3Cat redobla l’aposta pels videojocs en català amb el llançament d’un títol per a totes les plataformes vigents: es tracta de Manairons, un joc d’acció i plataformes en tres dimensions que dona vida a aquests éssers fantàstics de la cultura popular. El projecte s’ha tirat endavant al costat de JanduSoft, un estudi barceloní amb un llarg recorregut que, a més de desenvolupar, també edita videojocs. Fundat el 2011 per José Antonio Andujar, l’estudi acumula desenes de títols publicats, alguns amb ressò internacional.

Habitualment, periodistes i politòlegs comparen les estratègies actuals de comunicació dels polítics amb les de fa unes quantes dècades, però en pocs casos es comparen amb referents de fa més de 5.000 anys. És el que fa el periodista Toni Aira al seu nou llibre, Mitólogos. El arte de seducir a las masas, fruit de la "fusió de dues passions": la Grècia clàssica i la comunicació política. En tots dos contextos hi ha hagut "enganys", diu Aira, però adverteix que malgrat que ara "ens creiem més informats", en realitat "som més manipulables que mai".

A l’antiga Grècia, un pastor que es deia Narcís i que havia refusat l’amor de la nimfa Eco es va enamorar del seu reflex, que veia cada dia en un rierol. Un dia, es va tirar a l’aigua per trobar aquella persona que li havia robat el cor i el tenia meravellat, però aquesta obsessió el va portar a morir ofegat. “Ostres, profe, doncs, llavors, la paraula narcisisme ve d’aquí, oi?”, li pregunten els alumnes a Meritxell Blay, professora de llatí i grec a secundària i autora del llibre Mites grecs (Inuk Books, 2024). Ja que mitologia com a tal no existeix com a assignatura, Blay l’explica als seus alumnes a les classes de llatí i grec que imparteix.

Totes les civilitzacions antigues i modernes d’arreu del món han rendit culte al Sol en alguna de les seves formes. De fet, el cicle solar està present en l’organització pràctica i simbòlica de les societats més enllà de la religió o de les històries mitològiques que s’expliquen a elles mateixes. 

Aquesta setmana el departament de Salut presentava dades sobre el suïcidi –recordem que avui és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi–. L'any passat 607 persones van suïcidar-se a Catalunya, un 5% més que el 2021. Les conductes suïcides (ideacions i intents) han augmentat un 14%. N'ha crescut la incidència, i també la detecció.

Una religió no és un vaixell atapeït de viatgers amb un trajecte estable i fix, amb la bandera hissada fàcilment identificable i una massa complaent que es deixa endur per l’embarcació. Potser aquesta sigui una de les imatges ideals que alguns es fan de la religió per identificar-s’hi o, al contrari, per injuriar-la. Tot és més fàcil quan podem acotar, resumir, simplificar. Però, en realitat, què és una religió? Com la definim? Com copsar-la per, després, alabar-la, criticar-la o, senzillament, ignorar-la?

Quants mites grecs coneixes? La major part de catalans anem peix quant al coneixement –si més no, pel que fa als detalls– d’aquestes llegendes que ens diuen moltes coses dels nostres valors i de les arrels de la nostra cultura.

Al seu llibre Cosmogonies. La préhistoire des mythes (Éditions La Découverte, 2020, París), Julien d'Huy conclou que Homo sapiens, és a dir, tot el que som, és "una espècie fabuladora, que creu en les seves mentides". Més raó que un sant. Julien d'Huy és doctor en història i treballa a l'Institut des Mondes Africains. Té un pressentiment i, fidel a l'escola estructuralista (tot allò que en Claude Lévi-Strauss són arbres de guix, en Vladímir Propp és portar l'humus a les mans, opció que els estructuralistes esbiaixen amb gran atribolament per a lletraferits com un servidor), Jean d'Huy ens proposa analitzar els mites, les llegendes i els contes per tal de calar el que van dibuixar a les grutes les gents del paleolític.

Antoni Janer (sa Pobla, 1978) ja té editat i a les mans Mitologia per a profans (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). El llibre es presenta com un “manual per entendre la tradició clàssica d’Occident”, però no és un manual convencional. Seguint la màxima d’Horaci d’“ensenyar delectant”, transporta els mites a l’actualitat, no només per fer-los entenedors sinó també per demostrar la utilitat que tenen avui.