Un home ha mort aquest dissabte després de quedar sepultat per una esllavissada al mateix turó que es va veure greument afectat pel temporal Gloria ara fa dos anys a Cànoves i Samalús (Vallès Oriental). Aleshores tres cases es van ensorrar i set més van patir danys estructurals. Fins a una desena de dotacions de Bombers i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Sanitàries (SEM) s'han mobilitzat per rescatar l'home. Segons ha pogut saber l'ARA, els fets han passat poc abans de les 13 hores, quan un veí de la zona, molt pròxima a l'esllavissada del Gloria, treballava amb dos operaris més per fer una rasa. "Pel que sembla tenia filtracions d'aigua des de feia temps i volia fer una rasa per desviar l'aigua", ha explicat un veí a aquest diari.

"Havia marxat la llum, no teníem calefacció i vam decidir dormir els tres, amb el fill gran, junts al nostre llit", recorda el Xavi des del que havia estat la seva habitació, ara buida. "Plovia tant i sentíem tants sorolls que jo pensava que l'endemà el roure d'aquí al costat hauria caigut al pati de casa. I tant de bo hagués sigut això". Quan va arribar el temporal Gloria, només feia dos anys que el Xavi i la seva dona havien comprat la casa. "Al matí, quan em vaig llevar i vaig mirar per la finestra no entenia res. Les cases del davant havien desaparegut", recorda encara sorprès. La seva estava plena d'esquerdes. Aquella mateixa nit, tres cases més enllà, la Sònia i el Sergi intentaven treure l'aigua que els estava inundant la casa. "Cada pocs segons sentia un soroll com de vaixelles trencant-se, que durava un segons i parava". Era la casa de la Joana i el Carlos, que s'ensorrava. La mateixa que va desaparèixer de la vista des de la finestra del Xavi. "Estem vius de miracle", admet la Joana mentre mira el munt de runes del que queda de casa seva. Encara ara s'hi identifiquen la cuina i el lavabo, una nevera, un microones, un matalàs. Només unes hores abans que l'edifici s'ensorrés, la família, el matrimoni i dos fills, havien decidit que –com que no tenien llum– passarien la nit a casa dels avis. Ja hi porten dos anys. "Quan vaig anar a l'Ajuntament a demanar ajuda, la persona de serveis socials em va dir, amb molt poca empatia, que el que havia de fer era buscar les escriptures: jo li vaig contestar que l'única cosa material que em quedava era el jersei de fa 30 anys que duia posat". Van perdre tots els records acumulats en 27 anys, des que es van casar.

Els tractors del delta de l'Ebre estan acostumats a moure's pels camps d'arròs inundats d'aigua de reg. En canvi, veure'ls circular literalment pel mig del mar és poc habitual, per bé que no excepcional. De fet, cada vegada menys. Des que fa un any el temporal Gloria va trencar l'istme del Trabucador –que uneix la plana del Delta amb la península de la Punta de la Banya–, aquesta barra de terra ha quedat submergida en diverses ocasions. L'última, durant el temporal de fa tan sols deu dies. I més enllà d'alterar l'ecosistema i l'aparença d'una de les zones més salvatges del litoral català, la desaparició de la barra ha tingut un impacte directe sobre l'explotació de les salines de la Trinitat, l'única salina productora de sal marina de Catalunya, a la qual només es pot accedir a través de la barra del Trabucador.

Els ens locals més afectats pel temporal Gloria, que va arrasar gran part de Catalunya l'octubre de l'any passat, tindran un fons d'ajuts de 37 milions d'euros per fer front als desperfectes. Així ho han anunciat aquest matí la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, que han firmat un conveni entre administracions per posar les bases de la injecció econòmica. "El canvi climàtic farà que cada vegada siguin més freqüents aquests fenòmens, i necessitem dotar-nos d'eines àgils per fer-hi front", ha dit Budó, que a part del paquet de subvencions també ha anunciat que el Govern crearà un fons específic per a emergències climàtiques amb l'objectiu de fer aquestes eines més àgils.

“El mar ens ha declarat la guerra i a l’illa de Buda ja ha començat la primera batalla”, denunciava fa gairebé un any Guillermo Borés en aquest mateix diari. El propietari de l’illa més gran de Catalunya, formada pel desviament natural dels braços de l’Ebre quan arriba al mar, alertava per enèsima vegada de la fragilitat del Delta i del retrocés de la franja costanera. Però no va ser fins a l’arribada del temporal Gloria del gener passat que aquell toc d’alerta va traspassar els límits territorials. La desaparició de diversos quilòmetres de l’istme del Trabucador, la inundació d’arrossars amb aigua de mar o el retrocés de fins a vint metres en algunes de les platges, van desencadenar compromisos de les institucions i la mobilització de fòrums científics, ciutadans, pagesos i empresaris per definir un pla d’actuació ambiental.

A partir del dimecres 9 de desembre els combois de Rodalies tornaran a enllaçar Malgrat de Mar i Blanes, un any després que el servei quedés aturat per l'ensorrament del pont sobre el riu Tordera al pas de la borrasca Gloria el gener de l'any passat. Des d'aleshores, es presta servei alternatiu amb autobús. Ara, segons ha anunciat l'empresa pública, els combois ja podran tornar a circular-hi i s'acabaran també les afectacions a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet derivades de les obres a l'entorn de La Sagrera. La reconstrucció ha costat més de 10 milions d'euros.

Les platges de Barcelona són majoritàriament artificials, guanyades al mar arran dels Jocs del 92. I any rere any perden sorra, tot i les aportacions extraordinàries per intentar pal·liar aquest procés. De mitjana, cada estiu tenen 40.000 metres cúbics menys de sorra que l'anterior i hi ha punts especialment crítics, amb menys de 25 metres d’amplada de platja, com la duna de la Mar Bella, que actualment està tancada per evitar perills: el mar ha deixat visibles els fonaments i hi podria haver despreniments. Vista la situació actual i que la prospectiva és desoladora per l'efecte del canvi climàtic i una freqüència més alta de temporals com el Gloria, l'Ajuntament ha anunciat avui que crea un grup de treball multidisciplinari per decidir què fer a les platges de la ciutat. Aquests experts tindran un any per definir el pla, que es concep com un full de ruta que haurà de guiar l'actuació municipal i del conjunt d'administracions implicades durant les pròximes dècades.

Aquesta setmana han acabat els treballs de retirada de les peces del sostre del refugi de Prat d'Aguiló, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, que havien quedat escampades pels prats, a conseqüència del fort vent i les pluges del temporal Gloria, el passat mes de gener. Tal com han indicat des del departament de Territori i Sostenibilitat, es tracta de planxes metàl·liques i trossos de l'aïllant tèrmic de part de la teulada, que s'han pogut retirar gràcies al treball conjunt d'institucions, entitats i persones voluntàries. Concretament, hi ha participat la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí-Moixeró, membres de l'associació Mountain Wilderness i diverses persones voluntàries i veïnes de la zona.

El grup de Suport Aeri dels Agents Rurals han retirat en helicòpter trossos de teulada i materials del voltant del refugi de Prat d'Aguiló, a Cerdanya. Tot plegat és conseqüència dels desperfectes que va produir el temporal Glòria el passat mes de gener a la zona.

El Departament d'Agricultura ha finalitzat les tasques d'obertura dels camins i retirada d'arbres caiguts al bosc en les zones més afectades pel temporal Gloria a la zona de la serra del Cadí, a l'Alt Urgell. L'objectiu principal ha estat poder obrir l'accés d'aquestes pistes forestals, imprescindibles en cas d'emergència davant d'incendis forestals. També s'ha facilitat l'accés a un punt d'aigua utilitzat pels cossos d'extinció d'incendis situat a Pradell, al Parc Natural del Cadí Moixeró, on no s'hi podia accedir des del mes de gener quan es va produir el temporal Glòria. En total, s'han obert 72 km de camins i es calcula que s'han retirat unes 3.000 tones de fusta. L'actuació ha suposat una inversió de 19.046,61 euros. Aquests treballs es van iniciar el mes d'abril i els han realitzat dues empreses de la comarca especialitzada en treballs forestals.

Una balena de quatre metres de longitud que havia quedat encallada a les arenes del delta del riu Ebre ha pogut ser rescatada gràcies a la col·laboració ciutadana. Els agents rurals de la Generalitat han explicat a les xarxes que es tracta d'un exemplar amb bec de Cuvier i que la seva recuperació és "important perquè és una espècie vulnerable".

El rastre de destrucció del temporal Gloria a la costa catalana és encara ben visible a les platges gairebé un mes després d'un dels episodis meteorològics més extrems que ha viscut el Mediterrani occidental. La factura material de les destrosses és milionària –l'Estat ja ha compromès 19,5 milions per pal·liar els danys a Catalunya, les Balears i el País Valencià–, però les conseqüències no només queden aquí: hi ha un dany mediambiental que trigarà dècades, si no segles, a revertir-se.

El temporal de vent i mar de fa dues setmanes va provocar l'aparició d'un fraret al port de Maó. Es tracta d'un ocell molt poc comú a la costa mediterrània i més aviat típic de l'Atlàntic Nord i de l'Àrtic, on acostuma a reproduir-se. L'animal es va trobar amb símptomes de desnutrició i amb un pes molt baix.

Aquesta setmana ha tornat a funcionar el sistema de bombament de l'estació de Pal, al litoral del municipi de Deltebre, que havia quedat col·lapsat pel temporal d'ara fa dues setmanes. I la posada en marxa d'aquest mecanisme ha marcat l'inici de la tornada a la normalitat al delta de l'Ebre, perquè ha permès començar a desguassar les prop de 3.000 hectàrees de camps d'arròs del nord del Delta que havien quedat inundades pel mar. I amb el desguàs de les aigües, els pagesos han pogut afinar en el balanç de pèrdues: el sindicat Unió de Pagesos ha calculat en més d'1,2 milions d'euros la reducció de la collita de l'arròs de la temporada vinent, que comença a l'abril. Però a més, caldrà anivellar els camps, refer els marges de separació entre parcel·les i els dics que separen els espais de desguàs, unes tasques que superen els 200.000 euros de pressupost.

L'impacte global dels danys pel temporal Gloria encara no s'ha calculat del tot. S'estima que ha afectat més de la meitat dels municipis catalans i que ha arrasat 18.000 hectàrees. De manera provisional s'ha xifrat en 71 milions el cost dels danys. El Govern calcula que només les reparacions poden costar 30 milions i que al sector primari la factura arriba als 16 milions. Són quantitats molt elevades que els afectats poden trigar mesos en començar a rebre si els ritmes són similars als que estan vivint els afectats de la gota freda que va inundar principalment la costa del País Valencià i Múrcia el setembre passat. Els estats de la Unió Europea s'ajuden de les institucions per fer front a aquestes quantitats, però la mateixa UE admet que va massa lenta en entregar els diners. Hi ha afectats per la DANA que encara no han vist ni un euro.

Més de 10.000 incidències que requeriran una inversió de 71 milions d'euros per solucionar-se. Aquest és el balanç que ha fet el govern de Pedro Sánchez aquest dimarts del temporal Gloria, que s'ha saldat amb 13 víctimes mortals i quatre desapareguts. La portaveu de l'executiu socialista, María Jesús Montero, ha informat que el Consorci de Compensació d'Assegurances confia en abonar a partir del pròxim 4 de febrer, i en un termini màxim de quatre mesos, el 85% dels ajuts econòmics previstos per refer els desperfectes de la borrasca. És a dir, que sobre el paper i de cara al mes de maig l'executiu espanyol haurà concedit uns 60 milions d'euros.

Deltebre, Alcanar o Barcelona són alguns dels municipis que han anunciat que demanaran que es declari la població o un espai delimitat com a zona catastròfica, després dels estralls que ha deixat el temporal Gloria. Però què suposa a la pràctica que es declari zona catastròfica? Com afecta els perjudicats?

Després del temporal, arriba l’hora de fer números. Els tècnics municipals han començat a calcular quina inversió hauran de fer els ajuntaments per recuperar-se de l’assot que el temporal Gloria va deixar al territori en forma de desbordaments de rius i d’inundacions que van destruir equipaments, camps, canonades i passejos marítims sencers. Un dels territoris més afectats van ser les comarques gironines, on els ajuntaments hauran d'invertir més de 18'6 milions per recuperar els paisatges i carrers que lluïen abans del Gloria.

El país intenta recuperar a poc a poc la normalitat després dels efectes del temporal Gloria, tot i els problemes de mobilitat que encara es registren en diversos punts de la xarxa ferroviària. Concretament, els desperfectes ocasionats per la borrasca condicionen la circulació a les línies R1, RG1, R2 Nord i R11. Un dels trams més afectats és el que uneix Blanes i Malgrat de Mar, a les línies R1 i R11, i s'estima que estarà inoperatiu entre sis i nou mesos –que és el termini previst pel Govern per reparar el pont que va quedar esfondrat per la llevantada–. En les mateixes línies, tampoc poden circular trens entre Blanes i Maçanet-Massanes perquè hi ha trams amb via desfalcada.