H i ha dos lemes que embolcallen amb un paper d’alumini molt fi i brillant gran part de l’obra de Julio Cortázar: l’esperit lúdic i la imprevisibilitat. L’autor va saber esquivar els perills de la consagració internacional, que li va arribar amb Rayuela a la dècada dels 60, posant a prova el seu enginy creatiu. Cortázar (1914-1984) va ser un postmodern avant la lettre, sempre disposat a explorar els mons no realistes tan presents als seus relats -reunits en llibres com Bestiario (1951) i Alguien que anda por ahí (1977)-, però també a trencar les fronteres dels gèneres literaris gràcies a experiments com La vuelta al día en ochenta mundos (1967).