A la teologia cristiana, el pecat original comença quan Adam i Eva mengen la fruita prohibida de l'arbre del coneixement. Però Original Sin de Jake Tapper i Alex Thompson narra una caiguda en desgràcia diferent. La imatge de portada és un retrat en blanc i negre de Joe Biden amb un parell de mans tapant-li els ulls. La història d'aquest nou llibre tracta del perill de la ignorància voluntària.

Dimarts al voltant de les tres de la matinada desenes d'agents de duanes i oficials d'immigració es van reunir per a una sessió informativa sobre les detencions d'immigrants que havien de fer a la ciutat de Nova York. Aquests agents s'encarreguen dels immigrants indocumentats amb antecedents penals, però aquesta operació, la primera i més visible des que el president Donald Trump va tornar al càrrec, va ser diferent de les anteriors. La reunió va comptar amb desenes d'oficials d'altres agències federals, inclosa la màxima oficial d'immigració del Sr. Trump, Kristi Noem, que va ser confirmada com a secretària de Seguretat Nacional tres dies abans.

“Vull advertir d’algunes coses que em preocupen molt. Es tracta d’una perillosa concentració de poder en mans de molt poques persones ultrariques i de les perilloses conseqüències si el seu abús de poder queda sense control”. Aquestes paraules no són d’un analista crític o d’un agitador polític sinó de Joe Biden, el president que dimarts deixarà de ser-ho. “Qui som i qui hauríem de ser?”, es pregunta. Biden s’acomiada amb el dramatisme de l’advertència que no deixa de ser també una expressió d’impotència: deixa el país en una situació anímica crítica amb risc de ser agreujada pel comportament nihilista del seu successor.

Tal com han reconegut els assessors de Joe Biden i de Donald Trump, tots dos equips van treballar estretament per pressionar els principals actors del conflicte a Gaza i fer possible un acord d'alto el foc que s'havia mostrat esquívol durant més d'un any. La seva col·laboració és més aviat inèdita a la història de les transicions presidencials als EUA entre líders de diferent color polític. Ara bé, aquest esperit de cooperació no ha evitat que, un cop assolit l'acord, tant el president en funcions, Joe Biden, com sobretot el president electe, Donald Trump, l'hagin reclamat com a seu.

Més de cinquanta anys dedicats a la política, però els quatre últims són els que determinaran el llegat de Joe Biden als llibres d'història. El 20 de gener Biden no només deixa el Despatx Oval, sinó que també posa punt final a una vida dedicada a servir el país. El demòcrata va arribar a la Casa Blanca amb la idea de restaurar els valors democràtics i marxa com un parèntesi enmig del regnat de Donald Trump. La gestió de la pandèmia, la inflació, la seva edat i l'esclat de les guerres d'Ucraïna i Gaza han marcat el mandat d'un dels presidents més impopulars de la història.

Joe Biden s’acomiada aquesta matinada dels americans amb un missatge des de la Casa Blanca, però, en realitat, el veritable discurs de sortida ja el va pronunciar el 24 de juliol de l’any passat, quan va anunciar que abandonava la cursa electoral. Cap dels dos discursos haurà estat agradable. El de l’estiu el va fer a contracor, després d’aquell desastrós debat amb Donald Trump. I el d’aquesta matinada és el d’un president que dilluns deixarà la presidència en mans del seu predecessor, després que la seva vicepresidenta perdés les eleccions. Biden quedarà situat a la història en la poc agradable posició de president d’un sol mandat entre dues presidències de Trump.

Lionel Messi ha fallat a Biden. Tot i ser el reconeixement civil més important dels Estats Units, aquest dissabte ha plantat el president sortint al no anar a recollir la Medalla Presidencial de la Llibertat adduint "problemes d'agenda", segons ha fet públic la Casa Blanca.

El presumpte autor de l'atropellament múltiple a Nova Orleans la nit de Cap d'Any hauria actuat sol, segons ha afirmat l'FBI, que hores abans treballava amb la hipòtesi que havia tingut còmplices. "Estem segurs, en aquest moment, que no hi ha còmplices", ha afirmat l'agent de la divisió antiterrorista de l'FBI, Christopher Raia, després que els agents hagin fet centenars d'entrevistes i examinat el registre de trucades, les xarxes socials i els dispositius electrònics de l'atacant.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha commutat aquest dilluns les condemnes de gairebé tots els presos que hi ha en el corredor de la mort a escala federal, i ha salvat la vida de 37 homes només un mes abans que Donald Trump torni al Despatx Oval amb la promesa de reiniciar les execucions federals.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha concedit aquest dijous 39 perdons presidencials i ha commutat la sentència a 1.500 persones més, en l'indult més gran que ha fet mai un president nord-americà en un sol dia. La Casa Blanca ho ha fet públic aquest dijous, però no ha donat la llista de noms de les persones que se'n beneficiaran.

Ara que ja han passat les eleccions, el president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha desdit de la seva promesa de no fer servir el seu poder presidencial per perdonar el seu fill, Hunter Biden, que havia estat condemnat en dos casos judicials. Un per haver comprat il·legalment una pistola i haver ocultat la seva addicció a les drogues per obtenir-la, i l'altre per evadir més d'un milió de dòlars en impostos federals entre el 2016 i el 2019. En un comunicat publicat aquest diumenge per la Casa Blanca, el president argumenta que les acusacions contra Hunter van tenir motivacions polítiques i que el seu únic objectiu era perseguir-lo a ell.

Vint-i-quatre hores després que l'exèrcit ucraïnès disparés per primera vegada míssils de llarg abast nord-americans –els balístics ATACMS– contra territori rus, aquest dimecres han sigut els Storm Shadow britànics –les diferents versions tenen un abast d'entre 250 i 560 quilòmetres– els que Kíiv ha llançat sobre la regió russa de Kursk, en un nou missatge de desafiament de Volodímir Zelenski a Vladímir Putin.

El departament de Justícia dels Estats Units està preparant una petició per forçar que la matriu de Google vengui el seu navegador Chrome per posar fi al monopoli que té sobre el mercat de les cerques a internet. El mes d'agost passat la justícia nord-americana ja va determinar que la companyia tenia un monopoli il·legal sobre aquest sector i ara estava pendent veure quines mesures s'implementarien per corregir la situació. Entre aquestes mesures, vendre Chrome.

Com que l’actualitat fa estranys i sovint contradictoris companys de titular informatiu de portada, el mateix dia que Ucraïna ha llançat per primera vegada míssils de llarg abast sobre territori rus, l’infumable president valencià, Carlos Mazón, ha nomenat un militar de la més alta graduació, retirat, com a vicepresident per a la reconstrucció després de la DANA.

Fa mesos que la ciutat de Rio de Janeiro es prepara per a la cimera de líders del G-20, que se celebra aquest dilluns i dimarts al recinte del Museu d’Art Modern de la ciutat brasilera. Sota la presidència temporal del Brasil i amb el lema “Per un món més just en un planeta més sostenible”, la trobada posa tres qüestions al centre: la lluita contra la fam extrema i la pobresa, una proposta de reforma dels organismes de governança global, i la crisi climàtica i la transició cap a energies renovables.

La primera regla que fa funcionar la democràcia és l'acceptació de la derrota. Això és justament el que no va fer Donald Trump ara fa quatre anys, quan es va negar a rebre el guanyador, Joe Biden, a la Casa Blanca per preparar un traspàs de poders que va boicotejar tant com va poder, assalt al Capitoli inclòs. Aquest dimecres, però, Biden sí que ha rebut Trump a la Casa Blanca i li ha promès una "transició pacífica", exactament el contrari del que va passar el 2020.

El president Joe Biden no només ha assegurat el traspàs "pacífic" de poders a l'administració entrant de Donald Trump, sinó que també l'ha rebut aquest dimecres a la Casa Blanca. Biden ha obert les portes a l'home que continua sense acceptar la seva victòria a les eleccions del 2020 i que va instigar l'assalt al Capitoli. Trump tampoc va convidar Biden al Despatx Oval fa quatre anys. El pes simbòlic de la trobada d'avui torna a posar en relleu la fragilitat del sistema democràtic nord-americà des del 6 de gener del 2021.

Israel desafia novament els Estats Units de Joe Biden. A les portes d'un nou mandat de Donald Trump, amb qui Tel-Aviv sap que tindrà màniga ampla al Pròxim Orient, el govern de Benjamin Netanyahu ha ignorat el darrer ultimàtum de Washington per augmentar l'ajuda humanitària a Gaza, que des de fa mesos arriba amb comptagotes. Els EUA van amenaçar el 13 d'octubre amb tallar el subministrament d'armes a l'exèrcit israelià si en 30 dies no es revertia la situació, que aboca la Franja a una fam generalitzada. Però un mes després, un cop esgotat el termini, l'ajuda que entra la Franja està en el nivell més baix des de l'inici de la guerra, l'octubre del 2023, segons les dades recollides per l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). Els EUA, tot i això, no es plantegen canvis i continuaran armant Israel, a qui reconeixen passos per millorar la situació a la Franja.

Un Joe Biden somrient ha comparegut aquest dijous a la Casa Blanca per reconèixer la victòria de Donald Trump. "No pots estimar el teu país només quan guanyes", ha dit l'encara president demòcrata, en referència al negacionisme electoral de Trump fa quatre anys. El president, conscient que es tracta també d'una de les seves últimes aparicions abans d'abandonar del tot la política, ha volgut convertir la derrota en una lliçó de principis democràtics i en un missatge reconciliador davant l'"enemic intern" del Trump venjatiu que s'asseurà al Despatx Oval a partir del 20 de gener. El seu somriure també era una manera indirecta de rebaixar la tensió d'una societat altament dividida.

Quan Kamala Harris va aparèixer al programa The View d'ABC el mes passat per donar-se a conèixer, li van preguntar què faria de manera diferent del president Joe Biden. "No em ve res al cap", va respondre la vicepresidenta. Harris no ha sabut distanciar-se de la impopularitat de Biden. Tot i intentar projectar-se com una nova generació de lideratge, la majoria dels votants no l'han vista com una alternativa real a la continuïtat del govern actual. La seva vinculació amb Biden i la seva condició de vicepresidenta en funcions han estat percebudes com una forma de perpetuar unes polítiques que, per a molts, no resolien els problemes immediats dels americans. No es va desmarcar prou en temes econòmics, migratoris ni en el suport a Israel, i tot això ha contribuït al retorn de Donald Trump a la Casa Blanca.