Sempre s’ha dit que a la panxa tenim un “segon cervell”, perquè sembla que l’estómac i el tub digestiu responguin a les emocions com no ho fa cap altre òrgan. Efectivament, quan estem estressats, enfadats, deprimits o neguitosos els primers símptomes que apareixen solen ser de tipus intestinal: nàusees, vòmits, diarrea, etc.

En una escala del l'u al deu, el dolor que sent la Judith difícilment baixaria del 8. Cada dia, des de fa 13 anys, la turmenta un patiment físic al qual va poder posar nom el 2014: la síndrome de l'intestí irritable, coneguda també com la malaltia del còlon irritable. És un trastorn digestiu crònic que compromet seriosament la seva qualitat de vida i no només per les evidents conseqüències orgàniques de la inflamació dels budells, que causen episodis intermitents de diarrees i restrenyiments, excés de gasos i intoleràncies alimentàries. La patologia ha acabat, directament, segrestant-li la ment. "Tinc còlon irritable i depressió. Prenc antidepressius, una quinzena si sumem els relaxants musculars i els somnífers per intentar dormir dues o tres hores al dia, i a més he de prendre antiinflamatoris per als budells", explica. I lamenta: "Visc sobremedicada, amb la por que mai em puguin oferir una solució".