Durant anys els estrategs electorals consideraven que les batalles electorals es guanyaven al centre. És a dir, guanyava el partit que aconseguia convèncer més electors moderats, que són els que decantaven la balança. I per això maldaven per trobar candidats que fossin prou flexibles per agradar als centristes i no crear anticossos a una banda i a l'altra. És el que en diria fórmula Xavier Trias, ja que l'exalcalde de Barcelona representa a la perfecció aquest perfil de polític.

El centredreta nacionalista que encarnava la CiU de Pujol (72 diputats als anys vuitanta, aviat és dit) potser tornarà a existir, però aquest trànsit pot ser llarg, vista l’evolució del mapa polític, la ferida oberta del Procés i la deriva de Junts cap a un independentisme sense etiquetes. Molts pocs votants de CiU han anat a parar a altres formacions de dreta (PP, Ciutadans i Vox). La majoria han fet via, arrossegant els peus, a Junts, ERC i PSC. El factor nacional pesa molt i mentre la dreta tradicional, a Catalunya, abraci l’espanyolisme, no hi té res a pelar. El pensament liberal i conservador pot influir, pot estirar republicans i socialistes cap a posicions moderades, pot fer barrera contra la CUP. Però no pot aspirar a l’hegemonia mentre Junts no resolgui l’aiguabarreig que li provoca curtcircuits constants.

L'escrutini gairebé complet dels vots emesos aquest diumenge en les eleccions legislatives a Croàcia confirmen la clara victòria del partit conservador Unió Democràtica Croata (HDZ) del primer ministre Andrej Plenkovic, que es mantindrà en el poder després d'accedir-hi el 2016. Segons el resultat publicat aquest dilluns per la Comissió Electoral Estatal, amb el 99,96% dels vots escrutats la HDZ s'imposa amb un 37,26% dels sufragis, un punt més que l'obtingut en els comicis anteriors, i comptarà amb 66 dels 151 escons del Parlament, cinc més dels que tenia fins ara.

El centredreta català continua mantenint reunions constants i fent càlculs. Però, malgrat la inexcusable convocatòria electoral que s’acosta a Catalunya, els partits d’aquest espai encara no han arribat a cap acord per sumar. Sí que es percep que cadascun d’ells s’està movent per guanyar terreny i arribar més ben situat a les negociacions finals. El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) es va constituir dissabte com a partit, Units per Avançar (UxA) ha impulsat Albert Batlle com a candidat i Lliures celebrarà el 2 de juliol la cinquena conferència després d’haver descartat la confluència amb la Lliga Democràtica, que, al seu torn, també ha fet canvis interns. El secretari general de la Lliga, Josep Ramon Bosch (expresident de Societat Civil Catalana), renunciarà al càrrec en els pròxims dies, segons veus de la formació. Una plaça que s’havia ofert a l’excandidata de Convergents Sílvia Requena i ella ha acceptat aquest cap de setmana, apunten fonts del seu entorn.

En un moment de màxima polarització política -després de l’1-O, el 21-D i el cessament del Govern via 155-, trencar la majoria independentista a les institucions es va convertir en la prioritat d’un col·lectiu de personalitats de procedències diverses -des del PP fins a l’òrbita de l’antiga CiU- que amb el temps es va acabar constituint com l’entitat Catalunya Segle XXI. La plataforma afirmava treballar per afavorir la ruptura dels blocs polítics i va col·laborar en l’impuls tant de la candidatura de Manuel Valls a Barcelona com de la Lliga Democràtica, projecte que s’autoanomena de centredreta catalanista, liderat per Astrid Barrio. Projecte Catalunya és el document ideat per aquest grup, que exposa les línies mestres de la seva estratègia: incidir en la correlació de forces a Barcelona, la Generalitat i, finalment, a l’Estat.