Arribes al vespre a casa cansada, de fer doble jornada laboral si tens fills, i et promets que tenint en compte el que t'ha costat llevar-te al matí –com cada dia, de fet– avui aniràs a dormir aviat. Però, una nit més, quan tot s'atura i els nens, per fi, dormen, no ho aconsegueixes: aquell llibre que estàs llegint, aquella sèrie que t'ha enganxat, aprofitar per revisar les xarxes socials i interactuar amb la gent que seguim i ens segueix, tenir temps per conversar amb la parella després de sopar, preparar l'endemà... I tornes a ficar-te tard al llit. I l'endemà, a la feina, a l'escola o a l'institut, et tornes a recordar que has d'avançar l'hora d'anar a dormir perquè el cansament acumulat et comença a afectar. Us sona aquesta situació? Us hi reconeixeu? La procrastinació del son –revenge bedtime procrastination, que és com l'han batejat en anglès– és una situació que, poc o molt, grans i petits, tots hem viscut.

Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La recent victòria, i amb aquesta ja en suma quatre, del pilot Carlos Sainz, a 61 anys, en una de les proves més exigents del planeta com és el Ral·li Dakar, ens fa reflexionar que, tot i l’edat, podem seguir molt actius i gaudir de certs privilegis que, molt sovint, només atorguem a la joventut.

Tenir una vida activa, trencant el sedentarisme al qual ens aboca el ritme diari i la majoria dels llocs de feina actuals; habituar-se a una alimentació saludable; aconseguir un descans i una conciliació familiar adequats són els grans pilars dels hàbits saludables dels quals tant sentim a parlar i que impacten directament en la salut de les persones i, de retruc, en el seu rendiment, en el seu estat d’ànim, en la seva relació amb l’entorn; en definitiva, en el seu benestar.

Regla número 1: no et jutgis, no et culpis i no et comparis. Si t’has proposat anar al gimnàs dos dies a la setmana i no pots complir-ho durant un temps, no ho abandonis, no et sentis jutjat. Continua fent-ho els dies que puguis. Hi ha èpoques en què tenim més temps o més ganes o més predisposició i d’altres que menys. El que realment és important és que hi tornem.

El pas del temps, els canvis de prioritats i de necessitats al llarg de la vida, la intrínseca condició humana de superar-nos i plantejar-nos reptes, buscar emocions no viscudes, sentir-nos motivats cada matí al llevar-nos, evolucionar... Aquests són alguns dels motius que fan que, al llarg de la vida, passem per diferents estats que ens poden fer semblar que vivim vides completament diferents i que no tenen per què tenir massa connexió les unes amb les altres. El secret és fer-ho sempre amb coherència amb un mateix i amb el nostre entorn.

L'hora de començar la presentació del nou llibre de Tina Brown, The palace papers, era dos quarts de set de la tarda. Just en aquell moment els mitjans de comunicació començaven a arribar a Michael’s, un bistrot del centre de Manhattan conegut pels seus esmorzars de negocis. Cinc minuts més tard el local ja estava ple del tot. Jo era a l'altra banda del carrer i no m'ho podia creure: després de tants anys d'anar a aquesta mena d'actes, fos com a reportera o com a convidada, havia comprovat que sempre s'hi arribava, com a mínim, un quart d'hora més tard de l'hora convinguda. La mateixa escriptora també va notar que la gent havia sigut molt puntual: “Tots anhelem tenir companyia aquests dies. Ara volem arribar a la festa tan aviat com sigui possible, abans que un altre brot de covid la cancel·li”. A l'Ajuntament de Nova York hi ha hagut un gran èmfasi en la puntualitat des que al mes de gener el nou alcalde, Eric Adams, va assumir el càrrec. Frank Carone, el seu cap de protocol, ho explica: “Adams és molt puntual. Per a ell, si arribes cinc minuts abans ets puntual. Si arribes a l'hora, arribes tard”.

Rebre una petita compensació econòmica, per petita que sigui, i en el moment adequat podria jugar un paper important a l'hora de motivar-nos a fer exercici. Aquest és el resultat d'un nou i innovador estudi fet a gran escala sobre com animar les persones a anar al gimnàs. Publicat a Nature el desembre passat, va involucrar 61.293 persones apuntades en gimnasos estatunidencs, una trentena de científics de quinze universitats, i més de cinquanta programes de motivació diferents. A més dels punts de recompensa, hi havia altres incentius que anaven des d'un audiollibre gratuït fins a instruccions animades per plantejar l'exercici com una activitat divertida. Els resultats de l'estudi, tant els positius com els negatius, donen informació sobre com podríem motivar-nos millor per complir amb el propòsit de fer més exercici. A més, per la seva ambició, abast i estructura, l'estudi és un full de ruta per a futures recerques sobre els misteris del comportament humà i per entendre per què actuem com ho fem.

Si retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

Quines coses bones has fet per tu aquest 2021? Ara que acaba l'any i és moment de repàs et volem suggerir una sèrie de petits hàbits que poden fer que la teva vida sigui una mica millor. No és massa tard per provar-los i escollir-ne alguns que t'agradaria adoptar. Aquí te'n proposem vuit dels nostres preferits.

Reeducar més de 115.000 infants i joves, i també les seves famílies, perquè adoptin hàbits alimentaris saludables, sostenibles i justos i tinguin cura no només de la seva salut, sinó també de la de tot el planeta. És l’objectiu prioritari de la jornada formativa amb prop de 200 coordinadors i monitors de menjadors escolars organitzada per Fundesplai coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació. L’entitat ha presentat aquest dissabte la proposta educativa “Menjar canvia el món”, una iniciativa que defensa el dret a l'alimentació saludable i sostenible i que la fundació impulsarà fins a l'any que ve per arribar als nens i adolescents de les 1.424 escoles i 119 esplais i espais de lleure que participen en les seves activitats. 

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

Des que va començar la pandèmia –i les restriccions– cada vegada més famílies catalanes (un 20% més) han agafat l'hàbit d'omplir la nevera i el rebost un cop a la setmana amb una compra general i que el responsable d'anar a buscar el menjar sigui només una sola persona (un 5% més de famílies). A més, les llars han augmentat la seva tendència a fer compres de productes de proximitat i al seu mateix barri. Són les conclusions principals de l'estudi del grup de recerca UPC-IRTA, encarregat pel departament d'Agricultura del Govern.

El comerç de Tremp repartirà del 24 al 27 d'agost berenars saludables. Ho farà en el marc de les diferents accions que promou l'Ajuntament de la capital del Pallars Jussà per promoure els hàbits saludables. Tal com ha donat a conèixer el consistori, la campanya, que duu per nom Berenars de comerç, té un doble objectiu.

Les empreses SERHS Food, Campos Estela i el clúster Foodservice, amb la col·laboració del centre tecnològic Eurecat, amb seu a Reus, han iniciat el projecte Edugam, que dissenyarà un programa innovador d’educació i de promoció d’estils de vida saludables basat en la ludificació, dirigit als menjadors escolars d’educació primària de les escoles catalanes.