La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va ser espiat amb Pegasus. Ho acredita un informe dels Mossos presentat al jutjat d'instrucció número 4 per la causa oberta a partir d'una querella d'Alay després que el seu nom aparegués com un dels noms que Citizen Lab citava com a espiat amb el programari israelià. Així, el cos policial demostra que el telèfon que va ser confiscat quan el van detenir el 28 d'octubre del 2020 en el cas Volhov instruït pel jutge Joaquín Aguirre –que ha quedat arxivat–, estava infectat per Pegasus des de l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència contra els líders del Procés.

La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i cap de la seva Oficina, Josep Lluís Alay, ha estat amnistiat aquest dilluns d'una de les causes que té pendents: la de Nova Caledònia. Ho ha fet públic el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat on explica que l'Audiència de Barcelona ha decidit tancar les actuacions contra ell i extingir-ne també la responsabilitat civil.

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

Després de mesos de silenci, el 29 de gener –un dia abans que es votés per primer cop l’amnistia al Congrés dels Diputats– el jutge Joaquín Aguirre va sorprendre amb una interlocutòria en què prorrogava sis mesos més la investigació sobre la trama russa del Procés. Una resolució en què no només insistia en els suposats vincles entre l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont amb Rússia, sinó també que el règim de Vladímir Putin estava disposat a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la secessió d’Espanya. Una manera de brandar el delicte de traïció contra l’expresident i el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, ja que aquest tipus penal quedava fora de l’amnistia. Ara bé, aquesta setmana amb la decisió de l’Audiència de Barcelona de tombar l'últim any d’instrucció d’Aguirre –només considera vàlida la instrucció fins a l’agost del 2023, com a resultat d'un recurs de la defensa de Xavier Vendrell–, la causa es pot convertir en un castell de cartes. Sobretot per a Puigdemont i Alay, a qui, de fet, el jutge ja va haver d’arxivar una altra peça separada sobre la compravenda de petroli rus.

El ressorgiment de la suposada trama russa del Procés coincidint amb el tram final de negociacions de la llei d'amnistia ha tingut aquesta setmana conseqüències polítiques fora de les fronteres espanyoles. El Parlament Europeu ha instat a investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia, que "preocupen" l'Eurocambra per la possible ingerència del Kremlin a Europa. El cert és que ja hi ha una investigació en curs: la comandada pel jutge Joaquín Aguirre des de Barcelona i que deriva d'una instrucció oberta el 2018 per investigar si es van desviar diners de la Diputació de Barcelona per pagar l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.

Malgrat que la tramitació de l'amnistia està en marxa al Congrés dels Diputats i en algun moment hauria d'arxivar totes les causes relacionades amb el Procés, el poder judicial no s'atura. Aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que l'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà la mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, el 26 i 27 de setembre pel viatge a Nova Caledònia amb motiu del referèndum d'autodeterminació del 4 de novembre del 2018. Es tracta d'un nou ajornament -la data inicial era el 3 de maig del 2023 i ja s'havia retardat fins el 20 de febrer del 2024- perquè coincidia amb la data d'un altre judici contra la llibertat sexual amb una víctima amb discapacitat.

La sorpresa va saltar dimarts al Congrés dels Diputats quan Junts va votar en contra de la llei d'amnistia. La raó? Els juntaires consideren que no blinda tres casos clau: els dos que hi ha a l'Audiència Nacional contra els CDR i Tsunami Democràtic per les mobilitzacions postsentència i el que s'instrueix a Barcelona sobre la suposada trama russa del Procés. Una interpretació, en tot cas, que no comparteixen ni Esquerra ni el PSOE. Hi ha 26 persones imputades en aquestes investigacions judicials que apunten als delictes de terrorisme i possiblement de traïció, difícils de blindar en la llei. En total, l'independentisme considera que entre 1.400 i 1.500 persones podrien veure's beneficiades per l'amnistia, xifra que el PSOE redueix a unes 400.

El jutge Aguirre ha reactivat aquest dilluns la investigació de la trama russa del Procés i als despatxos de les defenses han saltat totes les alarmes. L’instructor parla de la suposada disposició de Rússia a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la "secessió" d’Espanya i, de retruc, la desestabilització de la Unió Europea, uns fets que obren la porta a imputar el delicte de traïció als investigats de Volhov. A banda de ser un delicte amb penes molt altes, hi ha un altre fet que fa rellevant aquesta via: la llei d’amnistia que s’aprovarà aquest dimarts al Congrés l’exclou expressament; en conseqüència, si tirés endavant, ni la mà dreta de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ni altres membres del seu entorn afectats per aquesta causa no se'n podrien beneficiar. I qui sap si en la llista d'investigats hi acabaria apareixent el mateix expresident del Govern.

La mort d'un ciutadà francès per problemes cardíacs durant les protestes de Tsunami Democràtic a l'aeroport de Barcelona continua portant cua. Davant dels intents del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per situar aquest succés en els fets investigats per terrorisme, l'advocat Gonzalo Boye ha demanat que es deixin estar el difunt i la família. El lletrat, que exerceix la representació de Josep Lluís Alay, lamenta que l'instructor vulgui "transformar una mort fortuïta en un assassinat terrorista" i es pregunta què pensarà França d'una causa que, segons argumenta, criminalitza el dret a protesta exercit pels manifestants davant la sentència del Procés.

En les darreres hores s'ha produït un escull en la investidura de Pedro Sánchez que no és menor: Junts no veu bé el pacte perquè considera que no hi ha garanties que l'amnistia englobi totes les causes del Procés. Ara bé, quines són les causes del Procés? Aquest és el quid de la qüestió i és el que ara mateix impedeix que hi hagi un consens entre socialistes, republicans i juntaires, que volen ampliar el perímetre de l'amnistia. "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips", assegurava aquest divendres el secretari general de JxCat, Jordi Turull, en un missatge enviat a l'executiva del partit. Ara bé, el PSOE posa el fre, ja que creu que segons què es plasmi a la llei d'amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional, imprescindible per a ells per tirar endavant l'acord.

Uns dies abans de la DUI, entre el 21 i el 24 d'octubre, Carles Puigdemont va enviar Elsa Artadi a una reunió amb emissaris russos per parlar de criptomonedes. Sabent que la conversa giraria entorn dels diners electrònics, el llavors president va demanar a Artadi, en aquell moment directora general de Coordinació Interdepartamental, que hi anés per la seva condició d'economista. La trobada va durar 20 minuts, va tenir lloc a l'Hotel Colón de Barcelona, davant de la catedral i molt a prop del Palau de la Generalitat, i hi van participar l'exresponsable d'internacional de CDC, Víctor Terradelles -l'impulsor de la reunió-, un emissari rus i un altre català amb vincles amb Moscou.

Les declaracions del portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, titllant de "James Bond" i "senyorets" l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont pels seus contactes russos encara porten cua. Aquest dilluns l'exlíder republicà al Congrés Joan Tardà s'hi ha refermat en una entrevista a El Cafè de les Idees, de RNE i TV2 –"Vaig agrair la rotunditat de les seves paraules", ha dit–, i des de Junts per Catalunya han atribuït les declaracions a la voluntat de "trencar el Govern" per aliar-se amb el PSC. El portaveu de JxCat, Josep Rius, s'ha preguntat en roda de premsa si darrere de les paraules dels dos dirigents republicans hi ha una "voluntat constructiva" o "mirar que es trenqui el govern amb el suport dels socialistes".

El 3 de setembre d'aquest any el New York Times feia un reportatge sobre els presumptes vincles del Procés amb Rússia. Citava com a fonts, entre d'altres, informes de la Guàrdia Civil –de la causa del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona que dirigeix Joaquín Aguirre– i també informes "d'intel·ligència europeus". Doncs bé, segons contesta l'Agència d'Intel·ligència Europea en una resposta parlamentària a Junts, aquest organisme no és darrere de l'informe que cita el diari nord-americà. "El Centre d'Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (EU INTCEN) no és l'autor de l'informe d'intel·ligència que menciona l'article del New York Times", diu textualment aquest òrgan, i afegeix que desconeix l'autoria de l'informe en qüestió.

L'Audiència de Barcelona ha donat llum verda a la decisió del jutge del cas Volhov d'enviar diversos membres que formaven part de l'estat major de l'1-O i altres de l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a l'Audiència Nacional. Segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'agència Efe, David Madí, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní i Marta Molina estan encausats per suposadament formar part de l'"estructura organitzativa" de Tsunami Democràtic la tardor del 2019, que va organitzar les protestes més majoritàries contra la sentència de l'1-O, com ara l’ocupació de l'aeroport o el tall de l'AP-7.

Josep Lluís Alay (Barcelona, 1966) és el cap de l’oficina del 130è president i una de les persones que dijous l’esperaven a l’aeroport de l’Alguer.

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs presentat per Josep Lluís Alay, responsable de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, i l'envia a judici per presumpta prevaricació i malversació de fons públics amb motiu d'un viatge a Nova Caledònia el 4 de novembre del 2018 i el pagament de peatges per visitar els presos polítics a Lledoners. El tribunal argumenta que Alay va ser convidat a aquest viatge "a títol personal" perquè s'hi celebrava un referèndum i que no corresponia que la despesa l'assumís la Generalitat. En canvi, la defensa al·legava que el control dels fons estava a càrrec de tercers aliens al procediment i que Alay va actuar "en funció del càrrec que ocupava i de manera lleial amb el que se li havia encomanat". El mateix Alay ha denunciat a Twitter el que ha considerat que es tracta d'una persecució política. "Perseguit per motius polítics. Després de vint dies assetjant-me amb Rússia, ara em jutjaran per haver representat el president Puigdemont al referèndum de Nova Caledònia del 2018", ha denunciat.

Davant l'extens reportatge del New York Times sobre presumptes vincles amb Rússia de Josep Maria Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, i l'advocat Gonzalo Boye, el Kremlin ha negat aquest dimarts tots els suposats contactes amb l'entorn de Puigdemont. I no només amb l'expresident, sinó que el govern rus ha desmentit qualsevol vincle amb el moviment independentista. "No és més que una mentida", ha assegurat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en declaracions als mitjans recollides per l'agència de notícies Sputnik.

El New York Times publica aquest divendres un extens reportatge sobre presumptes vincles del cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Maria Alay, i l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, amb Rússia. Explica una sèrie de viatges a aquest país el 2019 i el 2020 i una sèrie de trobades amb personatges vinculats al Kremlin i als serveis secrets russos. Aquesta informació, de la qual també se'n fa ressò El Periódico, és fruit d'una llarga investigació i beu d'informes "d'intel·ligència europeus" i d'investigacions de la Guàrdia Civil en la causa que hi ha al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, per la qual l'octubre de l'any passat es van detenir 21 persones, entre les quals Alay.