. El cas més clar és el de les Terres de l'Ebre, on després d'uns anys de sequera molt dura les pluges hi han arribat de forma abundant.

Aquest matí el Meteocat ha anunciat que posa en marxa un nou sistema d'avisos immediats de fenòmens de temps violent. L'objectiu és avisar de manera gairebé immediata de fenòmens com ara esclafits, forts cops de vent, tornados, mànegues o tempestes que puguin descarregar pedres de més de 2 centímetres de diàmetre.

El Servei Meteorològic de Catalunya i l'Hospital Clínic - Universitat de Barcelona creuen que la climatologia pot disminuir la capacitat de contagi del coronavirus SARS-CoV-2. Ho diuen en un informe que s'ha fet públic aquest migdia en què exposen que, si bé elements com la temperatura i la humitat no van ser claus en el brot de la malaltia a Catalunya, sí que poden jugar un paper d’ara en endavant. Segons l'informe, seria en tot cas un paper secundari comparat amb altres factors com els hàbits sanitaris, densitat i fluxos de població o la capacitat de resposta del sistema de salut.

L’anterior director del Servei Meteorològic de Catalunya, Oriol Puig, va ser "facilitador" necessari i "impulsor" d’un "càrtel" de dues empreses que es van repartir diversos concursos públics del mateix Meteocat. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va acabar al desembre una investigació oberta des de fa any i mig que demostra el “paper directe i actiu” del polític –lligat a una família important dins l’antiga CiU– per repartir el mercat entre les companyies MCV i Adasa.

El Servei Català de Meteorologia (Meteocat), que dirigeix Oriol Puig, hauria comès irregularitats en les adjudicacions de projectes durant els últims anys. Aquest organisme, que pertany al departament de Territori i Sostenibilitat, ha tirat endavant processos en què només apareix la firma del director, contravenint el procediment intern que regula aquest ens públic. Es tracta d’informes, plecs de prescripcions i justificacions de despesa en què no hi ha les firmes dels tècnics perquè consideren que els preus pagats pel Meteocat estaven inflats o es fixaven condicions per afavorir determinades empreses. El llistat d’exemples al qual ha tingut accés l’ARA és llarg: certificacions de campanyes publicitàries, auditories de radars, desenvolupament de funcionalitats d’una aplicació i informes de justificació de despesa del radar de Vallirana.