<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Erzsébet Báthory]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/erzsebet-bathory/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Erzsébet Báthory]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Ni vampira, ni sàdica, ni sanguinària: els falsos mites sobre Erzsébet Báthory]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/historia/vampira-sadica-sanguinaria-falsos-mites-erzsebet-bathory_1_5229245.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fc42a7d6-077e-4d4f-b290-db4b5181fc66_source-aspect-ratio_default_0_x488y359.jpg" /></p><p>L'hongaresa Erzsébet Báthory (1560-1614) té molt mala reputació, alimentada per la llegenda segons la qual prenia banys de sang humana amb l'esperança de rejovenir-se i que, amb aquest propòsit, va fer degollar més de 650 noies dels seus dominis. Pel·lícules com <em>La comtessa </em>(2009), escrita i dirigida per Julie Delpy, i molts films més la mostren com una dona sàdica i depravada. També innombrables llibres. Però qui era veritablement aquesta comtessa que pertanyia a una de les famílies més poderoses i riques d’Hongria?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/historia/vampira-sadica-sanguinaria-falsos-mites-erzsebet-bathory_1_5229245.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Dec 2024 13:56:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fc42a7d6-077e-4d4f-b290-db4b5181fc66_source-aspect-ratio_default_0_x488y359.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Retrat d'Erzsébet Báthory.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fc42a7d6-077e-4d4f-b290-db4b5181fc66_source-aspect-ratio_default_0_x488y359.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La metge i escriptora Maria Lluïsa Latorre refuta totes les mentides sobre la comtessa hongaresa]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La màgia surrealista de Valentine Penrose]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/magia-surrealista-valentine-penrose_1_1205091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/09e1e166-2408-48ff-88b5-82cf65c91422_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Valentine Penrose va formar part de l’epicentre francès surrealista, intimant amb Paul Éluard, Man Ray, Max Ernst, André Masson i Luis Buñuel –fins i tot se la pot veure en una de les seves pel·lícules més inquietants, <em>L’âge d’or–.</em> La seva amistat amb Pablo Picasso i Joan Miró va fer que alguns dels seus llibres de poemes anessin acompanyats de creacions dels dos pintors. Recuperada ara en dos volums, la seva obra, pràcticament desconeguda fora de França, és una mirada poderosa, singular i d’un valor remarcable entre els noms que van marcar les avantguardes de la primera meitat del segle XX.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/magia-surrealista-valentine-penrose_1_1205091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Feb 2020 11:17:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/09e1e166-2408-48ff-88b5-82cf65c91422_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un dels collages de Valentine Penrose]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/09e1e166-2408-48ff-88b5-82cf65c91422_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[Wunderkammer reivindica l’autora publicant-ne l’obra poètica i reeditant ‘La condesa sangrienta’]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
