'El deseo de Robin'

Tota la veritat sobre la mort de Robin Williams

Que els primers crèdits que apareixen a El deseo de Robin siguin els d'una neuropsicòloga (Mylea Charvat) i una metge (Shoshana Ungerleider), les dues en qualitat de productores executives del film, ja ens fa intuir que aquest documental de Tylor Norwood sobre l'actor Robin Williams que estrena Filmin aquest divendres no és el típic recorregut per la carrera de l'artista ni un reportatge sensacionalista sobre els detalls escabrosos del seu suïcidi als 63 anys. (Segueix llegint)

]]>

Explicava Sacha Baron Cohen fa uns dies al New York Times, en una de les poques entrevistes que concedeix fora de personatge, que el 2005, quan va rodar la divertidíssima Borat, aprenentatges culturals a Amèrica per fer contribució a la gloriosa nació del Kazakhstan, era necessari un personatge "així de misogin, racista i antisemita" per revelar els prejudicis interns de la gent. “Però aquests prejudicis es mostren ara obertament –afegeix–. Els racistes estan orgullosos de ser racistes”. Què ha passat en els 15 anys transcorreguts des del primer Borat fins a la seva seqüela Borat subsequent moviefilm? (el subtítol és ara Entrega d'un suborn prodigiós al règim americà per al benefici de la gloriosa nació del Kazakhstan). La resposta és, esclar, Donald Trump. “Quan el president és obertament racista i obertament feixista –diu Baron Cohen–, la resta de la societat canvia la seva manera de parlar”.

]]>

'LITTLE JOE'

Jessica Hausner s’acosta a la ciència-ficció des d’una ambigüitat alienada

“Estimarà aquesta planta com si fos el seu fill”, assegura un dels botànics que a Little Joe s’encarreguen de dissenyar una planta que, a canvi de l’atenció i la cura, recompensa el seu propietari amb una sensació de felicitat, emanant oxitocines, l’anomenada hormona mare. El cert és que l'Alice, la principal responsable del projecte, sí que sembla haver creat el vegetal a imatge seva: la flor és una flama estàtica que s’emmiralla en el seu perfecte pentinat pèl-roig, i la tija va a conjunt amb les bates amb què ella i els seus companys es mouen pel laboratori. No és estrany, doncs, que quan la protagonista se n’endú a casa seva un exemplar acabi batejant-la amb un diminutiu del seu fill. Poc després, el film quedarà tenyit per la sospita que els efectes de la planta alteren la personalitat dels que s’hi acosten per submergir-los en un estat de bonança subtilment alienada. Segueix llegint. En cinemes a partir del 19 de juny

]]>

'Sinónimos'

Un noi conquereix París tot fugint del militarisme israelià al film triomfador de la Berlinale

El cinema de l'israelià Nadav Lapid captura l'atenció de l'espectador per la seva esplendor estilística, una exuberància audiovisual que converteix cada escena en una aventura per als sentits. Tanmateix, aquest caràcter hipnòtic és només la punta d'un iceberg fílmic que apunta cap a una certa alquímia dels significats. I és que les pel·lícules de Lapid semblen exposar de manera transparent, gairebé òbvia, les seves tesis –centrades en la fractura de la identitat nacional israeliana–, però alhora apareixen tocades per misteris insondables, per preguntes sense resposta, per rampells expressius en què la ideologia es troba amb la poesia. Continuar llegint.

]]>