"Abans de començar a treballar en l'edició de qualsevol llibre, cal posar-se en contacte amb l'autor, amb els seus hereus –si ja és mort– o amb l'agència que en gestiona els drets, sempre que no hagin prescrit", explica Jordi Raventós, de l'editorial Adesiara, que en els últims quinze anys ha construït un ambiciós catàleg de 200 llibres, un 70% dels quals estan lliures de drets. Què vol dir, aquesta expressió? Quan prescriuen els drets d'explotació de l'obra d'un autor, una editorial pot posar en circulació qualsevol llibre seu sense haver de negociar aquesta part dels costos amb ningú.

L’ escarabat negre i blanc explica la història -desesperançadora i angoixant- d’un home que acaba de perdre el fill i que, per falta de recursos, ha d’enterrar-lo ell mateix. De camí cap al cementiri, travessant una ciutat electritzada per l’activitat frenètica, el dolor que pateix és tan gran que pren la decisió de quedar-se a viure a prop del cadàver del nen. “Sentia que d’ell al mort i del mort a ell s’establien lligams de sang calenta”, escriu el narrador de la història, que acaba amb la metamorfosi entre pare i fill, exemplificada en el canvi de color de les seves vestidures: deixen de ser només negres, un color que les assimilava a l’escarabat del títol, per combinar-hi el blanc, “a ratlles creuades i entrecreuades”. El coleòpter ha acabat mutant en un “escapat de presidi” que, no obstant això, estarà condemnat per sempre més a vagarejar sense la criatura, la porti o no a dintre.