El món de Donald Trump és, de fet, un món en plena acceleració per desconnectar-se dels Estats Units. La conseqüència més directa de la coerció econòmica, tecnològica i militar que el president nord-americà ha decidit imposar a socis i rivals és una hiperactivitat global per buscar aliances alternatives i allunyar-se de la imprevisibilitat trumpista. El primer ministre canadenc, Mark Carney, resumia, a Davos, aquest moment de "ruptura" que viu el vell sistema post Segona Guerra Mundial, basat en normes, i apel·lava a una unió de les "potències mitjanes" per establir un nou ordre mundial. Davant l’agressivitat de Trump i la competència de la Xina, la resta del món s’ha llançat a la recerca de relacions comercials alternatives. No es tracta només de diversificació, sinó que també s’ha desencadenat una autèntica cursa global per aconseguir acords estables i duradors. 

Els pagesos catalans mantindran les protestes a les carreteres d'arreu del país, segons han anunciat aquest divendres, hores després que els 27 estats membres de la Unió Europea donessin el seu vistiplau al tractat de lliure comerç amb el Mercosur (el bloc de països de l'Amèrica del sud), contra el qual havien iniciat les mobilitzacions a Catalunya. Els agricultors han acusat la Generalitat d'haver-los "venut", mentre que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat l'acord comercial assegurant que "qui més hi guanya és Catalunya".

Quan es negocia amb l'administració de Donald Trump, les coses no acostumen a quedar completament tancades o clares. És el que passa de resultes de l'acord signat aquest dijous entre Brussel·les i Washington per evitar una guerra comercial. De fet, la porta per arribar a una situació no desitjada com és una batalla de barreres al comerç no queda del tot tancada, com acostumava a passar amb la diplomàcia pre-Trump. Un article recent del setmanari britànic The Economist parlava de Trump i de l'escola diplomàtica de Groucho Marx en referència a les negociacions amb Vladímir Putin sobre la guerra a Ucraïna, però seria extensible a tots els àmbits, com el de la política aranzelària.

Quan es negocia amb l'administració de Donald Trump, les coses no acostumen a quedar completament tancades o clares. És el que passa de resultes de l'acord signat aquest dijous entre Brussel·les i Washington per evitar una guerra comercial. De fet, la porta per arribar a una situació no desitjada com és una batalla de barreres al comerç no queda del tot tancada, com acostumava a passar amb la diplomàcia pre-Trump. Un article recent del setmanari britànic The Economist parlava de Trump i de l'escola diplomàtica de Groucho Marx en referència a les negociacions amb Vladímir Putin sobre la guerra a Ucraïna, però seria extensible a tots els àmbits, com el de la política aranzelària.

"Als que no van junts, se'ls penja per separat" ("Those who don't hang together get hanged separately"). Així s'expressa un diplomàtic europeu al Financial Times sobre l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. La frase recorda la necessitat que tenien els Vint-i-set d'unir-se davant de Washington per tancar un pacte satisfactori, amb la ironia afegida que es tracta d'una cita d'un pare fundador dels EUA, Benjamin Franklin, que la va pronunciar durant el conflicte de les tretze colònies nord-americanes amb la Corona britànica que va desembocar en la declaració d'independència dels Estats Units el 1776.

S'ha fet fosc i una desena de tractors es planten davant la prefectura de Châlons-en-Champagne, a la regió francesa del Gran Est. És dilluns al vespre i els agricultors encenen 12 focs a dins de bidons col·locats en rotllana, que representen les 12 estrelles de la bandera europea, mentre els tractors fan sonar les sirenes. A la mateixa hora, a diferents punts de França, altres manifestants encenen focs en senyal de protesta. Són els anomenats "focs de la ira", una de les accions coordinades que han fet aquesta setmana els agricultors francesos.

¿L'acord comercial entre la Unió Europea i el Canadà està en risc? França podria obligar Brussel·les a suspendre'l si el govern d'Emmanuel Macron no aconsegueix la seva ratificació parlamentària, que penja d'un fil. El Senat ha rebutjat aquest dijous el tractat comercial conegut com a CETA (per les sigles en anglès) amb 211 vots en contra i només 44 a favor, i en els propers dies serà el torn de l'Assemblea Nacional, que també podria dir no a l'acord comercial. El context polític a França, amb els agricultors en contra dels tractats comercials i la proximitat de les eleccions europees, no augura un final feliç per al CETA.

La Xina ha aconseguit fer realitat la seva aposta per crear una gran zona de lliure comerç, en què s’integren les principals economies asiàtiques, que servirà de contrapès a altres blocs comercials com la UE o l’acord EUA-Mèxic-Canadà.

Boris Johnson ha tibat un cop més la corda davant de la ronda clau de les converses entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), que es reprenen aquest dimarts a Londres, amb l’objectiu teòric d’aconseguir un pacte comercial abans de la fi del període de transició del Brexit, el 31 de desembre. Un pacte que després dels últims moviments del premier britànic sembla allunyar-se cada cop més.

Ara que el Brexit ja ha estat segellat a Brussel·les, alguns països s'afanyen a mirar de tancar acords comercials bilaterals amb Londres. El més clar ha estat el president dels Estats Units, Donald Trump, que en el seu discurs inaugural de dimarts al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa) va aprofitar per lloar aquests acords bilaterals "en el segle XXI" i va posar com a model la relació comercial entre els EUA i la Xina –que considera en un dels millors moments dels últims anys– per festejar amb el Regne Unit. El secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, ho va acabar de concretar dijous, també a Davos, exposant que l'acord bilateral entre Washington i Londres té una “prioritat absoluta”. Mnuchin va defensar els avantatges que tindria un pacte així per als dos estats i va parlar de tenir-lo a punt aquest 2020.