El general Millán Astray torna a tenir un carrer a Madrid des d'avui. Els operaris han col·locat la seva placa i han tret la de Justa Freire, una innovadora pedagoga de la Segona República que va desaparèixer a Madrid el 15 de juliol del 1965. El consistori madrileny ha col·locat la placa del fundador de la Legió Espanyola en compliment de la sentència del maig del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va donar la raó a la Plataforma Patriòtica Millán Astray i va considerar que l'anterior alcaldessa, Manuela Carmena, havia aplicat erròniament la llei de memòria històrica.

La conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha imposat a dues persones multes de 4.000 euros per haver exhibit banderes franquistes a la via pública durant la marxa convocada per España 2000 el 12 d'octubre passat al barri de Benimaclet de València.

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha anunciat en el ple de les Corts Valencianes l'obertura d'un expedient de sanció a tres persones per l'exhibició de símbols franquistes durant la manifestació celebrada el passat 12 d'octubre al barri de Benimaclet de València.

La conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana ha anunciat mitjançant un comunicat l'inici d'un procés sancionador contra les persones i organitzacions que van participar en la concentració celebrada ahir dilluns, 12 d'octubre, a València per la "vulneració de la llei autonòmica de memòria democràtica".

El diputat de Compromís al Congrés de Diputats, Joan Baldoví, ha exigit al govern espanyol que prengui mesures davant l'avenç de moviments d'extrema dreta i tipifiqui com a delicte l'exhibició de símbols feixistes i l'apologia del nazisme.

Centenars de persones han participat aquesta tarda en una concentració al barri de Benimaclet de València per oposar-se a una marxa de torxes convocada per formacions d'extrema dreta com Espanya 2000 i Falange Espanyola amb motiu de la celebració del 12 d'octubre.

Després de mesos amb l'anunci damunt la taula, el govern espanyol farà un pas perquè Espanya tingui una llei de memòria democràtica. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat que el consell de ministres del 15 de setembre hi donarà llum verda. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, Calvo ha detallat que "no hi haurà cap fundació amb recursos públics que enalteixi idees totalitàries o figures dictatorials". La futura legislació s'emmarca en el pla normatiu que aquest dimarts ha presentat el govern espanyol i que recull les línies mestres del nou curs polític. "La memòria democràtica inaugurarà el pla", ha destacat Calvo.

Dimecres el programa de cites First dates de Cuatro reemetia un programa que l’any passat ja va ser polèmic a causa d’un candidat esperpèntic. L’home entrava al restaurant amb el so d’una cobla molt castissa i afirmava: “España para mí es mi madre, mi alma, mi familia”. Era un Guàrdia Civil retirat als 54 anys i originari de Valdepeñas. Carlos Sobera, el presentador, s’interessava pel seu patriotisme. Ell, fatxenda, li explicava que per la seva feina anava armat i que “yo le digo a mis amigas que si hay un conflicto que se aparten, porque yo voy a intervenir”. Sobera li demanava pel tipus de dona que buscava. “Elegante, educada y que sepa estar”, exigia. El presentador li preguntava què passaria si la dona que li havien escollit per sopar no compartia la mateixa ideologia i el guàrdia civil arrufava el nas: “Soy bastante tolerante, pero si no comulgamos en el ambiente este de la forma de pensar ya hay un shock. Soy muy patriota y si me viene aquí un coletas...” En el vídeo de l’entrevista individual explicava orgullós: “Yo en mi casa tengo al general Franco presidiendo la mesa”. I feia un gest generós amb el braç, com si la imatge del dictador fos realment gran. “Si la gente me tilda de franquista, pues me da igual...” D’obsequi per a la dona que soparia amb ell li portava una tassa amb l’emblema de la Guàrdia Civil, la bandera d’Espanya i la llegenda "Arriba España" en lletres gegants. A continuació, passàvem a conèixer la hipotètica parella que estava a punt d’ampliar la vaixella de casa. Ella es definia com de dretes, duia una bandera espanyola al braçalet i una altra tatuada al turmell. Sobera somreia pensant que acaba d’unir dues mitges taronges. Fins i tot li va demanar a la convidada que, abans d’asseure’s a taula, li ensenyés el tatuatge al Guàrdia Civil, convençut que allò li agradaria. Però no va ser així. Ell mostrava menyspreu pels tatuatges i altres decoracions corporals: “Respeto al que se pone los pírcings pero no lo tolero”.

1. Límits. Compte a posar límits a la llibertat d’expressió. Se sap on es comença però mai on s’acaba. El nou govern espanyol vol convertir en delicte l’apologia del franquisme, evocant precedents com el d’Alemanya amb el nazisme o Itàlia amb el feixisme. No hi estic d’acord. I menys quan aquesta proposta s’inscriu en un moment en què, amb el terrorisme com a coartada i explotant la por com a mecanisme de control social, s’està produint una clara involució en el Codi Penal dels països democràtics. A Espanya el PP ha deixat com a herència la llei mordassa –model de restricció de llibertats– i un abominable delicte d’odi que és una via oberta a l’arbitrarietat. La justícia sanciona fets objectivables, l’odi és un sentiment: com es pot objectivar? Com diu Claude Lefort, la democràcia és un procediment, el que és prioritari és la llibertat. I l’obligació de la democràcia és protegir la llibertat de tots, també la dels seus adversaris.

“Els alemanys també es poden equivocar”, comenta el jurista i membre de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) Joan Barata. En la presentació del seu Informe jurídic sobre l’adequació dels estàndards internacionals en matèria de llibertat d’expressió de determinats preceptes del Codi Penal espanyol, dijous al Congrés de Diputats,va deixar clara la seva oposició a la tipificació de l’apologia del franquisme, proposada dilluns passat per la número 2 del PSOE, Adriana Lastra. Barata recorda que sovint es fa una “al·lusió falaç” al cas alemany, que persegueix col·lectius i manifestacions que evoquen el nazisme.

Dilluns de la setmana passada la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, va anunciar un paquet de mesures sobre memòria històrica, entre les quals la de convertir en delicte l'apologia del franquisme. Es tracta d'un tema controvertit, ja que afecta un dret fonamental com la llibertat d'expressió, i que segons s'ha vist aquests dies divideix els juristes i polítics progressistes. Sense anar més lluny, el primer que s'hi va manifestar en contra va ser Íñigo Errejón.

Les persones de la meva edat, que vam viure amb incipient consciència política la mort de Franco el 1975, hem sentit una irreprimible sacsejada d'alegria davant la proposta del PSOE de castigar penalment l'"apologia del franquisme", però potser ens convé reprimir-la i preguntar-nos si és una bona idea. Si alguna cosa hem retret a la transició democràtica és que mai fos prou democràtica i que ens hagi portat fins a l'any 2020 amb alguns èxits innegables, però també amb molts retrocessos i limitacions. En definitiva, contra el franquisme volíem i volem més i més democràcia i més i més estat de dret. Criminalitzar avui els seus defensors per la via penal gairebé sembla, com suggereix César Rendueles en un joc de paraules tuiter, la millor apologia del franquisme que es pot imaginar.