El vestit de la nova Lliga de Campions li queda especialment bé al Barça de Hansi Flick, tot i que es va quedar amb la mel als llavis després d’empatar amb l’Atalanta (2-2) en la darrera jornada. Malgrat flirtejar en alguns moments amb el primer lloc per la derrota del Liverpool (3-2), no haver sumat els tres punts implica tancar la lligueta en una meritòria segona posició. Després d’una darrera dècada molt complicada a Europa, el conjunt blaugrana pot treure pit de la seva participació fins ara a la competició continental. Més enllà de l’accident en la derrota de la primera jornada a Mònaco, en què l’equip va haver de remar a contracorrent per una expulsió matinera d’Eric Garcia, el Barça ha sumat els tres punts i només ha cedit un empat en els altres set enfrontaments. Pel camí hi ha hagut triomfs que omplen d’orgull el cor dels barcelonistes, com la golejada al Bayern i el triomf a l’infern de Dortmund, així com remuntades que conviden a somiar, com la de Lisboa contra el Benfica. Contra l’Atalanta no va poder ser.

"És com Cruyff i Guardiola", diu el Papu Gómez, l'argentí campió del món que va jugar el seu millor futbol a l'Atalanta a les ordres de Gian Piero Gasperini. Després es van barallar, però el futbolista continua parlant bé del tècnic italià. "Van passar coses, tots dos tenim caràcter. Però en vaig aprendre molt", admetia parlant a la premsa del seu país. Ja fa molts anys que el futbol italià va enterrar el vell concepte defensiu del catenaccio. Més d'una dècada en què diferents entrenadors com Antonio Conte, Luciano Spalletti, Walter Mazzari, Eusebio di Francesco o Gasperini es van formar admirant l'escola neerlandesa i la del Barça. Noms que han repensat la filosofia futbolística de la Serie A, fent-la una lliga ofensiva amb més gols que altres campionats. "Que encara ens preguntin si som defensius és ridícul", ha arribat a admetre públicament l'entrenador del rival del Barça. Qui pensi que a Itàlia encara es busca guanyar per 1-0 s'ha quedat al segle XX.

Desconcertant, enigmàtica, inusual, particular, original i lliure. Sobretot molt lliure. Ha arribat a Disney+ la tercera temporada d'Atlanta, una ficció dels germans Glover no gaire coneguda a l'Estat, on fins ara s'ha mantingut en cert culte tot i ser un èxit als Estats Units. Catalogada sovint com a comèdia, un tret no gaire distintiu de l'obra, és una ficció que navega de forma independent entre la melancolia, la crítica, el surrealisme i l'absurd, i que no es lliga a les narratives clàssiques de les sèries. La trama principal gira al voltant de la relació entre el raper Paper Boi i el seu cosí Earn, el mateix Donald Glover, que li fa de mànager. Junts han anat escalant en la indústria musical fins a arribar a aconseguir una gira de concerts per Europa, que és el punt on comença aquest nou catàleg d'episodis.

Dos mons totalment oposats xoquen aquest dimecres (21 h, Movistar Lliga de Campeones) en els quarts de final de la Champions. L'Atalanta i el París Saint-Germain enfronten, en el que serà el primer partit de la final a vuit de la UEFA Champions League, dues formes de gestionar i entendre el futbol.

El València s’enfronta aquest dimarts a l’Atalanta (21 h, Movistar+ Liga de Campeones) en el partit de tornada dels vuitens de finals de la Champions. L’equip valencianista haurà d’aconseguir una gran gesta per superar el conjunt bergamasc, que es va emportar un gran resultat de Milà (4-1).

El València d'Albert Celades queda contra les cordes a la Lliga de Campions. L'equip valencià, amb vuit baixes, ha perdut per 4-1 a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà contra l'Atalanta. L'equip local, debutant a la Champions aquest any, ha imposat el seu joc elèctric durant 70 minuts, però ha acabat patint una mica.