A l'univers de l'escultora Susana Solano (Barcelona, 1946) sovint hi ha imatges aparentment dures, com les gàbies, els espais tancats o els quadrilàters. També ho poden semblar perquè són peces radicalment "rotundes i austeres", com diu el director artístic de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, amb motiu de la retrospectiva que li dediquen els Espais Volart fins al 14 de juliol. Amb unes vuitanta obres des dels anys 80, una cinquantena de les quals són escultures –i algunes inèdites–, Anònims és l'exposició més ambiciosa de Solano a Barcelona des que el Macba li va dedicar una mostra el 1999. Després de l'exposició que li va dedicar la Fundació Suñol el 2014, és l'oportunitat per tornar a gaudir de l'obra d'una gran renovadora de l'escultura catalana i espanyola dels anys 80 i 90, que no sempre ha rebut l'atenció que mereix.

Unes paperetes del referèndum de l'1-O tenen una nova vida a les mans de l'artista Pere Noguera (la Bisbal d'Empordà, 1941), com es pot veure a l'exposició que li dediquen els Espais Volart de la Fundació Vila Casas, a Barcelona, a partir d'aquest divendres, A tot li cal una paret. Pere Noguera els ha clavat en una paret i les ha cobert d'esquitxos de fang per "unir lluita política i llibertat estètica i l'art d'avantguarda i popular", com diu el comissari de la mostra, Vicenç Altaió. "La història, com la memòria dels objectes –escriu Altaió al catàleg–, és present en la ferida. L'art té un valor de resistència i de recreació on la mort, com la natura, convida als cicles de la vida". Aquesta només és una de les parts de la mostra que té aquests esquitxos, que es poden veure com una referència a la Bisbal, de la mateixa manera que ho és un vídeo on apareix mastegant un plat de ceràmica crua. "En aquest vídeo crea una paradoxa en la relació dels humans i els objectes", explica Altaió.