“M’estic preparant per a la protesta. No tenim ni idea de què passarà, és possible que dimiteixin”, explicava aquest dimecres en Tsvetozar, un jove búlgar d’uns trenta anys que es dirigia al Parlament, on els joves havien convocat la que esperaven que fos la mobilització més gran de la dècada. Menys de vint-i-quatre hores després, es complia el seu desig. El primer ministre de Bulgària, Rosen Zhelyazkov, ha anunciat aquest dijous a la cambra baixa del país la dimissió del seu govern, un tripartit encapçalat pels conservadors que feia menys d'un any que era al poder.

Una bandera pirata amb un barret de palla onejava a les portes del Parlament del Nepal mentre s'incendiava l'edifici. La mateixa bandera s'alçava sobre els manifestants malgaixos que aquest cap de setmana exigien la fi dels talls constants d'aigua i electricitat i inundava els carrers del Perú, on divendres la presidenta Dina Boluarte va ser destituïda. Es tracta de la insígnia que presideix el vaixell del capità Ruffy, un pirata amb el cos de goma que al manga One Piece s'enfronta a l'anomenat "Govern mundial". Des de fa uns mesos, a més, s'ha convertit en el símbol de l'onada de protestes protagonitzada per l'anomenada generació Z —una etiqueta que engloba els nascuts a partir del 1996— que s’ha estès pel sud d’Àsia i, més recentment, a alguns països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina.

L'ARA surt al carrer a preguntar si sabries dir 'malote' en català? I tres insults? Aquest cap de setmana publiquem un dossier on expliquem que la generació Z es passa al castellà sovint en les converses entre ells.

Només un de cada quatre joves parla català habitualment i el 28% de catalanoparlants l’abandonen sovint en la vida quotidiana. En el dossier d'aquest cap de setmana en parlem. I sortim al carrer per parlar-ne amb la generació Z.

La pandèmia s'ha acabat oficialment, però abans de fer-ho ha redirigit incomptables vides cap a camins molt diferents dels previstos. Milions de persones mai tornaran a les seves rutines laborals prepandèmiques, de manera que patrons i treballadors s'han vist obligats a crear nous models de feina d'acord amb unes necessitats canviants. Però mentre es fan experiments amb models híbrids, evitem una pregunta més profunda: ¿quina és la quantitat adequada de feina?

Jaylen Smith es va graduar a l'institut el maig passat i aquest gener, vuit mesos després, ha agafat les regnes del seu poble, Earle. Als seus 18 anys, ha estat escollit alcalde d'aquest municipi rural a Arkansas, amb una població de gairebé 2.000 habitants. Es convertirà així en l'alcalde afroamericà més jove de la història dels Estats Units. "Ciutadans d'Earle, Arkansas, és oficial! Soc el vostre nou alcalde", va publicar a Facebook tot just saber-se la seva victòria per 235 a 185 vots. "Ha arribat l'hora de construir un millor capítol per a la ciutat", va afegir el jove candidat del Partit Demòcrata.

El recinte Gran Via de Fira Barcelona acollirà des d'aquest divendres i durant el cap de setmana la primera edició d'Ubeat Live, un festival que vol captar l'atenció de la generació Z. Organitzat per Mediapro i amb entrades a partir de quinze euros, el festival té l'streamer Ibai Llanos com a gran reclam i un programa on es barregen des de la creació de continguts fins a l'art urbà, passant pels e-sports, el freestyle i el popular mundial de globus que el comunicador va muntar amb Gerard Piqué i que aprofitarà l'Ubeat per celebrar la seva fase inicial. Llanos narrarà aquesta prova preliminar, a partir de la qual s'escollirà el representant espanyol per a la fase final de la Balloon World Cup.

La productora Mediapro ha presentat aquest dijous l'Ubeat Live, un festival de "noves tendències de consum d'entreteniment urbà, juvenil i digital", destinat a la generació Z (els joves nascuts a partir del 1994). Creadors de continguts, e-sports, freestyle, música i art urbà es trobaran entre l'1 i el 3 de juliol al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, tot i que té vocació d'expandir-se internacionalment. La directora d'innovació i nous negocis del grup Mediapro, Maria Carmen Fernández, ha assegurat que aquest festival serà un "punt de trobada per a totes les audiències que busquen contingut jove, les comunitats de consum online i les franquícies més potents". Per ara no té cap altre referent a Europa. S'hi esperen 50.000 assistents i les entrades valdran 35 euros. La inversió serà d'entre 4 i 5 milions d'euros.

Les xarxes socials serveixen d’aparador virtual de les nostres vides i, com a aparador que són, alguns usuaris tendeixen a mostrar-hi una imatge esbiaixada de la seva realitat. Selfies perfectes, plans envejables, paisatges encisadors, cossos canònics i molta publicitat conformen un ecosistema digital basat en les aparences. Tanmateix, l’aplicació d’èxit del moment rebutja aquest món de postureig: es tracta de BeReal, la preferida de la generació Z, segons diuen, ja que assegura ser “tan real com la vida mateixa”. 

Per a molta gent, els horòscops no són més que textos críptics propis d’èpoques pretèrites, temps en què les persones eren massa incultes per qüestionar-ne la fiabilitat i massa egocèntriques per adonar-se que, en un planeta ple d’organismes, seria realment curiós que els astres s’alineessin per determinar el futur amorós d’un individu en particular. Tot i que aquest és el corrent d’opinió majoritari, el cert és que hi ha una bona part de la societat que encara confia en les delícies de l’astrologia. Que alguns mai han deixat de creure en aquesta pseudociència ja ho sabíem; el que potser sorprèn més és que, els últims anys, molts millennials i zentennials s’hi hagin entregat sense pudor.

"Tens la necessitat que altres persones t'apreciïn i admirin, i tanmateix ets crític amb tu mateix. Encara que hi ha algunes debilitats en la teva personalitat, generalment ets capaç de compensar-les. Disposes d'una considerable capacitat que de vegades no aprofites. Tendeixes a ser disciplinat i controlat de cara enfora, però preocupat i insegur per dins. De vegades tens seriosos dubtes sobre si has obrat bé o has pres les decisions correctes". Frases semblants a aquestes formaven part d'un text que el psicòleg Bertram Forer va distribuir el 1948 entre els seus estudiants després de fer un suposat estudi de personalitat a partir d'un qüestionari previ. El text de Forer no es basava, però, en la interpretació d'aquest qüestionari, sinó en fragments de prediccions zodiacals triades a l'atzar. Els estudiants, que òbviament no coneixien la jugada, van valorar la caracterització de la seva pròpia personalitat amb un 4,2 sobre 5. D'aleshores ençà, l'experiment s'ha repetit en múltiples ocasions. Sorprenentment, el resultat no es mou gaire d'aquesta xifra; és quasi una constant. Tot plegat es coneix avui com a efecte Forer. El fenomen no deixa de ser un tipus d'apofènia, és a dir, una projecció imaginària de patrons i significats que permet una simplificació autocomplaent de la realitat. Si el text que Forer va entregar als seus estudiants hagués començat amb la frase "ets un dropo insuportable que fa malbé tot el que toca", per exemple, la puntuació no hauria estat de 4,2 sobre 5, de ben segur. Més aviat s'hauria acostat al 0,42 sobre 5... 

Espavilat. Saberut. Pesat. Woke. A hores d’ara ja et deu sonar el concepte. I, si portes prou anys rondant les xarxes, pot ser que llegir l’anglicisme encara et desperti flaixos de guerra. La Viquipèdia ens diu que woke “és un terme d’origen nord-americà que fa referència a un estat de consciència sobre les diferents desigualtats i opressions socials”. L’Urban Dictionary, en canvi, ho defineix com “el fet d’estar completament histèric i trastornat i veure masclisme i racisme a tot arreu”. I algú woke, si et sentís, contestaria que “òbviament que hi ha masclisme i racisme a tot arreu si vivim en un sistema construït sobre estructures racistes i masclistes!” El cas és que, en una joventut cada cop més polaritzada, de ben segur que woke serà l’etiqueta d’un dels dos bàndols, cosa que francament no ens deixa gaires opcions, tenint en compte que a l’altra banda hi haurà els incels (grup de persones amb un fort component misogin que diuen ser incapaces de tenir relacions sexuals) i els fatxes. Però, ja que hi som, d’on surt tot aquest jovent que ens parla de micromasclismes i ecoansietat?

Fa pocs dies van aparèixer a Pittsburg, a Memphis i a Los Angeles uns cartells publicitaris on es podia llegir "Birds Aren't Real" [Els ocells no són reals]. A Instagram i a TikTok els comptes Birds Aren't Real acumulen centenars de milers de seguidors i els vídeos de YouTube sobre el tema s'han fet virals.

L’ARA ha posat a conversar dues generacions aparentment molt allunyades. De l’experiment n’hem extret dues conclusions. La primera, que els contextos socials i econòmics de les seves joventuts són gairebé antagònics. I la segona, que malgrat haver crescut en dos mons diferents, la situació de crisi actual fa que detectin més punts en comú dels que es pensaven.

En els últims anys, la representació LGTBIQ+ a les ficcions televisives ha millorat en quantitat i qualitat, tot i que encara queda camí per recórrer. Si hi ha un gènere que ha abraçat la diversitat ha sigut el de les sèries per a adolescents, produccions adreçades a espectadors que majoritàriament formen part de la generació Z, que comprèn persones nascudes entre el 1997 i el 2012. Es tracta d'una població que té menys problemes que les anteriors per afirmar la seva diversitat i que espera que les ficcions els representin correctament. És la generació woke –la generació desperta–, joves que intenten fugir d'etiquetes i barreres i que estan redefinint el concepte d'identitat.

Ja sigui a causa de l’algoritme de cada xarxa social, o per les afinitats compartides o perquè ens comuniquem en una mateixa llengua, el cas és que el nostre timeline a internet és una microcomunitat habitada per usuaris ben diferents: n’hi ha d’afins a les nostres idees, costums i referents, i d’altres que no ho són tant. És la mateixa situació que en qualsevol altre espai en el qual no esculls tots els acompanyants. No tota la gent amb qui coincideixes i interactues a internet és semblant a tu. Al contrari, el més probable és que com més actiu siguis, més persones diverses hi trobis. I en algun cas, potser indesitjades. Els xocs entre perfils d’ideologies irreconciliables i maneres d’entendre la vida antagonistes són el pa de cada dia online i això s’aguditza entre persones de diferents edats. Conflictes entre joves i adults que ressegueixen un fil que tiba des de la creació del concepte d’adolescent, que Jon Savage, autor de Teenage. La invención de la juventud, situa al 1945 i que s’ha amplificat amb la consolidació d’internet com l’espai definitiu d’interacció.