Va dir prou. Feia quatre anys que es desvivia per tenir-ne un altre: una segona criatura que mai va arribar. “Passava desolació per un fill que no hi era; però aquest se’m menjava i em convertia en una mama trista”, recorda aquesta mare, que un dia va comprendre que havia de canviar la manera “com ho vivia”. “Vaig adonar-me que l’important era gaudir del que realment tenia: el meu fill; i fixar-me en tot allò que podíem fer junts perquè érem tres i que, amb un nadó, no seria factible”. Ella és Cristina F. Victory; tot i no tenir cap problema per concebre el primer fill, va haver de renunciar a un segon per esterilitat secundària. Com a altres mares (i pares), li queda una sensació de frustració, perquè era un projecte de vida, però també de solitud: tot i ser una problemàtica habitual, l’envolta el silenci d’una societat que ho minimitza.

Congelar òvuls als 32 per ser mare als 43. Rejovenir els ovaris amb cèl·lules mare. Gestar amb òvuls d’una donant més jove. La ciència, d’una banda, i les clíniques de reproducció assistida, de l’altra, avancen en la recerca de solucions per preservar la fertilitat més enllà dels límits biològics. Les dificultats per quedar-se embarassada, ja sigui per causes mèdiques o perquè hem retardat l’edat en què s’és mare -infertilitat social-, han disparat la indústria de la reproducció assistida, i Espanya ja és un dels líders mundials del sector. La maternitat, i, més concretament, la infertilitat, s’ha mercantilitzat. I n’és un exemple la vitrificació o congelació d’òvuls, una de les tècniques de reproducció assistida que més han crescut. A l’estat espanyol s’ha passat de 2.174 vitrificacions d’òvuls el 2009 a 5.264 el 2017, segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). Això suposa un augment del 142%. Congelar òvuls propis per utilitzar-los més endavant per ser mare mitjançant una fecundació in vitro ja representa el 10% dels tractaments que fan dos dels centres més destacats del sector, com són IVI i Dexeus Dona. “Sembla poc però no ho és. El 2008 la incidència era del 2%”, constata Ana Cobo, directora del departament de criopreservació de l’IVI de València, que qualifica aquesta tècnica, que va néixer per preservar la fertilitat de dones amb càncer, com una “revolució” comparable a la píndola anticonceptiva.