Cupido ha passat a la història com un déu-infant amb ales: seductor, trapasser i malèvol, dispara fletxes emmetzinades que tenen el poder de despertar el desig i l'amor a qui les rebi, fins que ell mateix és ferit per la seva pròpia arma i enfolleix per la jove Psique. "A Cupido se'l coneix també amb el nom d'Eros, i l'amor que representa té una doble connotació, la de la dolçor i la de l'amargor: desitgem allò que no podem atrapar, el que apareix i desapareix, igual que un ocell que creua el cel volant", explica l'escriptora i editora Elisabet Riera (Barcelona, 1973), que acaba de publicar un dels llibres més singulars d'aquesta tardor, Els alats (Males Herbes / Siruela, 2025), on ressegueix com s'han representat, durant segles d'història cultural, aus, àngels, déus, monstres i altres criatures voladores.

Els estralls del canvi climàtic, l'omnipresència de la tecnologia, el control de la ciutadania i l'individualisme exacerbat són quatre de les característiques comunes a les novel·les de cinc dels autors que han imaginat un futur, concret o desdibuixat, en els seus últims llibres. Tots ells han passat per la Fabra i Coats aquesta setmana, amb motiu del primer Festival 42 de gèneres fantàstics. N'hi ha que debuten, cas de Ricard Efa, amb Les màquines del caos (Mai Més), i J.P. Sansaloni, amb Un final (Raig verd); d'altres que s'inicien en la ciència-ficció, com és el cas d'Elisabet Riera amb Efendi (Males Herbes), i, finalment, exemples amb un recorregut internacional remarcable, com ha passat amb El llibre blau de Nebo, de Manon Steffan Ros (Periscopi/Seix Barral), i el prolífic Adrian Tchaikovsky, de qui, gràcies a Chronos, se'n pot llegir l'última novel·la en català, Un dia tot això serà teu, abans que s'hagi traduït a cap altra llengua.

Valentine Penrose va formar part de l’epicentre francès surrealista, intimant amb Paul Éluard, Man Ray, Max Ernst, André Masson i Luis Buñuel –fins i tot se la pot veure en una de les seves pel·lícules més inquietants, L’âge d’or–. La seva amistat amb Pablo Picasso i Joan Miró va fer que alguns dels seus llibres de poemes anessin acompanyats de creacions dels dos pintors. Recuperada ara en dos volums, la seva obra, pràcticament desconeguda fora de França, és una mirada poderosa, singular i d’un valor remarcable entre els noms que van marcar les avantguardes de la primera meitat del segle XX.