Totes les enquestes pronostiquen un creixement d'Aliança Catalana a les properes eleccions al Parlament. Sembla, doncs, que el partit islamòfob ha vingut per quedar-se. Tot i que el partit de Sílvia Orriols beu del seu rebuig a la immigració musulmana, per a una part de l'independentisme, votar Aliança Catalana també s’està convertint en un vot de càstig per la paràlisi del Procés, malgrat que Orriols també atrau votants espanyolistes de Vox i el PP. En aquest escenari, ¿hi ha espai per a noves formacions independentistes? Dempeus i Alhora són les altres dues formacions que es preparaven per fer el salt també al Parlament.

"Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible". Sense subterfugis, Dempeus, el nou partit independentista que sorgeix del sector de l'ANC que apostava per la llista cívica, s'ha presentat aquest dijous al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona davant de mig miler de persones.

El sector crític de l'ANC mou fitxa. Després del rebuig dels socis a impulsar una candidatura electoral a les eleccions passades i que la nova direcció comandada per Lluís Llach vulgui tancar la porta definitivament, mitjançant una reforma dels estatuts, a la possibilitat de presentar batalla al Parlament, el corrent dissident ja prepara la creació d'un nou partit fora de l'entitat. La presentació d'aquesta plataforma, Dempeus per la Independència, tindrà lloc el pròxim 5 de juny a Barcelona, amb la voluntat de posar-se a treballar ja per configurar una llista per al 2028.

Ni Lluís Areny ni Aurora Fornos havien de ser els candidats d'Aliança Catalana a Barcelona i a Tarragona a les últimes eleccions al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, el partit va proposar als dos caps visibles del Front Nacional de Catalunya (FNC), el partit del qual es va escindir Sílvia Orriols, liderar les llistes dels comicis en aquestes dues demarcacions. Es tracta de Sergi Perramon, regidor a Manresa, i d'Albert Camps, l'alcalde de la Masó, les dues úniques localitats on el Front té representació. Tots dos dirigents, però, van donar carabasses a Orriols, que si hagués triomfat amb el seu propòsit hauria acabat definitivament amb la seva competència directa a l'extrema dreta independentista.

Els partits polítics que aspiren a governar o a tenir una presència rellevant al Parlament de Catalunya que sorgeixi de les eleccions del diumenge 12 de maig estan d’acord que cal reforçar la posició industrial de Catalunya dins l’estat espanyol, així com millorar la prestació dels serveis digitals, que no siguin només tràmits, perquè són absolutament claus per millorar la competitivitat i el benestar dels ciutadans del país. Però més enllà d’aquests objectius genèrics que no es discuteixen, els programes electorals de les diverses candidatures no contenen gaire concreció en matèria de política tecnològica, fora de reforçar les apostes fetes fins ara. Hem repassat les propostes publicades i les intervencions de diversos portaveus en el debat sectorial del dimarts 30 organitzat pel Cercle Tecnològic, el COEINF, Sinergia i Telecos.cat.

La convocatòria electoral del 12 de maig fa que moltes persones pensin a votar per correu per evitar anar als col·legis el diumenge de la votació. Als darrers comicis celebrats a Catalunya, les eleccions generals del juliol passat, el vot per correu va ser l’opció de 251.324 catalans, un 4,4% del cens electoral. A les últimes eleccions al Parlament, el 2021 i amb restriccions per la pandèmia, es van rebre 284.706 sol·licituds, una xifra rècord. T’expliquem com exercir el dret de vot per correu i com funciona tot el procés pas a pas.

Malgrat que cada cop estem més avesats a anar a votar –ho hem pogut fer tretze vegades en l’última dècada, sense comptar el 9-N ni l’1-O–, un dels dubtes més habituals és en quin col·legi electoral s’ha d’exercir el dret a vot. La resposta la trobem a la targeta censal, un document plegat que ha d’arribar a les bústies dels electors pocs dies abans de les eleccions. Dins s’hi facilita informació del lloc on cadascú ha d'anar a votar, i també conté les dades personals de cada ciutadà. Tot i que no cal tenir-la per votar –per fer-ho només has de presentar el DNI, el passaport o el carnet de conduir–, si no l'has vista, no t'ha arribat o l'has perduda t'expliquem com pots saber on has d'anar a votar a les eleccions del 12 de maig.

Gairebé 75.000 persones seran cridades a omplir o suplir les més de 8.000 meses electorals que hi haurà a Catalunya per les eleccions del 12 de maig. Els sorteigs es fan entre el 13 i el 17 d'abril, i en un període màxim de tres dies els ajuntaments ho han de comunicar als seleccionats per correu postal. Si t'ha tocat, hi ha alguna manera d’evitar anar-hi i recórrer contra la decisió? Quines excepcions preveu la llei electoral? I quines conseqüències té no complir amb el requisit?

Finalment, The Crown ha sortit de Netflix i s’ha plantat a la realitat: Kate Middleton té càncer. Les setmanes d’incertesa havien desfermat l’especulació a partir d’un retorn a aquell passat en què la paraula càncer estava maleïda i li calien eufemismes –per cert, tan poc afortunats com el mal dolent— o fins i tot es debatia si als pacients se’ls comunicava o no el diagnòstic. Potser dos càncers a cals Windsor eren massa i van optar per la il·lusió òptica de cada dia, en un temps en què la concentració de fake news és tan alta que hem de començar a aprendre a discernir la realitat de la ficció, que entren i surten de la pantalla com al film de Woody Allen La rosa púrpura de El Cairo, amb el risc de no saber a quina part del cine som, si som espectadors o si som protagonistes, si som persones a la platea o ona-matèria al canal de llum. Oppenheimer també és cine.

L’acte solemne en què Carles Puigdemont va anunciar al seu propi partit que serà candidat a les eleccions catalanes va ser un autèntic espectacle, en totes les accepcions del terme. Mirant-lo amb ulls de periodista (que és justament la seva professió) era impossible no quedar-se bocabadat amb el domini de l’escena de Puigdemont, la seva habilitat dialèctica, l’èpica matisada amb humor, els retrets edulcorats i, en resum, el carisma que desprèn el líder de Junts i que contrasta vivament amb la fredor tecnocràtica dels seus adversaris electorals. És evident que Puigdemont és un animal polític, que si bé va arribar a la presidència de la Generalitat per accident, ha demostrat una persistència en el seu discurs impossible de negligir.

El president Puigdemont es presentarà a les eleccions del 12 de maig. Combinat amb l’amnistia, és un benvingut signe de normalització de la vida política. L’amnistia ens hauria de permetre ara fixar la mirada en el futur. Uns en diran passar pàgina, d’altres faran constar que la pàgina pot canviar però que el llibre roman.

L’aprovació de l’amnistia i el descarrilament dels pressupostos de la Generalitat, amb una diferència de poques hores, dinamiten l’escenari polític i obren una nova etapa. Seran els ciutadans els que decidiran el dia 12 de maig, potser amb la pinça al nas, a qui fan confiança per governar.

El candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha arribat cap a les 19.30 hores a la seu electoral d'ERC, al carrer Calàbria de Barcelona, des d'on seguirà la nit electoral. El que realment interessa als republicans és aconseguir un escó més que JxCat per reivindicar el dret de poder liderar el pròxim Govern. Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és un polític precoç: amb 35 anys era conseller i ara, amb 38, aspira a ser el president més jove des de la restauració de la Generalitat.

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha protagonitzat un acte aquest dilluns acompanyat del seu alter ego a la ficció: Luis Covarrubias, ministre de Sanitat a La Valla, una sèrie distòpica ambientada el 2045 en una Espanya assolada per un virus. L’actor Abel Folk, intèrpret del personatge, li ha recordat de bon inici. “Tenim una cosa en comú”, ha dit, admetent que, després d’haver estat a la pell d’un ministre “amb problemes”, es qüestiona per què Illa vol ser president.

El seu posat aparentment tranquil i, fins i tot, un punt estoic fa preguntar-se si Salvador Illa ha pres nota de com superar crisis sobrevingudes de les tres sèries que ha triat com les seves preferides. The Crown, Babylon Berlin i Chernobyl –les seves escollides– podrien formar part d’un manual de supervivència per a moments històrics crítics. ¿Es deu haver sentit identificat amb la reina Elisabet II quan deixa clar que preferiria haver pogut dedicar-se als seus cavalls en lloc d’assumir les responsabilitats del tron? Les caramboles del destí que van fer que Lilibet fos reina han convertit Illa en el flamant (i messiànic) candidat del PSC. Amb flegma britànica, ha intentat aguantar els embats de la pitjor crisi sanitària dels últims cent anys i traslladar certa sensació de serenor als ciutadans. ¿El veuríem als cartells electorals si no li hagués tocat estar al front de la gestió de la pandèmia? 

La campanya electoral del PSC, la de l’eslògan "Torna Catalunya" amarat de melancolia noucentista, va començar amb un discurs motivacional de Pedro Sánchez. El president espanyol es va presentar amb texans, jaqueta blava i jersei negre de coll alt. Formalíssima informalitat que contrastava amb un Salvador Illa més desmanegat, d’americana fosca i camisa blanca, però sense la corbata de ministre. Semblava el nuvi que en el tercer brindis s’allibera del nus al coll i espera que el DJ posi aquella cançó que tant li agrada. I la ballarà, però sense deixar-se anar, com correspon als filòsofs que saben que el seny és haver estudiat direcció d’empreses a l’Iese. Abans, però, calia escoltar el convidat especial. "Avui tenim un motiu particular d’alegria i il·lusió", exclamava Sánchez. "Qualsevol possibilitat de canvi real passa per Salvador Illa i pel Partit Socialista", insistia. El canvi, el canvi, que advertia el 1982 Felipe González, el coronel Kurtz del socialisme espanyol. I així, lligant la història d’aquesta religió antiga coneguda com a PSOE amb la de la música, Sánchez va cridar "Anem!" en català (¿on són els spin doctors quan toca dir "Som-hi!"?) i la sala es va omplir amb Changes, la cançó amb la qual David Bowie va desafiar el passat fa cinquanta anys. Era la conclusió musical òbvia, tot i l’ombra de la segona lectura. "Ch-ch-ch-ch-changes": Miquel Iceta per Salvador Illa.

El terratrèmol originat per l’aprovació dissabte al consell polític de la CUP d’un document que rebutja que la formació entri al govern i advoca perquè es mantingui a l’oposició encara té rèpliques. A tres dies de l'inici de la campanya, la formació anticapitalista ha convocat per a demà un nou consell polític amb caràcter extraordinari en què no es tancarà a entrar al futur govern i proposarà ajornar aquest debat fins després de les eleccions. El document a votació del secretariat, a més, advoca per una campanya coral on hi tinguin presència la resta de candidats sense que la monopolitzi la cap de llista, Dolors Sabater.