Quan l’escriptora nord-americana Bonnie Jo Campbell va crear Margo Crane, la jove heroïna d'Érase un río (Dirty Works) va imaginar un riu: "Cada vegada que pensava com reaccionaria davant allò que li passava, pensava en el riu, que és constant i pacient, però que sempre canvia". També va pensar en les aventures de Huckleberry Finn: "Té la mateix edat que la Margo, també viu al costat del riu, i tampoc té pares, però la diferència és que la Margo és una noia, i havia de ser realista, a prop hi ha homes i aquests homes abusen d’ella". L’argentina Dolores Reyes va crear la protagonista de Cometierra (Sigilo) després d’escoltar el final d’un text d’un taller d’escriptura: terra de cementiri. "La vaig veure, la nena se’m va materialitzar, prima, amb la pell del color de la canyella, i els cabells negres, asseguda en un cementiri, menjant terra", explica Reyes. Era una imatge tan potent que la volia plasmar en paraules i transmetre-la als altres tal com la veia ella. Després va venir el perquè menjava terra: "Ho feia perquè la terra està en contacte amb els cossos, tancava els ulls i veia el que passava amb aquests cossos, com si la seva memòria o la seva història hagués quedat impregnada a la terra", detalla l’autora argentina. La nena, a qui han matat la mare, té visions sobre els assassinats menjant la terra on els han colgat. Com la Margo, està molt sola, encara no ha arribat a l’edat adulta i és vulnerable. Tanmateix, les dues noies resisteixen: aquests adults depredadors que pul·lulen al seu costat no aconsegueixen engolir-les.