"El que es pretenia amb la candidatura conjunta era que l'independentisme català tornés a la pleta constitucional. Implicar-los en un projecte d'estat d'igual a igual amb una comunitat veïna pensant que, si resultava, estàvem fent un pas important cap a la normalització política del país". El president de l'Aragó, Javier Lambán, feia al maig aquesta explicació sobre el rerefons dels Jocs d'Hivern del 2030. Amb la viabilitat del projecte més que qüestionada per les seves pegues amb el lideratge de la Generalitat, el baró socialista es referia als Jocs com una "operació" de l'Estat per apaivagar el conflicte polític. "I el meu govern s'hi prestava encantat", va afegir a la Cope. El seu relat potser buscava la provocació, però contenia part de realitat i evidenciava els intents de l'Estat de practicar la diplomàcia de l'esport amb Catalunya.

Fins ara sempre havia estat el president de la Generalitat qui havia arribat a les reunions amb el president espanyol de torn amb un document per iniciar la negociació. Primer va ser Artur Mas qui va portar una llista de 23 demandes a Mariano Rajoy, que es va ampliar a 46 quan va ser Carles Puigdemont qui es va trobar amb l'expresident espanyol. Aquest dijous, però, ha sigut Pedro Sánchez qui ha arribat al Palau de la Generalitat amb una proposta: un document que la Moncloa ha batejat com a Agenda per al retrobament i en el qual l'executiu espanyol no fa cap referència a l'autodeterminació però mostra a través de 44 punts la seva predisposició a parlar d'algunes de les demandes fetes fins ara pel Govern.