Segons l'últim Informe PISA sobre competència financera (2022) de l’OCDE a Espanya els estudiants de quinze anys estan per sota de la mitjana europea pel que fa a educació financera, i el 17% ni tan sols assoleix el nivell bàsic de competència financera. Els nivells d’educació financera dels adults també són baixos. Laura Mascaró, autora del llibre ¿Dónde crece el dinero?, recomana que els adults siguin conscients de la relació que tenen amb els diners i si tenen mals hàbits: “Els fills aprenen del que veuen a casa, els influeix la percepció i la gestió dels diners dels pares”, comenta.

Viatjar fora de temporada, reservar amb anticipació, jugar amb dates flexibles i anar a algun destí que surti dels usuals són estratègies per aconseguir un viatge econòmic d'eficàcia comprovada i que molts turistes fan servir. De fet, cada any es repeteixen ofertes recurrents que poden servir per als viatgers més astuts i donar-los idees sobre quan reservar i quan viatjar.

Aquests dies primers de gener, molts mitjans de comunicació dediquen un espai a plantejar com serà l'economia del 2025. S'exposen els principals moviments del que els economistes diem variables macroeconòmiques. Per exemple, la inflació s'estima que serà del x per cent; els tipus d'interès hauran abaratit la hipoteca mitjana en cent euros; però el final de les reduccions d'IVA apujarà el preu dels aliments i de l'energia; el PIB creixerà i s'estima que es generin tants llocs de treball. I, així, successivament.

Sovint, a l'hora de predir com anirà el futur, ens fixem en les grans variables macroeconòmiques. Què ha dit l'EPA de la taxa d’atur? Quin tipus d’interès fixarà el Banc Central Europeu a la pròxima renovació? Què estima el Fons Monetari Internacional sobre creixement de la nostra economia? Com ha evolucionat la inflació? 

És el primer cop que un tribunal xinès dictamina una compensació econòmica motivada per la feina domèstica en un cas de divorci. Durant tres anys de matrimoni i dos separats, l’home, de cognom Chen, va despreocupar-se de les tasques domèstiques, així com de la cura del fill, carregant la responsabilitat sobre la seva dona, de cognom Wang. En el procés de divorci s’ha aplicat el nou Codi Civil, que va entrar en vigor al país el mes passat, que atorga la possibilitat que les dones busquin ser indemnitzades pel valor “intangible” de les feines de la llar, així com les cures dels fills i els ancians.

Roba, accessoris, joguines usades per germans o cosins, que algun familiar o algun amic t’ofereix, que compres en una web o en una aplicació, en aquella botiga que t’ha recomanat no sé qui o a través d’una entitat. Peces netes i polides, senceres, perfectament funcionals, sovint en tan bon estat que ningú diria que no són noves de trinca. Objectes regalats o adquirits a un preu irrisori però, esclar, fets servir per una altra criatura, per una altra família, que ha decidit donar-los l’oportunitat de viure una segona vida. També llogats o intercanviats. Coses de segona mà no només per estalviar sinó també per consumir menys i d’una manera més sostenible: per aplicar les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) a tot el que fa falta de debò per criar un nen.

La Fanoc, l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, denuncia que les ordenances aprovades pels municipis per a aquest 2020 han retallat les ajudes a aquest col·lectiu. En l'enquesta que l'entitat va fer entre les famílies nombroses de Catalunya de desembre a gener els preguntaven si consideraven que les noves ordenances que regulen els impostos i les taxes municipals els penalitzen perquè no tenen en compte el nombre de membres a la llar, o a l'inrevés, si consideren que tenen en compte aquesta circumstància per establir bonificacions o ajudes específiques i per tant han millorat el tracte a aquestes famílies. El resultat va ser aclaparador i el 83% es van considerar penalitzades, i trobaven que el tracte fiscal a les famílies nombroses havia empitjorat.