El fotògraf Sergio Larrain (1931-2012) sovint ha estat considerat el secret més ben guardat de l'art xilè: el 1965 va decidir allunyar-se de l'agència Magnum, on era l'únic fotògraf llatinoamericà, i va emprendre un camí de recerca espiritual i filosòfica i va anar abandonant la vida pública i una part de la seva feina. Més endavant, el 1978, es va instal·lar a Tulahuén amb el seu fill, on va viure fins que va morir, dedicat a la pintura, el ioga i la meditació. A més, a partir del 1999 va demanar que no es continués difonent la seva obra, així que va ser arran de la seva mort que el seu llegat va assolir cada vegada més reconeixement. Per tot plegat, l'exposició que li dedica la Fundació Foto Colectania a partir d'aquest dijous i fins al 24 de maig, que tindrà continuïtat a partir de l'agost amb una altra mostra dins la pròxima Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, és un privilegi.

Des dels anys 50, els grans fotògrafs catalans, espanyols i portuguesos han sigut uns testimonis privilegiats del seu entorn, i n’han deixat constància amb unes imatges que han quedat gravades a la memòria col·lectiva. Només cal pronunciar noms com els de Leopoldo Pomés, Xavier Miserachs, Ramón Masats, Pilar Aymerich, Manel Armengol i Cristina García Rodero perquè vinguin al cap escenes de la vida al carrer, les festes i els rituals ancestrals en el món rural, la lluita antifranquista i la forja de ciutats com Barcelona. Però al mateix temps, cal revisar aquestes imatges per posar-les en contacte amb l’actualitat més vibrant, extreure’n lectures inèdites i reforçar-ne la vigència. Això és el que ha fet el comissari Carles Guerra amb la col·lecció de Foto Colectania a El curs dels esdeveniments. Un atles de la col·lecció Foto Colectania, que es pot visitar fins al 2 de juny. “He volgut posar la col·lecció al divan i que ella mateixa es pensi, i això és possible perquè és una col·lecció rica i complexa”, afirma Guerra. 

La història del peruà Martín Chambi (1891-1973) és d’aquelles de novel·la: va néixer en una família humil d’origen quítxua i va descobrir la fotografia a la mina on treballava amb el seu pare. Més endavant va poder dedicar-se professionalment a la fotografia i avui és considerat un referent de la fotografia de paisatge i del retrat de caràcter antropològic, i també com un dels fotògrafs documentals més emblemàtics de l’Amèrica Llatina.

De les fitxes policials que veiem en les pel·lícules, amb el malfactor retratat de cara i de perfil, fins a ser capaços d'escanejar totes les cares de l'aeroport en qüestió de segons no han passat tants anys, però l'impacte que poden tenir en la societat les noves potencialitats de la tecnologia són abassegadores. Això és el que explora l'exposició Face control, comissariada per Urs Stahel a FotoColectania. La mostra recull fotografies i vídeos de 25 artistes per enfilar un discurs profund, crític i ple de sorpreses, al voltant d'un tema d'actualitat, com és el control social i policial a través del rostre. "La nostra cara està en perill, avui", alerta el comissari artístic.

Els estiuejants i els banyistes de les fotografies de Txema Salvans (Barcelona, 1971) són uns dels més insòlits i esperpèntics de la costa mediterrània. Com es pot veure a l’exposició que la Fundació Foto Colectania li dedica des d’avui, titulada Perfect day, homes i dones de totes les edats fan vacances en complexos kitsch com Marina d’Or, prenen el sol a la vora de fàbriques i baden en uns passeigs marítims que semblen un oceà de formigó. De Girona a Algesires, sembla que els estralls de la indústria i del turisme massiu en el paisatge no els preocupen gens. “El meu llenguatge fotogràfic treballa en l’àmbit de la ironia i la tragicomèdia”, diu Txema Salvans. “Mirant la quotidianitat i la manera com la gent passa el temps lliure, podem treure molta informació i podem entendre el tipus de cultura en què vivim”, explica.

"A primera hora d'un matí d'estiu del 1959, el Leopoldo em va trucar per telèfon amb veu urgent: Passo a recollir-te d'aquí 10 minuts i ens n'anem a Castelldefels. Avui el sol està tapat pels núvols i el dia té aquesta llum que feia temps que esperava. Porta el banyador blanc!", va dir a la seva dona, Karin Leiz. El que buscava Leopoldo Pomés era una llum blanca que ho difuminava tot, com un tel que no deixava ombres. "La platja estava deserta, verge, gairebé fantasmagòrica. El mar quiet mancava de tot protagonisme", recorda Leiz. Ella va anar caminant a poc a poc per la sorra, sense cap indicació, fins que en un moment donat Pomés va ordenar: "Inclina el cap!" La foto passarà a la història com una de les més boniques de la seva col·lecció. Les històries que s'amaguen darrere les fotografies és el que revela la nova exposició de FotoColectania, Basat en històries reals, que s'inaugura aquest cap de setmana. És la primera vegada que s'exposa la col·lecció pròpia a la seu del carrer Picasso, de manera que la directora artística, Irene de Mendoza, va voler que la mostra tingués un sentit especial i posés el focus en "el punt de vista de l'espectador". Potser perquè va ser pensada en ple confinament –"instintivament vas al més pròxim que tens i vols que sigui un reflex del que estem vivint", diu–, la idea va ser tornar a demanar als fotògrafs les "vides privades" de les fotografies. "Les fotografies es van mediatitzant i amb el pas dels anys es van ressignificant. Ara hem volgut tornar a recuperar de primera mà les històries, les intencions i els relats que hi ha darrere les fotografies fent protagonistes els fotògrafs", explica la comissària.

Ouka Leele (Madrid, 1957), nom artístic de Bárbara Allende Gil de Biedma (Madrid, 1957) és una creadora que defuig qualsevol etiqueta. Exposa a la Fundació Foto Colectania algunes de les fotografies pintades que la van fer cèlebre durant els anys de la Movida Madrileña, mentre explora tots els terrenys creatius que té a l'abast, des de la pintura fins al disseny de joies. El pseudònim té l'origen en un mapa d'estels que es va inventar el pintor El Hortelano, on hi havia una constel·lació amb aquest nom. L'exposició de Colectania, titulada La Movida. Crònica d'una agitació, es prorroga i estarà oberta fins al 23 de febrer.