Novetat destacada per a tots els catalans que agafen un tren de Rodalies de manera habitual: a partir de l'1 de juliol hi haurà un nou bitllet de tren. Serà una tarifa plana de 20 euros que permetrà moure's durant un mes per les 6 zones ferroviàries del país. El nou abonament l'ha detallat aquest dimecres el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, en comissió parlamentària, però és una mesura que va aprovar el govern espanyol a finals de gener i, ara, el govern català es fa seva.

Fins fa cinc anys, el títol estrella del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona era la popular targeta T-10. Hi havia qui, fins i tot, les col·leccionava perquè des que es va posar en marxa fa quatre dècades, l'any 1980, aquest bitllet pioner de 10 viatges havia canviat diverses vegades de color i de format. El gener del 2020 la T-Casual li va prendre el relleu, i amb polèmica: el títol no només canviava de nom, sinó que s'encaria i passava a ser unipersonal, és a dir, que ja no podia anar canviant de moneder, ni picar més d'una vegada en la mateixa validadora. Des d'aleshores, la popularitat de la T-Casual ha anat en caiguda lliure, igual que les seves vendes.

Aquest dimarts comença la transició de la T-casual i la T-usual cap a la T-mobilitat. Les màquines d'autovenda començaran a eliminar els bitllets que tenen suport magnètic, que ja no seran vàlids a partir del 15 de gener, i els substituirà per unes targetes d'un cartró més gruixut, de més qualitat, que també són recarregables.

Rebaixa dràstica dels bitllets integrats que es notarà –en positiu –a la butxaca dels ciutadans, però també –i clarament en negatiu– a les arques del sistema de transport públic. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquesta tarda rebaixar a la meitat el preu de la majoria dels bitllets de transport durant l'últim quadrimestre de l'any, és a dir, entre l'1 de setembre i el 31 de desembre. Així, la T-Usual i la T-Jove s'abaratiran un 50% i la T-Casual, l'antiga T-10, costarà un 30% menys. També valdran la meitat els títols per a famílies monoparentals o nombroses, els bitllets que ja tenien un descompte per a persones aturades o els packs Berguedà i Ripollès.

Ja fa un temps que la política catalana, nua de respostes per als grans problemes del país, se situa en posició de resistència –peu en paret–, com per exemple davant la iniciativa lingüística de les institucions espanyoles per reduir el pes del català a l’ensenyament, i a la societat. O entra en el terreny de les ocurrències, com la de sotmetre el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern a referèndum vinculant exclusiu per als territoris on es programen activitats olímpiques. Com si el finançament a Catalunya no sortís del pressupost autonòmic (no dels locals) i no afectés tots els contribuents catalans. Precisem: es pot promoure un nou mètode de decisió en projectes territorials, exigir el vistiplau local per a un projecte d’interès general del Govern. Ara bé, per ser consistents cal estendre-ho a tot allò que –per interès general– afecta un microterritori: projectes de renovables, projectes de presons, projectes d’hospitals... Altrament, és populisme institucional: “¿Està a favor que li posem uns centenars de milions on resideix legalment?" Fora millor socialment transferir incondicionalment els centenars de milions a les institucions de la zona, i que els inverteixin en les seves prioritats de desenvolupament!