"El meu ídol sempre ha set el meu pare. És el mirall on emmirallar-me", destaca Ian Barrufet (Teià, Maresme; 2004), fill del llegendari porter David Barrufet, des de Noruega, seu del Mundial d'handbol juntament amb Croàcia i Dinamarca. Fa fred. "Està tot congelat. El mar sembla una pista de gel. Des de l'hotel és bonic de veure. A fora ja es complica més", riu feliç d'assaborir una experiència que no esperava tan aviat. "És una il·lusió molt gran. Fa un any no m'hauria imaginat ser aquí ara. Sempre havia somiat arribar aquí algun dia, però mai m'hauria imaginat ser-hi tan aviat. És una bogeria. És un xoc", afirma. La selecció espanyola, bronze als Jocs Olímpics de París, ha debutat aquest dijous amb un clar triomf contra Xile (31-22). Dissabte jugaran contra el Japó i dilluns, contra Suècia. Espanya atresora dos ors mundials (2005 i 2012) i tres bronzes: el 2011 i en les dues últimes edicions (2021 i 2023). Vuit dels 18 jugadors de la convocatòria són catalans. També l'entrenador: Jordi Ribera.

És dur retirar-te quan tu vols seguir, però el Víctor Tomás ho ha afrontat molt bé. Ha assumit que amb l’handbol no s’acaba la vida, que queda molt al davant. El més important per a ell és poder gaudir de la seva família i de la gent que l’envolta. El Víctor és un exemple, un mirall on els joves s’han de mirar. És aquell nen que va pujar amb 17 anys al primer equip, es va consolidar i va acabar sent capità. A més, la seva manera de ser i de fer, amb treball i esforç diari, sempre ha de ser un exemple per als altres.