En pocs mesos, Manel Ollé ha presentat novetats en els diferents fronts –activisme tuitaire a banda— de la seva poligrafia: Plagia millor (Periscopi) com a crític literari, Les arts xineses de l’ebrietat (Vibop) com a poeta i Islas de plata, imperios de seda com a historiador de l’Àsia Oriental. Aquest darrer se situa als evocadors confins del món aleshores conegut, a cavall dels segles XVI i XVII, en un tauler dominat pel xoc d’interessos imperials europeus i asiàtics, i amb uns protagonistes en què es barregen comerciants, pirates, funcionaris, missioners i navegants diversos. Qui no es deixi espantar per la barreja d’exotisme i erudició, gaudirà d’un llibre revelador sobre l’impacte decisiu d’aquells temps, geografies i cultures en un món en globalització i a través d'un text juganer, eclèctic de fonts, ric en mirades i ben escrit.

El plagi és "el més judiciable i ignominiós dels crims literaris", llegim al nou llibre de Manel Ollé. Pot desprestigiar un autor fins al punt que fereixi de mort la seva carrera literària. Pot, també, escurar-li les butxaques. Així i tot, "un plagi no sempre és un plagi", afegeix l'assagista, poeta i professor universitari: es pot beure d'altres textos sense recórrer a "la repetició imitativa ni al copy-paste".