Aquesta setmana han aparegut a l’ARA dos articles sobre l’informe que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha fet sobre la conveniència, si no l’obligació, d’incorporar una perspectiva de gènere a l’ensenyament universitari. El primer, de Ferran Sáez Mateu, s’hi mostra contrari; i el segon, de Tània Verge, favorable, la qual cosa és lògica tenint en compte que és una de les autores del document.

Ahir apareixia en aquest diari una columna d’opinió sobre el Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària publicat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Com a integrant del grup d’expertes amb l’encàrrec d’elaborar aquest document, agraeixo a l’autor de la columna la seva difusió i a l’ARA l’oportunitat de rèplica davant la representació desinformada i errònia d’una política que beu d’un mandat del Parlament de Catalunya (la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes) i que ha estat reconeguda com a bona pràctica per l’European Institute for Gender Equality (l’organisme especialitzat de la Unió Europea per promoure la igualtat).

Els dos referents bibliogràfics estrella d'una unitat formativa que imparteixo a l'assignatura de teoria de la comunicació i la informació, adreçada als estudiants de primer de carrera, són les pensadores feministes Judith Butler i Eva Illouz. Al meu modest entendre, Illouz és una de les veus més interessants del panorama filosòfic contemporani. Butler és una nord-americana de 63 anys, i Illouz una israeliana que atresora 58 primaveres. Però ara els confessaré un secret. Si em diguessin que Illouz és, en realitat, un noi de Vic de 27 anys que es diu Ramon, i Butler una anciana gal·lesa de 97 anys que va engendrar 14 fills i té 49 nets, continuaria recomanant la seva obra. Vull dir que m'importa molt poc, per no dir gens, que Butler sigui obertament lesbiana i Illouz no; i em resulta del tot indiferent l'edat, nacionalitat o conviccions religioses d'ambdues pensadores. Fins ara estava convençut que aquesta actitud militantment antisectària era positiva, però resulta que avui pot arribar a ser objecte de sospita, en la mesura que implica prendre decisions acadèmiques al marge de la "perspectiva de gènere". Dic això després d’haver llegit un document de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) referit a aquesta qüestió.