Fora les muralles de Girona, a tocar de les antigues pedreres, hi ha l’estudi d’un dels grans referents de l’art contemporani català. Enric Ansesa (Girona, 1945) conrea des de fa més de cinc dècades el seu propi llenguatge pictòric, ple de símbols, sobre tots els colors del negre. I continua a plena activitat, sense delegar res de la seva producció, encara que sigui clavar centenars de petites agulles. El seu caòtic i lluminós taller, amb unes vistes magnífiques de la ciutat, és una talaia on es ressegueix des del Canigó fins al Montseny. “Un antibiòtic d’ampli espectre”, com ell mateix el defineix. Però no prou medicina per mantenir el vincle amb la ciutat on va néixer. “Sempre he tingut la voluntat de treballar a Girona, per comoditat i perquè s’hi viu bé –explica–. Però des de fa uns anys estic poc vinculat a Girona per decisió pròpia”.

Enric Ansesa (Girona, 1945) presenta fins al 14 de juny una exposició al museu d'art contemporani de la Fundació Vila Casas, Can Framis. És una de les antologies més importants que li han dedicat. Assisteix a la roda de premsa vestit amb una camisa blava i uns pantalons grocs que hi combinen perfectament. L'americana que porta és més fosca que la camisa. Res en la seva indumentària faria pensar en el negre intens i omnipresent de l'exposició i en la càrrega introspectiva que conté. "És impossible fer alguna cosa sense motivació. Hi ha moments que la motivació és automàtica: això és la fluïdesa. Tot vol dir alguna cosa", afirma Enric Ansesa. En les seves obres es poden trobar elements recurrents, com les cal·ligrafies, els punts, les creus i les sutures, que a vegades es barregen en una mateixa obra. "Soc de la gent que va estudiar en temps difícils. Fèiem cal·ligrafia i ens castigaven fent més cal·ligrafia", diu Ansesa. "Tot i que l'obra d'Enric Ansesa és abstracta, hi ha moltes referències al dia a dia", afirma el comissari de la mostra, Toni Álvarez de Arana.