El pilotari valencià Paco Cabanes Pastor el Genovés, ha mort aquest dissabte als 66 anys després d'una llarga malaltia, segons han informat fonts pròximes a la família.

Són les set i mitja del vespre i la foscor ja omple tots els racons del campus de la Universitat Politècnica de València. Únicament s'esquerda per la llum de les aules, on els estudiants consulten repetitivament l'hora, i de les instal·lacions esportives, on centenars d'alumnes malden per oblidar-se durant unes hores dels maldecaps acadèmics. Un d'aquests recintes és el trinquet el Genovés, el pavelló que, a més d'homenatjar el jugador de pilota més idolatrat de tots els temps, s'ha convertit en una de les dues seus del centre de tecnificació de l'esport autòcton del País Valencià. Al seu interior, jugadores com Paula Cuenca, Victoria Díez, Mar Giménez, Joanna Martínez i Ana Puertes colpegen la petita esfera de pell que vola d'una punta a l'altra de la pista durant hores i hores d'entrenament. Saben que han de serrar les dents, perseverar i, sobretot, que no disposen de cap més salconduit cap al triomf que l'esforç.

Si existeix un espai que en l’imaginari col·lectiu dels valencians simbolitza l’estima per les arrels, la passió i l’honorabilitat és el trinquet, el recinte quadrangular on es practiquen les dues principals modalitats de pilota: l’escala i corda i el raspall. No és estrany, doncs, que quan el 2015 els impulsors del primer joc per a dispositius mòbils basat en aquest esport van buscar un nom amb el qual batejar la seva futura creació optessin pel de la pista coberta on, des de fa segles, milers de valencians s’han divertit colpejant una esfera de cuir.

Fa un grapat d’anys, quan els carrers eren buits de cotxes i plens de gent, i quan jugar a la calçada no implicava elevar els batecs dels cors dels pares fins a acaronar la taquicàrdia, els carrerons de les viles i ciutat del País Valencià eren el territori idoni perquè els més menuts heretaren la passió per la pilota. Calia iniciar-se en el joc, aprofitar qualsevol paretó i turmentar-lo amb l’insistent cop de les petites esferes de cuir. El trinquet, l’espai sagrat de l’esport autòcton, era reservat als adults, les partides i les travesses.