Moviments al sector de la bellesa, la cosmètica i la perfumeria. La catalana Puig Brands ha confirmat aquesta nit l'existència de converses amb l'estatunidenca Estée Lauder, també de capital de majoria familiar. A través d'una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el grup controlat per la família Puig admet que hi ha aquestes negociacions, tal com ha avançat el Financial Times.

El lingot més famós, més intens que mai

Per primera vegada des del seu llançament el 2008, el perfum 1 Million abandona els escenaris principals per submergir-se en una festa underground. Els mestres perfumistes Christophe Raynaud i Quentin Bisch han reinventat el caràcter nocturn del 1 Million Night Elixir, el qual destaca ara per les seves notes gourmands, ambarades i amb tocs de fusta. "Amb un ric gir licorós de xarop d’auró que aporta una dolçor càlida i addictiva, amb subtils matisos torrats i caramel·litzats que brillen durant tota la nit", n'expliquen els creadors. Des de la seva creació, el lingot de 1 Million s’ha consolidat com un símbol icònic de Rabanne, que ara per primer cop modifica el flascó amb un degradat negre profund que aporta contrast i profunditat al seu característic color d'or.

]]>

Quan arriba l'estiu, canvien les temperatures, però també el nostre ritme de vida, els nostres costums, les nostres activitats socials i, per tant, la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn. Això té un fort impacte en la forma en què ens vestim, però també en l'olor que escollim, que molts cops el cos ens demana que sigui diferent de la que fem servir la resta de l'any. A continuació, us proposem tres fragàncies que acaben de sortir al mercat per si us ve de gust canviar de perfum.

]]>

La multinacional de fragàncies Eurofragance ha inaugurat aquest dimecres les noves instal·lacions del seu centre de producció a Rubí (Vallès Occidental), que ha ampliat amb una inversió de deu milions d'euros, segons ha informat la companyia en un comunicat.

]]>

La firma italiana Acqua di Parma acaba de llançar Buongiorno, una fragància que coincideix amb l'estació primaveral que acabem d'inaugurar. Amb una clara evocació a l’"arte di vivere" típicament associat a Itàlia, aquest eau de perum està pensada per ajudar els seus usuaris a començar cada jornada amb un sofisticació però també amb alegria. Per fer-ho, la fragància s'inspira en la primavera a la Toscana. Concretament, parteix de notes que recorden a un jardí encara humit per la rosada o a l'olor pròpia d'un prat després de la pluja. Tal com la presenten a la firma, té una paleta olfactiva netament mediterrània.

]]>

Un dels carrerons ombrívols que es troben amb el carrer Avinyó, al Barri Gòtic de Barcelona, és el carrer de n'Arai. No és gaire llarg i només acull una botiga de souvenirs, un parell de bars de tapes, la franquícia d'un restaurant de menjar grec i un establiment de productes per a animals de companyia. El 1946, però, el panorama era diferent. En aquest indret de la ciutat és on s'elaborava una de les fragàncies més reconeixibles del món de la cosmètica, la colònia Nenuco. Darrere la fórmula magistral hi havia Ramon Horta, un enginyer industrial de la ciutat, militant de la UGT i que durant la Guerra Civil va ser nomenat director general d'Indústria de Guerra de la Generalitat de l'època. Fins al 1968, quan va morir, va fabricar l'elixir gairebé de forma artesanal. No va fer-se d'or, però les ampolletes de Nenuco li van permetre viure bé.

]]>

És octubre de 1940. En un dels bancs de fusta de l'estació de l'Hospitalet-près-l'Andorre hi seu una noia d'uns vint anys. Hi ha arribat fa una estona baixant pel camí de rocs que uneix aquest petit poble francès amb la parròquia andorrana de Canillo. Es diu Júlia Bonet, és la filla del forner de cal Farreró d'Escaldes i fa prop d'un any que ha muntat una perruqueria en una sala de la casa familiar. Cobra 25 pessetes per fer la permanent a les dones del poble i dos rals per pentinar-les cada dia. De tant en tant, s'escapa en tren a Tolosa per proveir-se de laques d'ungles, vernissos i pintallavis, uns productes que li costen molt d'aconseguir a Andorra i a l'Espanya de la postguerra.

]]>

El mes de març del 1961 la cadena de perfumeries Magda obria a Barcelona la seva botiga més luxosa, un espai de llum i glamur a la confluència de la plaça Francesc Macià amb l’avinguda Diagonal. Justament on fins fa poc hi havia la sabateria Padeví i ara hi ha el comerç de queviures chic Camarasa (essencialment fruita, però també xarcuteria i restaurant). Quatre anys després de la inauguració de la perfumeria Magda, els propietaris van organitzar un gran esdeveniment que van anomenar “còctel-col·loqui sobre la bellesa, el maquillatge i la nit”, on anunciaven l’arribada expressament des dels Estats Units de la “professora delegada d’Estée Lauder”. El càtering el va fornir el Sandor Bar, establiment veí a la mateixa plaça.

]]>

Dissabte al matí. Entro a la perfumeria i espero el meu torn mentre atenen dues noies que van juntes. Mentre una revisa amb la mirada les prestatgeries plenes d’ampolles de perfum l’altra li diu a la dependenta “Està buscant el seu perfum però no el troba...” “En saps el nom?”, li demana la dependenta per ajudar-la. I en un idioma que no entenc però identifico de seguida, la noia repeteix la pregunta a la seva amiga per saber el nom del perfum que busca. Ara entenc per què aquesta fa d’interlocutora si la que busca el perfum és l’altra. No parla el nostre idioma. Detecto ràpidament, per la llengua amb què han parlat i pels trets físics, que aquella noia jove, rossa i d’ulls clars que busca entre tantes ampolles de colors és ucraïnesa. La dependenta també interpreta ràpidament la situació. La noia que repassa les prestatgeries no busca un perfum qualsevol. Busca el seu. El que no es va emportar quan va fer la maleta a correcuita.

]]>

La quantitat de marques de moda que actualment viuen de la roba que dissenyen és baixa. Tant és així que, en molts casos, les seves desfilades són només un reclam marquetinià perquè la gent se n'enamori, les idealitzi i, finalment, acabi pagant una fortuna per algun producte barat i fet en massa que en el fons només té el logotip com a argument real de venda. En aquest àmbit, a banda d'ulleres de sol i bijuteria, regnen per si soles les fragàncies, que s'han convertit en un producte que tots els dissenyadors tenen a la venda amb el seu nom, amb el de la seva firma o, a vegades, fins i tot amb tots dos.

]]>

"Ha sigut el pitjor any de la nostra història. No recordo haver tingut un any amb pèrdues". Amb aquesta sinceritat Marc Puig, el president i conseller delegat de la companyia de moda i fragàncies Puig, reconeixia obertament aquest dimecres que la pandèmia ha fet molt mal a l'empresa, fins al punt de tancar el 2020 amb uns números vermells de 72 milions d'euros abans d'impostos i una reducció de vendes del 24%, després de la qual han arribat als 1.537 milions. Les dades, segons el mateix Puig, encara haurien sigut pitjors sense la compra de la marca britànica de maquillatge Charlotte Tilbury l'estiu passat. "Amb el confinament i el distanciament social la gent ha utilitzat menys perfum, cosmètica i vestits de festa", ha explicat.

]]>

L'auge de les botigues en línia, de les aplicacions de segona mà o de les possibilitats de comprar fora del país o de la Unió Europea fa que sigui més fàcil que mai comprar productes falsificats, cosa que alguns compradors fan a consciència però d'altres perquè són víctimes d'estafes. Pràcticament cap producte s'escapa d'aquesta possibilitat, ni tan sols els perfums, que tan fàcilment evidencien l'adulteració de la seva fórmula original quan els olorem però que, quan aquest moment arriba, ja els hem comprat i potser sigui massa tard per tornar-los.

]]>

L'empresa catalana de perfums i moda Puig desafia la crisi del coronavirus i està a punt de tancar la compra de la firma anglesa de maquillatge Charlotte Tilbury per 900 milions d'euros, segons ha avançat l'agència Bloomberg. La companyia creada a Londres el 2013 i que porta el nom de la seva fundadora l'han promocionat conegudes actrius com Penélope Cruz i models com Kate Moss.

]]>

En funcionament des que el 1916 el baró italià Carlo Magnani va crear la seva mítica Colonia, des de llavors Acqua di Parma no ha deixat de ser puntera en el sector de la perfumeria masculina. El seu últim llançament ha sigut Signatures of the Sun, una línia de perfums que aposta per les aromes essencials reinterpretades sota el prisma d'aquesta veterana firma, que destil·la els ingredients sota les seves exigents normes de producció.

]]>