En un solar als entorns del pont del Treball Digne, al districte barceloní de Sant Andreu, s’acumulen carros carregats fins dalt de maletes, bicicletes i altres objectes personals. Els propietaris han recollit les pertinences a correcuita i s’hi mantenen a prop, asseguts en silenci al mateix pont o als extrems, o agrupats en bancs a l’espera de saber on poden anar ara per aixoplugar-se. Són més d’un centenar de persones que vivien en els dos assentaments de barraques situats en uns terrenys d’Adif que aquest dimecres a les vuit del matí un ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos d’Esquadra ha desallotjat i dispersat.

Al subsol de Barcelona hi ha censats més de 1.322 refugis de la Guerra Civil, però n'hi ha molts més que no figuren enlloc i cada any se'n descobreixen de nous. L'últim ha sortit a la llum durant les obres de l'estació de La Sagrera i no figurava al cens de refugis de 1938. L’estructura, vinculada a l’antiga estació de mercaderies, destaca per la seva tipologia de búnquer, i el seu estat de conservació és força espectacular. Iniciada el 1917, l'estació de mercaderies va entrar en funcionament a ple rendiment l’any 1923 i va ser durant molts anys també duana de productes que arribaven de l’exterior. Es va desmantellar a la dècada dels noranta i està previst que s'enderroqui.

Els trens d'alta velocitat començaran a circular per dins de l'estació de La Sagrera abans que acabi l'any, tot i que no s'hi aturaran. Adif ha iniciat aquesta setmana les proves a les vies d'alta velocitat de La Sagrera perquè els trens del corredor entre Barcelona i la frontera francesa –que ara circulen per l'exterior– passin per dins de l'estació abans de finalitzar l'any.

Les obres de les línies L9 i L10 del metro entren en una nova fase. El Govern ha anunciat aquest dijous la licitació de la connexió entre el tram nord de cada una de les línies, el que avui funciona fins a La Sagrera, amb el tram central que encara està en construcció i que ha de permetre, un cop acabat, que els trens puguin travessar Barcelona de punta a punta passant per Lesseps. Les obres que començaran inclouen també una transformació urbanística important al barri de la Sagrera, ja que es taparà el pou de la L9 i la L10 i es podran recuperar espais perduts des del 2004 per als veïns.

Les obres de La Sagrera continuen avançant i els operaris ja han començat a instal·lar-hi la gran llosa de formigó de la coberta: és la plataforma que ajudarà a tancar la cicatriu oberta des de fa dècades entre els barris de la Sagrera i Sant Martí de Provençals. Així, la gran estructura que acull totes les vies dels trens de Rodalies, els Regionals, els d'alta velocitat, el metro i fins i tot estacions d'autobusos ja ha arribat al seu màxim d'alçada. Un cop es tapi, a dalt de tot, s'hi instal·larà un gran parc urbà de 40 hectàrees de superfície que comunicarà els dos barris.

Les obres de La Sagrera comencen una nova fase, segurament la més visual per als veïns i usuaris i una de les més complexes tècnicament. Adif ha anunciat que inicien el muntatge de la coberta per tapar les vies d'alta velocitat de l'estació, una estructura de 50.400 metres quadrats, és a dir, una superfície equivalent a cinc illes de cases de l'Eixample, i que quan estigui acabada acollirà a sobre el parc urbà més gran de Barcelona, amb més de 40 hectàrees de superfície.

És un carrer curt i apartat, que fa un revolt, a tocar de les vies del tren i les obres de la Sagrera. A una banda, la més pròxima a les vies, hi ha una de les antigues estacions de transport de mercaderies de Barcelona, ara reconvertida en oficines d'Adif. A l'altra, un solar abandonat encerclat per una tàpia de totxanes i una zona d'estacionament de cotxes al descobert. No hi ha ni blocs de pisos ni tampoc comerços, sembla més aviat el carrer d'un polígon industrial. Però només cal caminar uns cinquanta metres endins del carrer, la Baixada de la Sagrera, per trobar-hi l'escenari que té alguns dels veïns indignats: una muntanya d'escombraries que ocupa tota la vorera i part de la calçada i que també s'escampa a través dels cotxes, gairebé fins al final del carrer. Hi ha un parell de sofàs trencats, cadires, mobles vells i trinxats de tota mena, runa i fins i tot roba i joguines trencades. També hi ha excrements.

Nou capítol a les obres de la Sagrera, que representen un canvi d'era ferroviària a Catalunya. Els trens de Rodalies de les línies R2 i R11 de Renfe ja circulen des d'aquest matí pel nou traçat de la Sagrera, i la nova estació de Sant Andreu ja és una realitat en funcionament. A les 4.55 hores de la matinada d'aquest dilluns ha sortit des de Granollers el primer tren de la R2 en direcció Barcelona i vint minuts més tard, passades les 5.15 hores, s'ha donat per estrenat el nou tram.

Canvi d'era (ferroviària) a Sant Andreu. Aquesta setmana de pont de desembre ha posat punt final a 168 anys d'història del ferrocarril a Catalunya i a Espanya. La posada en marxa, prevista per a aquest dilluns, de la nova estació de Sant Andreu a Barcelona –per on passaran els trens convencionals i també els d'alta velocitat– suposa una fita històrica: la jubilació de l'estació més antiga de l'Estat (i probablement d'Europa, segons els historiadors) que encara es mantenia dempeus i amb usos ferroviaris, l'estació de Sant Andreu Comtal. 

Les obres gegants de la Sagrera entren en una fase "crucial" i ja superen l'equador. Ho ha explicat aquest matí, a peu de vies, l'enginyer de camins d'Adif encarregat de les obres, Alberto Alcañiz, que ha assegurat que la nova estació de Rodalies de Sant Andreu entrarà en funcionament l'11 de desembre, seguint el calendari previst.

La gratuïtat dels bitllets de Renfe s'allarga durant tot l'any que ve. Així ho ha anunciat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest migdia en el marc de la presentació del projecte de pressupostos aprovat pel consell de ministres després de l'acord entre el PSOE i Unides Podem. Seguir amb les bonificacions del 100% als bitllets de tren tindrà un cost de 660 milions d'euros més per part de l'Estat.

Són un quart de vuit del matí d’un dia laboral i corrues de persones abillades amb motxilles de feina –algunes amb patinets o bicis plegables– s’afanyen a arribar a l’estació de tren de Girona. Els que corren més van a la caça del tren de mitjana distància de les 7.18 h, que surt des de la via elevada direcció Barcelona. La resta, l’àmplia majoria, fan via cap a l’entrada al forat de l’AVE, a l’estació que havia de ser provisional al bell mig del Parc Central i que amb el temps s’ha convertit en la porta d’entrada al tren que garanteix arribar puntual a la feina: el d’alta velocitat, que surt a les 7.26 h.

"Són 12 setmanes de talls a Rodalies absolutament imprescindibles per acabar el soterrament de la Sagrera". Aquest és el missatge que dilluns passat es van esforçar en remarcar fonts tant del govern espanyol i d'Adif com de la Generalitat. Aquest dissabte comença la nova fase d'actuacions per avançar en les obres de la Sagrera i això obliga a fer diversos talls i interrupcions al servei des d'avui i que durant pràcticament tres mesos. Unes incidències que arriben l'endemà d'una altra jornada caòtica a Renfe (en aquest cas, per una avaria) i que i s'allargaran fins al pont de desembre. Es tracta d'una de les afectacions més grans que es recorden a la xarxa de Rodalies des que es va construir l'estació de Sants. Tot plegat servirà per posar en marxa –a finals d'any– el traçat soterrat definitiu de la línia Barcelona-Granollers-Girona i la nova estació de Sant Andreu.

Els trens de la línia R1 de Rodalies, que enllaça Barcelona amb el Maresme, són els únics que de moment passen per l'esquelet del que serà la nova estació soterrada de La Sagrera. Però a partir de finals d'any també ho faran els de la R2 (Barcelona-Granollers-Girona) i es posarà en marxa la nova estació de Rodalies de Sant Andreu. Perquè els combois canviïn el recorregut caldran dos mesos d'obres per electrificar i acabar d'enllestir els 4,3 km de vies noves, la meitat dels quals aniran soterrats. I això alterarà la mobilitat de les línies de Rodalies a l'interior de la ciutat de Barcelona durant 12 setmanes.

Cal "reactivar" Barcelona i cal fer-ho de manera "urgent". Aquesta és la crida que fa l'associació Barcelona Global en el seu darrer documental –produït per Mediapro i que s'estrena dimarts a TV3–, que té per objectiu "assenyalar els reptes pendents de la ciutat i també les oportunitats a curt termini" de la capital catalana. El film recull l'anàlisi de desenes d'experts nacionals i internacionals sobre la vida social, econòmica i cultural tant de la Barcelona metropolitana com de la resta de ciutats del món i denuncia la paràlisi i la manca de lideratge i d'una "agenda concreta per a Barcelona" durant els últims anys.

L'obertura de l’avinguda Diagonal fins al mar és probablement un dels millors exemples de transformació urbana d’Europa: tan profunda, tan complexa, amb tantes lectures i tantes arestes que tothom hi diu la seva, i tots els colors polítics se n’han atribuït l’èxit internacional. No és un model perfecte, però ha estat un projecte flexible que s’ha construït amb reivindicacions, cessions, alguns petits fracassos i algunes joies com Palo Alto, la Sala Beckett o la Fundació Vila Casas. Els mediterranis som exigents, i no em canso de debatre sobre les llums i ombres del pla amb amics que, malgrat ser crítics, saben assaborir els plats a l’ombra dels plataners centenaris de la rambla del Poblenou.