Claudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) és un dels noms propis d’aquest curs al Barça femení. La jugadora catalana –que al desembre va renovar fins al 2029– ha anat creixent amb el pas dels anys fins a guanyar-se un lloc a l’onze titular. “És fruit de l’evolució. Era una nena, va despuntar al Sevilla, va tornar, però fer-se un lloc al millor equip és complicat”, explica a l’ARA Miguel Llorente, que va dirigir la futbolista al filial blaugrana. Fins al moment, aquesta temporada ha disputat 36 partits, 26 dels quals com a titular, amb 19 gols amb el Barça.

El Barça se sobreposa als obstacles per sumar una nova victòria a la Lliga F. Ewa Pajor ha obert la llauna, Clàudia Pina ha desencallat el partit amb una obra d'art, Carla Julià ha completat una gran actuació amb el seu gol i Vicky López i Esmee Brugts han sentenciat l'enfrontament davant el Badalona Women (1-5). Un partit que ha estat condicionat pel mal estat de la gespa del camp del Palamós, que ha evitat que les blaugranes poguessin sortir amb fluïdesa des del darrere amb diversos errors en la construcció de la jugada. Pajor ha obert la llauna per sisè partit consecutiu, però una pèrdua de Mapi León a l’àrea pròpia ha desencadenat el gol de l’empat de Lorena Navarro. Calia tornar a començar.

La selecció espanyola femenina portava tres Eurocopes consecutives caient eliminada als quarts de final. Així va passar a les edicions del 2013, el 2017 i el 2022. De fet, en la història del torneig només havia arribat una vegada a les semifinals, el 1997, però aleshores el format era diferent i en aquesta ronda s'hi arribava directament des de la fase de grups. És a dir, Espanya mai havia guanyat un partit d'eliminatòria de l'Eurocopa fins aquest divendres, quan la selecció d'Aitana Bonmatí, de Sant Pere de Ribes, i de Clàudia Pina, de Montcada i Reixac, va imposar-se (2-0) sobre l'amfitriona, Suïssa, a Berna. Van ser seves les dues genialitats que van decidir el partit.

El Barça és una gota xinesa per al Reial Madrid. La gota d'aigua freda en aquest cas no cau al front de les blanques cada cinc segons, però ho fa sempre que tenen davant les blaugranes. Cada vegada que el projecte del futbol femení de Florentino Pérez sembla que comença a enlairar-se en el món terrenal arriba el Barça des d'una altra dimensió i torna a posar les coses al seu lloc. Les madridistes aparentment avancen, sempre que no juguin contra l'equip català. Dos gols de Patri Guijarro, un de Clàudia Pina i una obra d'art d'Alexia van dibuixar un 0-4 a l'Alfredo Di Stéfano que es va quedar curt, i ja van quinze triomfs culers de quinze possibles des de l'aparició de les madridistes.

Tarda de sorpreses a l'Estadi Johan Cruyff, encapçalades pel missatge de comiat d'Asisat Oshoala, ja als Estats Units, que ha abandonat l'entitat catalana cinc anys després; l'oferiment de la Supercopa al públic avui present, i el trentè aniversari d'Alexia Putellas. Pel que fa al partit en si, després de l'empat a Lisboa, en què les jugadores van demostrar que són humanes, només valia sumar els tres punts contra l'Sporting de Huelva. I així va ser.

Claudia Pina, la joia del planter blaugrana, ha prolongat el seu contracte amb l'entitat fins al 2026. Va signar dimecres, un dia després que ho fes Cata Coll, també fins al 2026. "Soc culer de sempre, se'm nota. Tinc un sentiment molt gran i espero seguir aquí molts anys més", va dir la de Montcada i Reixac després d'estampar la firma en la renovació al costat de Joan Laporta i del directiu encarregat del futbol femení, Xavier Puig.

Al Barça no se'l pot donar mai per mort. Les blaugranes, que han fet un partit de més a menys, s'han trobat un Reial Madrid combatiu i resistent (3-1) però no han abaixat els braços després d'una segona part per oblidar. Després d'una pròrroga patida, les culers han escrit el seu nom al bitllet per a la final. El conjunt de Jonatan Giráldez respira per fi tranquil, però amb molta feina per fer.

La Champions és un escenari totalment únic que capgira tots els esquemes i prediccions possibles. En el clàssic Madrid-Barça, ara en context europeu, a l'anada dels quarts de final de la màxima competició, l'equip de Jonatan Giráldez va patir com mai en la temporada vigent contra el conjunt avui entrenat per Alberto Toril, que es va imposar en una primera part en què les culers van estar perdudes, desdibuixades i sense cap inspiració. El segon temps, però, va ser per al Barça. Amb la diana des dels onze metres d'Alexia, el golàs de Claudia Pina i la cirereta del pastís de la capitana, les visitants van deixar l'eliminatòria a punt de caramel. El Camp Nou dictarà sentència dimecres que ve.

El Barça té la lliga a tocar. Amb la golejada a l'Alabès (0-6), el conjunt liderat per Alexia ha estat a punt d'aixecar el títol, però la victòria de l'Atlètic de Madrid contra el Granadilla ha aigualit la festa. El conjunt vitorià ha intentat imposar la seva llei, però les culers han demostrat reiteradament que no cedeixen davant de ningú. El conjunt dirigit per Jonatan Giráldez era conscient de la importància de fer els deures en el matx contra el conjunt de Mikel Crespo mentre esperaven que l'Atlètic de Madrid i la Reial Societat no sumessin els tres punts en els seus enfrontaments, cosa que els hauria permès proclamar-se campiones. La dupla Fridolina Rölfo i Claudia Pina ha sigut letal i ha posat a tocar del Barça un títol de lliga que probablement arribarà contra el Reial Madrid el cap de setmana vinent.

Passaven uns minuts de dos quarts de dues quan va rebre un missatge. Un d'aquells whatsapps que et canvien la vida, el que sempre has somiat que rebries algun dia. El primer equip tenia baixes d'última hora (Van der Gragt va afegir-se als KO de Jenni Hermoso, Mariona, Hamraoui, Graham Hansen i Falcón) i Lluís Cortés necessitava un efectiu extra per completar la convocatòria. Ella va somriure, va trepitjar fort per comprovar que les molèsties al turmell s'havien resolt de cop i va entrar a La Masia, on l'esperaven per dinar. L'edifici va impregnar-se, de cop, de tota la simbologia blaugrana: el debut amb el primer equip era a tocar. Les 24 hores més especials de Bruna Vilamala s'han completat aquest dissabte, quan al minut 90 –a tocar de les dues del migdia–, i amb el 31 a l'esquena, ha picat de mans amb Lieke Martens i ha trepitjat la gespa de l'estadi Johan Cruyff. Eren els primers segons amb el primer equip per a l'atacant de Borgonyà, que només té 17 anys i que el curs passat va haver de superar una lesió greu al genoll que fins i tot li va fer perdre's el Mundial Sub-17 amb la selecció espanyola.