Notícia de molta envergadura per als amants de la música de Richard Wagner. El 29 d'agost de 2026 l'Orquestra del Festival de Bayreuth, formació d'absoluta referència del repertori wagnerià, considerada una de les millors orquestres d'òpera del món, actuarà al Palau de la Música, catorze anys després de la seva última visita a Catalunya. El concert marcarà l'inici d'una gira històrica que portarà el conjunt alemany per diversos escenaris de l'Estat espanyol, coincidint també amb la cloenda dels actes de celebració del 40è aniversari del Festival Perelada.

El conjunt Vespres d'Arnadí ha recuperat de l'oblit l'oratori de Johann Adolf Hasse Sanctus Petrus et Sancta María Magdalena, i amb ell ha inaugurat la tercera edició del Festival de Pasqua de Peralada, en clara harmonia amb un dels eixos del certamen, la recuperació del patrimoni musical. I és que l'obra, composta per a orquestra de cordes, continu i veus blanques i estrenada el 1758 a Venècia, encara no s'havia pogut escoltar mai en directe a l’estat espanyol.

Acosta Danza ofereix un entramat de ritmes llatins al Festival Perelada amb l’espectacle Folclor, que es podrà veure les nits del 26 i el 27 de juliol al mirador del Castell. Sota la direcció de Carlos Acosta (l'Havana, 1973), fundador de la companyia, l’actuació homenatja la tradició popular cubana, combinada amb influències africanes, espanyoles, europees i llatinoamericanes.

Divendres Sant, una hora abans de mitjanit, l’església del castell de Peralada, en un ambient de silenci i recolliment, amb llum tènue, quasi a les fosques, s’ha omplert per presenciar l’estrena absoluta de Tenebrae Responsoria, la nova obra de Joan Magrané. La peça, encàrrec del festival empordanès, evoca amb respecte i admiració la litúrgia antiquíssima de les lliçons de tenebres de Setmana Santa, alhora que, des de la llibertat creativa contemporània, busca descobrir de manera natural i harmònica noves formes d’expressar la passió religiosa.

El contratenor polonès Jakub Józef Orlinski inaugura aquest dijous a les 19 h la primera edició de Pasqua del Festival Castell de Peralada. Ho farà a l'església del Carme amb l’ensemble Il Giardino d’Amore, dirigit per Stefan Plewniak, i amb un programa titulat Heroe! que inclou àries d'òperes de Vivaldi i Händel. "La música barroca és el pop de la seva època", diu sovint Orlinski, que aquest dimecres en roda de premsa a Peralada (Alt Empordà) ha insistit en la "connexió emocional" que estableix amb el públic. “Els compositors van compondre aquestes peces precisament per les emocions, que aquí són clares i profundes, i això no ha canviat gens. Estem parlant d’una emoció com l’amor, que és l’emoció principal i que fa 300 o 400 anys també ho era”, ha dit el contratenor nascut a Varsòvia el 1990. També ha recordat que als segles XVII i XVIII la gent "bevia i menjava" mentre mirava l'escenari i que no existia la rigidesa que s'atribueix actualment a la música clàssica.

Carlos Acosta va tancar ahir la 36a edició del Festival de Peralada amb un espectacle de tall intimista i demostrant que la seva forma física als seus 49 anys continua sent envejable i la seva presència escènica, imponent. El ballarí i coreògraf va presentar On before, una obra estrenada el 2010 i ara reconstruïda que engloba vuit peces de diferents coreògrafs de primer nivell internacional. Són duos i solos interpretats per ell i la ballarina d’Acosta Danza Laura Rodríguez que s’endinsen en un viatge cap a la mort –en referència a la desaparició de la mare de l'artista–, amb reflexions sobre el dolor de la separació, l’amor, la infantesa i l’acceptació.

“Benvinguts a aquesta festa i gràcies per haver-me acompanyat tants anys”. Així es presentava Joan Manuel Serrat ahir al seu públic de Peralada, que omplia de gom a gom l'auditori. “Després de vint-i-tants anys de relació amb aquesta casa, avui vull deixar de banda les nostàlgies perquè d'ara endavant només ens queda el futur”.

Fa tres anys el jove Tom Volf es va presentar a casa de l’actriu Monica Bellucci amb un projecte a les mans que no tenia res a veure amb cap altre treball que hagués fet la italiana. Des que el 2013 Volf va descobrir Maria Callas, s'havia dedicat a compilar i investigar tots els detalls de la seva vida i trajectòria. Va transformar aquesta dedicació en una exposició i pel·lícula, Maria by Callas, i en un llibre, Lettres & mémoires. Però gràcies a les amistats de la cantant, també va recopilar tota una sèrie de cartes i arxius que no podia deixar en un calaix. I amb això es va plantar a casa de Bellucci per proposar-li que es posés en la pell de Callas per recitar les seves paraules en un espectacle teatral.  

El Festival Internacional Castell de Peralada no ha renunciat, malgrat les limitacions pandèmiques, a estrenar una nova producció operística aquest estiu: serà una versió escènica i musical de l’Orlando de Händel amb direcció del dramaturg Rafael R. Villalobos i els vint músics de la formació barroca Vespres d’Arnadí, dirigida per Dani Espasa, que s’ha vist amb l’obligació de retallar i “amplificar subtilment” tots els intèrprets i l’orquestra per poder millorar l’acústica d’una peça barroca que poques vegades es pot veure a l’aire lliure i en un aforament tan important. “És una experiència innovadora però que pot donar peu a altres produccions”, opina Espasa, que considera Orlando “una de les meravelles de la música”. 

Passen els anys i la corprenedora veu de Rufus Wainwright va augmentant en colors, matisos i tècnica vocal, fins al punt que, tot sol al piano i a la guitarra, és capaç d’emetre harmònics com un violí, crear ambients i transportar-nos a escenaris gairebé teatrals. Ho va demostrar aquest dissabte al Festival de Peralada. Va sortir a l’escenari amb una poblada barba grisa i un vestuari menys glam que als seus inicis, tot i la samarreta gondolera i l’americana de color gris blavós amb solapes de lluentons –vermella l'una, rosa l’altra–, i va engegar amb Art teacher. “Estic content de tornar. Fa tres o quatre dies que soc aquí i gaudeixo de la platja i del pernil i em sento com a casa, al meu castell”, assegurava abans d’endinsar-nos per les tortuoses escales que pugen al Moulin Rouge amb La complainte de la butte.

Després de "l'any més dur que ens podíem imaginar", el director del Festival de Peralada, Oriol Aguilà, ha assegurat aquest dimarts que ja es comença a veure "el principi del final del túnel". I això vol dir que hi haurà festival a l'estiu, tot i que serà més condensat que mai, amb només dotze espectacles al llarg de les tres setmanes que van del 16 de juliol a l'1 d'agost, lluny dels vint-i-cinc espectacles que solen omplir l'estiu empordanès. Malgrat això, hi haurà tots els gèneres que el fan singular tot i que significa moure desenes d'artistes en plenes restriccions: tres funcions de dansa, recitals amb veus líriques de primera, tres òperes i els concerts de Rufus Wainwright i Sílvia Pérez Cruz acompanyada pel ballarí Andrés Corchero. "Serà un festival intens, un festival boutique molt còmode i segur. Amb l'única pretensió que el xou ha de continuar, amb el compromís amb el territori i la vocació d'explicar al món el patrimoni que hem de donar a conèixer", ha dit Aguilà, que ha assenyalat que la família Suqué Mateu ha volgut mantenir la cita tot i que encara sigui un any de pandèmia. L'edició estarà dedicada a Arturo Suqué i Puig, que va morir a l'abril.

De passada per Barcelona, perquè Stanton Welch ha assistit a unes audicions que s'hi han fet aquesta setmana, el director artístic del Houston Ballet ha pogut presentar personalment el programa amb què el Festival Castell de Peralada apujarà el teló de la pròxima edició els dies 2 i 3 de juliol. I n'hi ha per fregar-se les mans. D'una banda, no només perquè és una de les companyies nord-americanes més rellevants que han trepitjat Catalunya, o perquè presenten un espectacle festiu pel seu 50è aniversari, sinó també perquè el programa és una combinació fascinant del florit treball coreogràfic que duen a terme al Houston Ballet, pioner a l'hora d'acollir ballarins d'altres procedències en el seu jaç. Van ser els primers, per exemple, a tenir una solista africana, el 1987, i el 1988 un principal asiàtic, Li Cunxin, que va abandonar la Xina per quedar-se en territori americà, una epopeia que Bruce Beresford va dur al cinema (L'últim ballarí de Mao).