A principis del segle XX, George Edward Challenger, metge i científic escocès, va descobrir en una zona remota de l’Amazònia un altiplà ple d’animals prehistòrics que vivien aïllats de la resta del món. Naturalment, el professor Challenger és un personatge de ficció, nascut de la prolífica ploma de Sir Arthur Conan Doyle, i aquest és l’argument de la novel·la on se’l va donar a conèixer, El món perdut.

És evident que rentar-se les mans és un bon hàbit d’higiene diària que cal que les criatures adoptin. Tanmateix, la seva importància pot ser per a molts una desconeguda, ja que molt sovint amb els anys es perden les principals nocions adquirides a la infància. Segons el departament de Salut de la Generalitat, “la higiene de les mans és un hàbit senzill, de menys d'un minut, que comporta grans beneficis”. Alhora incideix que cal adquirir-lo des de la infància i integrar-lo en la vida diària, des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir. Tot i que la pandèmia va reeducar el món en la importància d’aquest gest, cal recordar que sovint les persones es toquen amb les mans els ulls, el nas i la boca sense adonar-se’n, i aquestes són les portes d’entrada al cos de microbis que poden fer emmalaltir. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’eliminació dels microbis ajuda a prevenir malalties diarreiques i la pneumònia, així com infeccions respiratòries i fins i tot infeccions a la pell o als ulls.

S’entén per microbi un organisme microscòpic, és a dir, tan petit que no es pot veure a ull nu. Els microbis per excel·lència són els bacteris i un dels més coneguts, per la seva ubiqüitat i perquè s’utilitza en molts estudis, és Escherichia coli, de forma de bastonet d’uns 2 micròmetres (1 micròmetre és una milionèsima part d’un metre), una mida molt freqüent entre els bacteris.

Cada vegada hi ha més gent que arriba als cent anys, els anomenats centenaris. Malgrat que els registres que es tenen no són del tot exactes, es creu que aquesta xifra gairebé s’ha triplicat des de principis d’aquest segle, fins al punt que s’estima que hi ha més de mig milió de centenaris a tot el món. A més, es preveu que la tendència continuarà a l’alça: l’esperança de vida mitjana d’algú nascut a Europa aquesta dècada es preveu que serà de més de noranta anys, i és possible que un terç de la població passi dels cent.

Els éssers vius, tal com els coneixem, poden aguantar condicions sorprenentment extremes. La gran majoria dels que vivim a la troposfera, la part més baixa de l’atmosfera de la Terra, estem acostumats a uns rangs de temperatura, PH, humitat, pressió, salinitat i oxigen relativament estables i moderats, fins al punt que si algun d’aquests paràmetres varia massa, la nostra vida perilla. Però existeixen uns organismes, anomenats extremòfils, que no tenen aquests problemes i poden sobreviure còmodament en entorns molt hostils. Són ben coneguts, per exemple, els microbis que viuen a les fumaroles hidrotermals, al fons dels oceans, on les temperatures poden arribar als 120 ºC, o els tardígrads, uns animals microscòpics que són capaços de sobreviure fins i tot a l’espai exterior. Malgrat tot, aquests organismes també necessiten alimentar-se, i en alguns casos no està gens clar com ho aconsegueixen. Dos estudis recents proposen que, inesperadament, alguns ho fan aprofitant els efectes de la radioactivitat.

Fins no fa gaires dècades, els estudis de biodiversitat solien centrar-se en animals, plantes, fongs i, com a molt, algues. No tenien en compte el món microbià i, si el tenien en compte, solien incloure-hi invertebrats microscòpics, algues unicel·lulars i alguns protozous, i en quedaven exclosos altres protists, especialment els organismes procariotes (els de cèl·lules sense nucli: bacteris i arqueus). Probablement era per la dificultat de treballar amb organismes invisibles a ull nu i també perquè, en el cas dels procariotes, és difícil definir què és una espècie i com determinar-la. N’hi ha de molt allunyades entre si en l’arbre de la vida, però amb aspecte semblant, i no es poden distingir únicament per l’observació al microscopi. D’altres se sap que es troben en un ambient determinat perquè se n’ha detectat el genoma, però mai no s’han vist o no s’han pogut cultivar.

Recentment, uns científics han anunciat que un estrany microbi tentaculat descobert al fons de l’oceà Pacífic pot ajudar a explicar l’origen de la vida complexa del nostre planeta i resoldre, així, un dels més grans misteris pendents de la biologia.