"L'any 1938, la literatura catalana va morir sota les bombes", recordava aquest dilluns l'escriptor Joaquim Carbó, un dels quaranta referents del món del llibre infantil i juvenil que van ser homenatjats al Born Centre de Cultura i Memòria. Carbó, que aquest estiu ha fet 90 anys, va ser un dels autors que va contribuir a ressuscitar la literatura per a infants a principis de la dècada dels 60. "Per al primer número de Cavall Fort vaig escriure cinc contes perquè ningú en volia fer cap –va fer memòria–. Ara me'n publiquen un o dos l'any: la cua és molt llarga!".

A mesura que es van sumant anys es perd la salut i es guanyen problemes. "Quan ja era molt gran, Ingmar Bergman comptava quantes xacres tenia aquell dia, i si passava de les vuit, no es llevava", recordava aquest dimarts Dolors Oller, assagista i excatedràtica de teoria de la literatura.

A la Rambla, un dels espais més populars de Barcelona, no només s'hi pot menjar paella, beure sangria i comprar figuretes de trencadís gaudinià. "Durant els segles XIX i XX va tenir un protagonisme literari destacable. Des de l'obertura de la Llibreria Verdaguer el 1835, a la Rambla hi va haver fins a dotze llibreries, entre les quals es trobava l'Espanyola i la Francesa", explica Enric Bono, director del projecte Vila del Llibre, que va néixer el 2008 a Bellprat, a l'Anoia, i que des de llavors ha anat creixent i s'ha celebrat en una desena de localitats més, entre les quals hi ha Cervera, Sitges i l'Escala.

Joaquim Carbó farà 90 anys aquest estiu en plena activitat creativa. A més de dues novel·les breus inspirades per Manuel de Pedrolo que publicarà Comanegra, un recull de contes –Un altre tròpic– que sortirà a Pagès Editors i una nova aventura protagonitzada per l'entranyable detectiu Felip Marlot que posarà en circulació Ànimallibres (Felip Marlot i els drons), acaba de començar una nova novel·la juvenil. "És una història sobre un grup de nens soldat que escapen de l'exèrcit i viuen una aventura pel seu compte –avança–. Fa temps que em documento. Vaig arrencar fa uns dies i ja porto 80 planes". L'últim llibre que acaba d'afegir a la seva prolífica bibliografia és Sense futur (Destino, 2022), un volum de records inspirat per l'aturada del "carronyavirus" que va ser finalista de l'últim premi Josep Pla.

No sabem la sort que tenim de tenir un escriptor i un ciutadà com Joaquim Carbó, que als seus 87 anys segueix intel·lectualment actiu. Algú que, des de la discreció, des de l’estimació, s’ha dedicat a crear sobre el paper un món de bones persones. La bondat està literàriament i socialment poc valorada. A molta gent li fa por, por de caure en el ridícul, en la ingenuïtat, en la simplicitat. La maldat, l’ambigüitat moral o el cinisme són més còmodes, més postmoderns. Malpensar està més ben vist, fa més intel·ligent. Hi ha coses, revenges, que un no s’atreviria a executar, però que si les llegeix o les veu, pensa, doncs ben fet. El perdó, en canvi, té una grandesa poc atractiva, no és èpic, ens sembla que està tenyit de rendició. Els herois han de ser durs, potser generosos, però implacables.

Va ser Manuel de Pedrolo qui, l'any 1963, va assumir la direcció d'una nova col·lecció d'Edicions 62, La Cua de Palla. "S'ha convertit en la Bernat Metge popular, dedicada al gènere negre i policíac", afirma Jordi Canal, que juntament amb Joaquim Noguero s'han encarregat de comissariar l'exposició que s'ha inaugurat aquest dijous a la Biblioteca Jaume Fuster. Quan el groc era negre, que es podrà visitar fins al 30 de març, recorda un dels llegats fundacionals del gènere en català.