Els museus acostumen a ser un caramel per a molts arquitectes: tant si en construeixen un de nou com si el reformen, els equipaments museístics sovint són una oportunitat per fer un edifici icònic. D'altres, com l'arquitecta Dikkie Scipio, de l'estudi holandès KAAN Architecten, fan tot el contrari: l'ampliació del Museu Reial de Belles Arts d'Anvers (KMSKA), que obre les portes aquest dissabte després d'estar tancat durant onze anys, està construïda dins els patis interiors del museu, així que passa totalment desapercebuda des de l'exterior. En quatre dels patis hi ha una desena de noves sales d'un blanc immaculat: la sala superior passa per damunt la coberta de l'edifici històric i està coronada per 198 lluernes triangulars. Als altres dos patis hi ha les noves instal·lacions. El nou edifici no es pot veure des de l'antic i viceversa.

Després d'un procés de restauració que ha durat gairebé una dècada, aquest dilluns el Políptic de Gant, la gran obra dels germans Hubert i Jan Van Eyck, estrena ubicació dins la catedral de Sant Bavó de Gant i una càmera de vidre amb condicions d'exposició i climatització millorades. En lloc de la petita capella a l'entrada del temple on es podia veure, ara es pot contemplar amb més amplitud a la capella del Sagrament, darrere l'altar, i més a prop de la capella per a la qual va ser creat al segle XV.

El pintor flamenc Jan van Eyck (1390-1441) va arribar a tenir tanta fama que el devien reconèixer pel carrer. El seu llegat encara mou multituds, com es pot comprovar amb la gran exposició que li dedica el Museu de Belles Arts de Gant (Bèlgica) a partir de dissabte, la més ambiciosa que s'ha organitzat: al novembre s'havien venut 40.000 entrades anticipades i ahir la van presentar a 130 periodistes internacionals. No és d'estranyar tanta expectació: la mostra inclou més de la meitat de les 22 pintures i dibuixos atribuïts a Van Eyck i permet excepcionalment contemplar de molt a prop els vuit panells exteriors del Retaule de l'anyell místic, de Jan Van Eyck i el seu germà Hubert, tots restaurats tret dels d'Adam i Eva. La resta de peces segueixen a la seva ubicació habitual, la catedral de Sant Bavó.

L'obertura de la gran exposició dedicada a Jan van Eyck al Museu de Belles Arts de Gant ha ressuscitat a les xarxes socials i en alguns mitjans especialitzats la polèmica que la restauració de l'anyell del Políptic de Gant va desencadenar el 2018. Aleshores es va arribar a qualificar d'"ovella assassina" l'anyell sense els repintats del segle XVI, a causa dels seus trets marcats i perquè té els dos ulls a la part frontal del cap, com els humans. Ara se l'ha comparat amb l'Ecce homo de Borja. "És una polèmica estúpida", afirma la restauradora i cap de taller de l'Institut Reial de Patrimoni Antic belga, Livia Depuydt, una de les deu professionals que participen en la restauració del retaule.