La parada en sec de l'economia mundial a causa del confinament rebaixarà un 20% els enviaments de diners que fan els treballadors immigrants als seus països d'origen. La davallada suposa més del doble del 8% que van patir en la crisi financera del 2008. El Banc Mundial calcula que es passarà de la xifra rècord de 698.000 milions de dòlars que van suposar les remeses del 2018 als 445.000, i no contempla recuperar els bons nivells fins a mitjans de la dècada.

John Okoroma es va establir fa 15 anys a Barcelona, on han nascut les seves tres filles. Però no ha perdut els vincles amb la seva Ghana natal. Vol ajudar la seva família i el seu país a tirar endavant i, malgrat que aquí no li sobren els diners, amb el seu sou de camioner d’una empresa de transport de vehicles sempre que pot envia diners als seus. Gràcies a la seva ajuda, la seva mare va poder muntar un negoci que va ser el seu principal ingrés fins que va morir, fa quatre anys. Després el va heretar la seva germana. Okoroma els va ajudar a comprar una nevera de segona mà amb la qual refresquen aigua que després venen al carrer. “És una feina que a Ghana fan moltes dones: van als llocs on saben que hi ha gent treballant i quan fa molta calor els ofereixen aigua fresca. Amb això no n’hi ha prou per viure però és un ingrés important”, explica. Com la seva, l’aportació de milers d’emigrants s’ha convertit en un factor clau en l’economia dels seus països d’origen, fins al punt que, el 2019, aquestes remeses han superat per primer cop les inversions de les empreses estrangeres als països amb rendes mitjanes i baixes. Segons el Banc Mundial, han arribat als 550.000 milions de dòlars (494.000 milions d’euros), és a dir, el triple que l’ajuda pública al desenvolupament. Els grans beneficiaris en són l’Índia, la Xina, Mèxic, les Filipines i Egipte.