El líder d'ERC, Oriol Junqueras, es postularà com a candidat del partit a les pròximes eleccions catalanes, tal com han avançat Catalunya Ràdio i El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA. El líder republicà, que va recuperar la presidència de la formació el desembre de l'any passat, ho farà oficial aquest dimarts en una conferència a Barcelona sota el títol Una nova ambició nacional. Fins ara, Junqueras s'havia resistit a confirmar la seva intenció de voler-se presentar a les pròximes eleccions catalanes, perquè assegurava que en aquests moments continuava inhabilitat i que, encara que volgués, no podria.

En general, als polítics no els agrada reconèixer contradiccions o incoherències, fins al punt que de vegades s’arriba a l’absurd construint arguments per defensar una cosa i la contrària en funció dels interessos. L’estratègia del diàleg no funcionava mentre era ERC qui l’abanderava en solitari, però és una mina d’or segons Junts ara que ells s’hi han afegit. El PSOE s’alarma per la “màquina del fang” que assenyala la dona i el germà de Pedro Sánchez, obviant que el fiscal general filtra informació personal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Alberto Núñez Feijóo flirteja amb una moció de censura pels pactes del PSOE amb Junts que necessitaria el suport, precisament, de Carles Puigdemont. I ERC té grans problemes per explicar la relació amb el PSC.

Si no hi ha canvis inesperats d’última hora, la fi del llarg cicle electoral del 2024 ha certificat el mal moment dels partits independentistes. No només s’ha perdut la majoria absoluta d’escons al Parlament de Catalunya o la presència en algunes alcaldies importants del país, sinó que la patacada ha deixat núvols negres en diferents fronts: dels més de 2 milions de vots que es van recollir a les eleccions del 21 de desembre del 2017 s’ha passat als poc menys d’1,4 milions de vots de les catalanes del 2024 o menys de 900.000 a les europees de fa una setmana. En percentatge de vot sobre el cens, del 47,5% dels vots del 2017 s'ha traduït en un 43% de suports a les catalanes o a un 33% a les europees d’enguany. Unes últimes xifres: només en 63 municipis del país (dels 947), i per molt poquet, el percentatge de vot independentista del maig del 2024 va ser superior al del 2017. Comparat amb les europees, el número és fins i tot menor.

Esquerra va moure fitxa aquest dissabte posant els socialistes en un dilema: o finançament singular o Salvador Illa no serà president de la Generalitat. Aquesta dicotomia deixa un escenari en què el PSC ha de triar si ha d'impulsar el concert econòmic sortint del règim comú, una decisió a les mans del president espanyol, Pedro Sánchez. Illa ha refredat aquest diumenge la condició que va posar sobre la taula la secretària general dels republicans, Marta Rovira, en un discurs en què ha demanat contenció. Així, ha enviat un missatge a ERC en plenes converses del seu partit per formar el nou govern del país: "Cal tocar de peus a terra", ha afirmat en un acte des de Lleida en la campanya de les eleccions europees.

L'escenari polític català es va aclarint i ERC ja ha fixat la condició fonamental per permetre que el líder del PSC, Salvador Illa, esdevingui president de la Generalitat: el finançament singular. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha assenyalat el camí en un acte del partit sobre l'amnistia, en plena campanya de les eleccions europees: "No farem servir els vots que hem deixat a Sánchez per fer un president sense programa a Catalunya; el que toca ara per avançar cap al referèndum és el primer pas claríssim: primer la sobirania fiscal i després fer possible la democràcia perquè tothom decideixi en quin país hem de viure", ha reivindicat en una connexió des de Ginebra, on continua exiliada.

Girona ha estat una demarcació tradicionalment hostil al PP i des de feia set anys que no hi obtenien representació al Parlament. Però en les eleccions del 12-M hi han tornat a treure el cap recuperant l'escó i quedant per davant de Vox per 700 paperetes després de fregar els 20.000 sufragis i el 6,53% del suport dels electors. Ho han fet de la mà d'un membre d'una nissaga clau del partit els últims 40 anys: es van encomanar amb èxit al líder de la formació a la província des del 2021, Jaume Veray Cama, fill del fundador d'Aliança Popular (AP) i històric dirigent Jaume Veray Batlle i germà de l'exdiputada i exregidora Concepció Veray, que també va liderar els conservadors a la demarcació.

Ja fa cinc anys que Vox es va començar a fer un lloc en la política espanyola: primer a Andalusia, després al Congrés dels Diputats i finalment expandint-se a la majoria de les autonomies. És un temps suficient perquè s'hagin pogut estudiar les claus per entendre on té millor entrada l'extrema dreta espanyolista. Les eleccions catalanes del passat 12 de maig no han fet més que confirmar que, valgui la redundància, és als extrems on Vox se sent més còmode. Als barris més rics, però sobretot als més pobres, és on el partit de Santiago Abascal i Ignacio Garriga penetra amb més facilitat.

Diumenge passat ERC va certificar que està en crisi. Els resultats de les eleccions municipals i generals de l'any passat van posar el partit en prealerta, però no ha sigut fins ara que la remor de fons s'ha concretat en l'anunci de retirada del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el pas endavant del líder del partit, Oriol Junqueras, i les crítiques contra el rumb marcat per la direcció. Esquerra ha de decidir encara l'estratègia a seguir en les pròximes setmanes de negociacions, en què un bloqueig a la investidura podria comportar la repetició electoral. És un escenari que espanta la sala de màquines dels republicans, conscients que les fugues de vot que s'han anat materialitzant els últims mesos engreixen directament els resultats dels seus principals rivals.

Les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024 seran recordades pel punt final a més d'una dècada d'hegemonia independentista. Els resultats reconfiguren els blocs al Parlament i, més enllà de dificultar els pactes per formar govern, també dibuixen noves majories al voltant de grans temes del país: del conflicte polític amb Espanya a les grans infraestructures o l'ús del català a les aules. Quines d'aquestes qüestions compten amb prou suports i quines no entre els 135 diputats sorgits de les urnes?

Així llegeixen els principals mitjans internacionals el resultat del 12-M. Catalunya continua generant interès als principals a l'opinió pública global, que destaquen el fi de cicle del procés independentista i el triomf de la política d'apaivagament de Pedro Sánchez .

La nit electoral ha estat marcada per la nova victòria incontestable del PSC i, sobretot, per la desfeta de l'independentisme, que perd la majoria absoluta que mantenia des del 2012. Però 12 de maig deixa molts altres titulars destacats que ajuden a explicar els resultats de les eleccions catalanes que certifiquen l’inici del post-Procés.

Un total de 2.695 col·legis electorals obren aquest diumenge per recollir la voluntat dels fins a 5.754.845 catalans que estan cridats a votar. Des del segon tripartit que Catalunya no esgota una legislatura, i aquest cop també ha passat el mateix: eleccions anticipades. La tendència de les enquestes és força clara: PSC guanyador, i Junts per davant d’Esquerra, que seria tercera força. Així i tot, pocs s’atreveixen a aventurar qui serà el pròxim president. El més calent és a l’aigüera: els números de cada candidatura condicionaran un escenari postelectoral que requerirà pactes. Per tant, la nit electoral ha de resoldre un munt d’incògnites que s’han anat dibuixant durant la campanya.

La Generalitat, fundada el 1359 a Cervera (la Segarra), és una de les institucions de Govern més antigues del món, com va recordar Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d’octubre del 1971: “I am a Catalan”, va dir aquell dia mentre un franquisme en decadència rebia un motiu més de sotsobre. Per a l’oposició clandestina catalana va ser vent de popa vers el somiat Nord i dues setmanes després es fundaria la primera i única proposta política unitària de l’estat en vida del dictador, l’Assemblea de Catalunya, que tindria com a fita cabdal recuperar la Generalitat abolida l’any 1938 en l’inici de l’ocupació militar del país durant la Guerra Civil.

Vox no va ser una flor d’un dia. L’extrema dreta espanyolista va aterrar al Parlament de Catalunya el 2021 amb força amb 11 diputats i res fa preveure que pateixi una patacada. Tot i el creixement del PP, les enquestes no aclareixen qui liderarà l’espai de dreta antiindependentista perquè Vox resisteix. Es manté en els sondejos o cau lleugerament.

La plaça de la Concòrdia de les Corts s’ha omplert d’espardenyes i de sons de cobla per acollir aquest divendres el tancament de campanya d’Alhora, el nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. En l’acte final el partit ha reivindicat la feina feta durant la campanya, que ha estat a contrarellotge: "Hem aconseguit una heroïcitat: hem fundat un partit i un moviment en tres setmanes", han reivindicat. Les enquestes assenyalen que no tenen possibilitats d’entrar al Parlament, però el partit assenyala que el seu és "un projecte de futur".

Crida a la mobilització espanyolista, avís als votants socialistes de la "traïció" de Salvador Illa i esperit de Ciutadans. El PP s'ha aferrat a aquestes tres claus en l'acte de final de campanya, celebrat a l'Hospitalet de Llobregat, feu del PSC. De fet, més clar no podia ser el líder estatal de la formació, Alberto Núñez Feijóo: "Avui Ciutadans és el PP de Catalunya", ha assegurat. Amb la promesa de no defraudar-los, ha apel·lat al milió de persones que van confiar en aquest partit el 2017, del qual ha presumit d'haver incorporat ja "a casa". Aquesta claredat respecte a l'absorció ideològica de Cs per part dels populars, volen aprofitar-la per catapultar-se electoralment. Un referent en què ja s'havia emmirallat el candidat al 12-M, Alejandro Fernández, per haver construït "una alternativa al nacionalisme" com va fer l'exdirigent del PP i fundador de Vox, Aleix Vidal-Quadras.

Superar el 50% dels vots es va convertir en l’obsessió de l’independentisme durant bona part del Procés. Una garantia més de legitimitat després d’haver aconseguit la majoria absoluta dels escons al Parlament tant el 2015 com el 2017 (fins i tot el 2012, quan CDC començava a abraçar el dret a decidir). Era un objectiu tan desitjat que va passar a ser una fita en si mateix, sense definir què hauria de venir a continuació. El 2021 ERC, Junts, la CUP i les forces independentistes que es van quedar fora del Parlament van superar el 51% dels vots, enarborant l’eslògan que va fer fortuna durant els primers mesos de la legislatura: “La majoria del 52%”, que aviat s’evidenciaria impracticable.

La protecció de Carles Puigdemont a l'exili és una qüestió tan polèmica com recurrent en el debat polític. I aquest divendres ha tornat a ressonar en l'últim dia de la campanya després que El País hagi publicat que mossos fora de servei l'estan protegint a la Catalunya del Nord. Tant el departament d'Interior com el president Pere Aragonès han deixat clar que l'activitat dels agents en el seu temps lliure no suposa cap il·legalitat i han tret ferro a la qüestió, alhora que han retret al govern espanyol que encara no hagi autoritzat l'escorta per a l'expresident i candidat de Junts que el conseller Joan Ignasi Elena ha sol·licitat en dues ocasions a l'Estat.

Una de les estratègies a què recorren els partits en campanya és lluir suport públic: polítics i expolítics, principalment, però també escriptors, cantants, empresaris i esportistes que se signifiquen els dies previs al pas per les urnes per un candidat o un altre, sigui individualment o a través de manifestos.