Una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda amb bucles, fixada a dalt i assegurada en una roca amb un pal, fins a un rusc. Així és l'escena que mostra una de les pintures rupestres descobertes al jaciment de Castellote (Terol), i que evidencia que fa 7.500 anys homes i dones neolítics tenien uns grans coneixements tècnics d'escalada. La pintura, segons la investigadora Icrea de la UB Inés Domingo, demostra que quan van començar a assentar-se les primeres comunitats pageses a l'arc mediterrani s'elaboraven escales complexes: "És una escala de grans dimensions, amb esglaons i costats irregulars que permet desplaçar-se lliurement, però per fer-la servir s'havien de tenir també coneixements de tècniques d'escalada", diu Domingo. A l'escena apareix també un grup de persones a baix, esperant, i cistells i altres eines per a la recol·lecció. No és la primera escena que es descobreix de recol·lecció de mel –n'hi ha una altra de força coneguda a les coves de l'Aranya, al País Valencià–, però sí que és la primera en què es pot observar una escala tan ben elaborada.

¿Per què pintaven els primers éssers humans? ¿L'art figuratiu és patrimoni exclusiu dels Homo sapiens o es pot considerar que els neandertals ja utilitzaven l'art per comunicar-se? ¿Amb què pintaven aquests primers artistes? ¿Per què les figures humanes són pràcticament inexistents en les primeres manifestacions artístiques? ¿L'art llevantí va ser una creació de les últimes comunitats caçadores i recol·lectores o no va començar fins a l'arribada dels pobles agrícoles ramaders? L'exposició Art primer: Artistes de la prehistòria, que es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 28 de juny, planteja aquestes i moltes altres preguntes a través de 250 objectes que, en gran part, es poden veure per primera vegada. Moltes d'aquestes preguntes, però, no tenen una resposta clara i contundent perquè aquests primers artistes, òbviament, no van deixar documentació escrita. A més, sempre s'investiga i cada troballa desfà antigues creences.