Escriure des del dolor de la pèrdua pot distorsionar la mirada. Les pèrdues sobtades hi afegeixen una necessària digestió de la idea de la desaparició permanent, irreversible, que encara no he fet.

La Diana Garrigosa ens ha deixat per sempre. El dolor neix del fet que mai més hi podrem tornar a parlar, a riure, a discutir, a compartir.

Avui voldria dir un parell de mots arran de la mort sobtada de Diana Garrigosa, a causa d’un infart. Tenia 76 anys i era presidenta de la Fundació Maragall de lluita contra l’Alzheimer, economista de formació i independent de caràcter. Garrigosa no va voler ser primera dama, tal com escriu avui l’Antoni Batista en un obituari. No, Diana Garrigosa no va voler ser mai “la senyora de”, ni consta que jugués cap paper polític en la carrera de Pasqual Maragall. Més aviat se sap que va patir per la trajectòria del seu marit, primer per inesperada (Maragall va arribar a l’alcaldia de Barcelona quan van nomenar Narcís Serra ministre de Defensa) i després per cruel. Soc testimoni de com la va mortificar l’evidència que alguns dels mateixos socialistes que havien anat a buscar Pasqual Maragall perquè s’enfrontés a Pujol i Mas a les eleccions eren els que després no el van ajudar a governar i més aviat, al final, se’l van treure de sobre. Garrigosa va causar baixa de militant del PSC quan se'n va atipar. El cas de la parella Maragall i Garrigosa és ben curiós: probablement tots dos, per caràcter, haurien volgut una vida normal i, en canvi, es van trobar que van haver d’actuar molts anys sota els focus.

Se n'ha anat de cop. Sense donar temps ni marge per a la malaltia ni per als comiats; sense que la degradació física l'apartés o l'anul·lés per a la vida activa. Però se n'ha anat d'una revolada que ha subvertit un ordre impossible d'establir i d'acceptar. Deixant orfes els seus, sobretot l'home de la seva vida, l'home que ja fa molt de temps que va desaprenent de reconèixer aquells a qui va tractar. Amb la mort de Diana Garrigosa, Pasqual Maragall es queda sense un dels poquíssims rostres que sabia seu, íntim encara; la persona de qui sabia que s'ocupava d'ell. La família perd una biga mestra. I la Fundació Pasqual Maragall per a la lluita contra l'Alzheimer es queda sense un dels seus referents humans i socials.

Diana Garrigosa ha mort aquest dilluns a l'edat de 76 anys. Llicenciada en econòmiques, l'esposa de l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha traspassat com a conseqüència d'un infart, segons han explicat a l'ARA fonts properes a la família. Garrigosa era presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, entitat creada pel matrimoni per lluitar contra l'Alzheimer i que van impulsar arran de la malaltia que pateix l'expresident.

Com porta una persona de perfil discret tanta presència mediàtica?