'Els homes i els dies'

TNC Sala Gran. Fins al 29 de maig

David Vilaseca va tenir una vida poc lluminosa. Una vida ancorada en unes relacions familiars tortuoses, en una vida sexual intensa i dominada pel desig i en la frustració de no assolir l’èxit en l’únic que li interessava de debò: la literatura. Els homes i els dies és la transposició escènica de les seves novel·les/dietaris (publicats sota el mateix títol el 2017 per L’Altra Editorial) en una operació de rescat liderada per Xavier Albertí i Josep Maria Miró a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

]]>

En cinc anys, David Vilaseca (Barcelona, 1964 – Londres, 2010) ha passat de ser un autor pràcticament desconegut a erigir-se en un dels grans noms de la literatura catalana de finals del segle XX. Vilaseca feia pocs dies que havia enllestit la segona part dels seus Dietaris quan un camió va atropellar-lo el 2010 mentre anava en bicicleta i va morir. La primera part dels Dietaris havia guanyat el premi Andròmina el 2007 i s'havia publicat, però havia passat pràcticament desapercebuda. Amb la seva mort, la família va trobar els manuscrits de la segona part i va entregar-los als amics d'universitat de Vilaseca, que van remoure cel i terra perquè algú els publiqués.

]]>

En una cultura com la nostra, amenaçada pels vasos comunicants amb una altra cultura majoritària, però també pels minsos pressupostos que el nostre govern hi dedica, no ens podem permetre el luxe d’ignorar la vàlua extraordinària d’intel·lectuals com David Vilaseca. Aquest diumenge fa deu anys de la mort d’aquest escriptor i acadèmic, atropellat per un camió mentre anava en bicicleta per Londres, la ciutat on vivia i treballava com a professor de literatura al Royal Holloway College de la Universitat de Londres. Tenia només 46 anys.

]]>