"Si baixés un marcià, no entendria què passa el dia de Sant Jordi, però un economista encara ho entendria menys", diu Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu. El moviment que implica és d’unes dimensions descomunals: amb motiu de la diada, el sector factura uns 22,5 milions, que per a les llibreries pot representar entre un 5% i un 20% de la facturació de tot l'any (el Gremi de Llibreters calcula de mediana un 6%). I el gran protagonista de la festa és el llibre en català. Si durant l'any els llibres que es venen a Catalunya són al voltant del 30% en català i el 65% en castellà (segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres 2022), per Sant Jordi es capgira la balança i el català supera el 50% de les vendes (segons el Gremi de Llibreters). Per què passa aquest fenomen? ¿Es pot estirar a la resta de l'any? ¿El 50% de vendes en català pot ser una aspiració sectorial?

Un de cada tres llibres venuts a Catalunya durant la primera meitat del 2021 ha estat en català. La xifra és insòlitament bona, tot i que en diades assenyalades com Sant Jordi –en què es factura més del 10% de tot l’any–, la proporció s’arriba a igualar o fins i tot es decanta lleugerament a favor del català.

El llibre en català tornarà a primera línia de mar aquest setembre. El Moll de la Fusta serà, per segon any consecutiu, escenari "del gran esdeveniment cultural del país", la Setmana del Llibre en Català, tal com ha explicat aquest migdia Joan Carles Girbés, el seu president: "Serà la Setmana més gran que hem fet mai: hi haurà 69 mòduls, hi haurà més expositors que mai [227, tres més que el 2019] i s'hi presentaran una gran quantitat de llibres, gairebé 400 entre novetats i títols de fons, repartides en 250 activitats". Amb tot, la xifra més sorprenent de la presentació de la 39a edició de la Setmana l'ha donat Joan Sala, actual president d'Editors.cat: "El primer semestre del 2021 s'ha arribat a una fita important: si fins fa poc dèiem que un de cada quatre llibres venuts a Catalunya era en català, la xifra ha crescut els últims mesos. Ara ja és un de cada tres llibres venuts". La xifra s'enfila fins a un 37,5%, un canvi de tendència notable, tenint en compte que la venda de llibres en català representava, fins ara, entre el 24% i el 28%.

L’inici del confinament el mes de març passat va obligar a tancar les llibreries i, poc després, a cancel·lar Sant Jordi. Feia trontollar també grans cites en el calendari editorial del sector com la Setmana, la fira més important del llibre en català, en un principi prevista per al setembre a l’avinguda de la Catedral, emplaçament que l’ha acollit des del 2012.

Abans que el coronavirus s’escampés per tot el món, el sector del llibre patia per si Sant Jordi queia en Setmana Santa o si la previsió meteorològica anunciava pluja. La pandèmia del covid-19 aconseguirà una imatge molt més apocalíptica que el mal temps: dijous que ve els carrers de pobles i ciutats no s’ompliran de parades de roses i llibres, no hi haurà cues perquè els autors -mediàtics o no- signin les seves novetats, les editorials no hauran pogut publicar alguns dels seus títols més llaminers i les llibreries no viuran el seu millor dia, en què en una única jornada poden arribar a facturar el 10% de tot l’any.

L'any 2019 ha estat el millor de la història d'Ara Llibres. El director dels tres segells editorials de la cooperativa Som –Ara Llibres, Amsterdam i La Casa dels Clàssics–, Joan Carles Girbés, comentava aquest dimecres que el projecte "ha assolit el lideratge" amb llibres més venuts el Sant Jordi passat, a l'estiu i per Nadal gràcies a Contes des de la presó, d'Oriol Junqueras, Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart i Tota la veritat, un assaig sobre el procés d'independència escrit pels periodistes Ferran Casas, Gerard Pruna, Marc Martínez Amat, Neus Tomàs, Odei A. Etxearte i Roger Mateos.